Política

La investidura passa per la presó i Navarra

La suspensió dels diputats presos abarateix a Sánchez ser investit a la segona amb més sís que nos perquè anul·la el no de Junqueras, Sànchez, Turull i Rull

UPN li ofereix el vot clau per desfer l’empat a 173 si dona Navarra a la dreta

Retirada retroactiva de sou des del 28-A als apartats

El Congrés viu l’anomalia de tenir presos polítics que són diputats –com Raül Romeva al Senat– i alhora suspesos i sense vot, mentre que la majoria es manté en 176 escons com si ells hi fossin de ple dret, tot i que la cambra té 346 vots reals i no els 350 de rigor. Després del primer dia de la tanda de consultes del rei Felip VI, Pedro Sánchez albira una escletxa a la investidura que passa per la presó preventiva dels independentistes i Navarra. La tesi dels lletrats –i que el Congrés fa seva– manté la majoria en 176 vots, però abarateix la investidura en la segona votació, en la qual n’hi ha prou a tenir més sís que nos, perquè els previsibles quatre nos d’Oriol Junqueras, d’ERC, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de JxCat, són esborrats del còmput. Per evitar un empat a 173 vots o que Sánchez busqui ERC, Unió del Poble Navarrès (UPN) va oferir a través de Javier Esparza els dos vots que té per investir Sánchez a canvi que ell entregui Navarra a Navarra Suma (PP, UPN i Ciutadans).

Els lletrats del Congrés apostaven en un principi per rebaixar la majoria als 174 escons per adequar-la als suspesos Junqueras, Sànchez, Turull i Rull prenent com a base el precedent del 1989 amb Felipe González. Fa trenta anys, el Congrés es va constituir amb 332 diputats, i no amb els 350 de rigor que recull la Loreg, per la impugnació d’electes feta pel PP i per no acceptar l’acatament de la Constitució “per imperatiu legal” dels quatre diputats d’Herri Batasuna. Així que González en va tenir prou a ser votat per 167 diputats (la meitat més un de 332). Al final, els lletrats –que fins ara citaven el cas del 1989– no volen el cost d’alterar la cambra –més encara– i fan el que volien el PP i Cs: que la majoria es quedi en 176.

Retroactivitat i sense sou

El que els lletrats ja no gosaven era dir a partir de quin dia Junqueras, Sànchez, Turull i Rull havien de deixar de cobrar el sou de diputats –i Romeva de senador–, i la decisió és al final política i de Meritxell Batet –de Manuel Cruz al Senat– i de la mesa: que se’ls negui la nòmina no des del 21 de maig del ple de constitució de les cambres, sinó retroactivament des del 28 d’abril, dia de les eleccions. Batet es va vantar de la unanimitat de la mesa, però per En Comú Podem la vicepresidenta primera, Gloria Elizo, i el secretari primer, Gerardo Pisarello, van expressar el seu desacord. La mesa no va admetre el prec de Pisarello de demanar un informe per abordar la substitució funcional dels diputats suspesos com ha passat al Parlament. “És positiu que la suspensió dels diputats presos no alteri les majories, però és incongruent ja que, pràcticament, queden inhabilitats. Una greu anomalia”, denuncia Pisarello.

Pel que fa a les majories, la decisió dels lletrats és respectar els 176 escons com a llistó de la majoria, una decisió d’aparença garantista que amaga una carambola per a Sánchez: en la segona votació, que es resol per majoria simple, Sánchez haurà de vèncer quatre nos menys (o tres si Junqueras deixa l’acta i el seu escó és ocupat per un diputat d’ERC amb tots els drets). I tot pot anar d’un vot. Perquè els 123 escons del PSOE sumats a Unides Podem (42), el PNB (6), Compromís (1) i el Partit Regionalista de Cantàbria (1) fan 173.

Els dos vots que falten fins als 175 no els donarà Coalició Canària, perquè Ana Oramas es va negar ahir amb vehemència a avalar una coalició o aliança del PSOE amb Podem. “CC només donaria suport a un govern de Sánchez en minoria”, va dir Oramas. I aquí és on entraria en joc el navarrès Javier Esparza (UPN), que, després de ser rebut per Felip VI, s’oferia ahir per desbloquejar la investidura “explorant possibilitats que ens portin a un objectiu: que l’independentisme català no sigui decisiu en aquest país”. UPN seria clau per desfer l’empat, perquè el PP (66), Cs (57), Vox (24), ERC (14 vots vàlids dels 15 que té), JxCat (4 vots vàlids dels 7 que té), EH Bildu (4), Coalició Canària (2) i UPN sumen també 173.

En condicions normals, Sánchez hauria de passar pel peatge de negociar amb ERC, EH Bildu o JxCat almenys l’abstenció que li reobri La Moncloa quatre anys. Però l’alteració que ha suposat l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal Lecrim), que el jutge del Suprem Manuel Marchena va ordenar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que apliqués, ha fet que el punt de gravitació de la investidura de Sánchez es pugui desplaçar de l’independentisme al foralisme navarrès. I tot en el primer dia de la tanda de Felip VI, que avui rebrà Albert Rivera (Cs), Pablo Casado (PP) i Sánchez en últim torn.

LES FRASES

S’ha d’entendre que els diputats suspesos mantenen la condició de diputats i, en conseqüència, han de computar a efectes de composició de la cambra, fixada en 350 des de la constitució
Meritxell Batet
presidenta del congrés
És positiu que la suspensió dels diputats presos no alteri majories, però és incongruent perquè, pràcticament, queden inhabilitats. Una greu anomalia
Gerardo Pisarello
secretari primer de la mesa del congrés

Junqueras exigeix sortir de la presó i ser el 17 al Congrés

Després de ser un dels quatre protagonistes del ple de constitució del dia 21 de maig al Congrés pel fet d’arribar a l’hemicicle des de Soto del Real, Oriol Junqueras ja deixa de mirar a la Carrera de San Jerónimo i comença a mirar a Europa. Quan falten onze dies perquè la Junta Electoral Central (JEC) formalitzi al Congrés l’acte d’entrega de credencials als nous eurodiputats, el líder d’ERC sol·licita a la sala penal del Tribunal Suprem que el jutja l’autorització per poder sortir del penal de Soto del Real el dilluns 17 de juny per ser a la cambra baixa a les dotze del migdia i poder complimentar els tràmits reglamentaris de tot eurodiputat, que inclouen el jurament o acatament de la Constitució.

L’escrit firmat pel lletrat Andreu van den Eynde opta per recordar a la sala penal que presideix el jutge Manuel Marchena –també president del tribunal de l’1-O– que la petició calca el precedent del 17 de maig en què ja va dictar la providència que emparava Junqueras a anar al Congrés per ser diputat. La diferència és que ara és el primer pas per esdevenir eurodiputat. Sortir de la presó per poder ser el 17 de juny al Congrés és el pas previ que necessita Junqueras per aspirar a ser autoritzat a viatjar el 2 de juliol al ple de constitució del Parlament Europeu a Estrasburg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts obre nova etapa al Congrés sense Borràs ni Alonso-Cuevillas

madrid

ERC apressa a pactar

Barcelona

Illa insisteix a ser cridat a la investidura i no repetir el “fracàs” d’ERC i JxCat

madrid

La pandèmia i la ultradreta marquen el ple constitutiu

barcelona

Òmnium vol denunciar les “dilacions” del TC

barcelona

Continuen les protestes per reivindicar drets essencials

Barcelona/ Girona
El radar

Sota el focus del TPI

política

Denuncien un càrrec del PP per maltractaments

estats Units

El Senat aprova el pla de rescat de Biden per fer front a l’impacte de la pandèmia