Política

LÍDIA MUÑOZ

ALCALDESSA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (SECP)

“Tenim un acord potent per Sant Feliu”

pacte

“Amb ERC ens vam posar d’acord de seguida, amb un pacte estrictament local i transformador”

“Les obres de traçat subterrani de les vies començaran al novembre i és una conquesta ciutadana i institucional, i no pas de cap partit”

L’alcaldia no és un fi, és un instrument puntual de transformació de la ciutat, i es pot fer des del govern i des de l’oposició
Les vies del tren han estat una ferida urbana i col·lectiva, i ara amb el cobriment podrem fer una ciutat del futur
Volem potenciar els habitatges de lloguer públic, que fins ara no teníem al municipi, i així sempre seran públics

Joventut i experiència s’equilibren en la nova alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz (Sant Feliu de Llobregat, 1981), ja que és regidora d’ICV-EUiA, ara de Sant Feliu en Comú Podem, des de fa setze anys, i en els darrers anys ha estat al capdavant de la regidoria d’Urbanisme i Habitatge, a més de Joventut, Participació, Dones i Igualtat.

A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha força dones alcaldesses, com vostè, tot i que a Catalunya només són un 23% del total. I a Sant Feliu de Llobregat per primer cop hi ha més dones regidores (11) que homes (10). Significa que la política interessa més a les dones?
A les dones sempre ens ha interessat la política, tot i que ara tenim més visibilitat. Hem conquerit un espai del qual feia molt de temps se’ns havia apartat, i se’ns havia deixat en segon pla. A Sant Feliu de Llobregat, però, tenim tradició que les dones han tingut quotes de poder importants en la gestió municipal i han ocupat àrees destacades com la d’Urbanisme o Promoció Econòmica. Tenim moltes dones referents, com ara Maria Comellas, Maria Jesús Bono, Maite Ruf. Són dones que han estat als consistoris des del 1979. Al PSUC, a Iniciativa i a Esquerra Unida sempre han apostat per dones i els valors femenins.
Ha decidit alguna acció feminista per a aquest mandat?
Per a nosaltres el feminisme vol dir una manera d’entendre la vida, el món i l’entorn. En aquest mandat, volem que el feminisme travessi tots els eixos, on tenim molts reptes, com ara el traçat subterrani de les vies. El feminisme entès des de l’espai públic, la salut, la coeducació, des de tots els àmbits de vida. Les dones hem de mantenir el nostre espai i sempre estar alerta. El feminisme sembla que està de moda, però per a nosaltres no, i sobretot cal vigilar els atacs de l’extrema dreta perquè quan les dones assumim el lloc que ens pertoca l’extrema dreta actua més fort contra nosaltres, com ara volent canviar la llei de violència masclista. I una de les primeres mesures consensuades que hem acordat és avançar l’inici del ple de l’Ajuntament a les sis de la tarda, per conciliar la vida familiar i la política.
En el seu discurs de presa de possessió va agrair la tasca de l’alcalde Jordi San José. Què en destacaria?
En Jordi és un company i un mestre i ho continuarà sent. Amb ell he compartit tot el meu bagatge polític des de l’oposició i al govern de l’Ajuntament. D’ell, he après de quina manera has d’executar les idees que tens al cap, com s’han de traslladar els valors en política i el fet de tenir present la fita que volem aconseguir. En Jordi ens hi ha insistit molt i molt. També és un referent l’Àngel Merino, i cal agrair la feina feta a totes les persones que han passat pel consistori.
Sant Feliu en Comú Podem ha preferit un acord de govern amb ERC i no els antics socis del PSC. Què ha passat?
Durant la campanya ja vam explicitar que volíem pactar amb qui millor poguéssim realitzar les nostres propostes electorals i també en la negociació amb tots dos partits. Amb ERC, des del punt de vista programàtic ens vam posar d’acord de seguida, amb un pacte estrictament local i una agenda transformadora potent, que ara hem de materialitzar amb propostes concretes, amb apoderament de la ciutadania, amb propostes contra el canvi climàtic, i feministes. A més del treball de consens –com en el cas del traçat subterrani de les vies, que és un tema de ciutat–, de trobar acords amb tots els partits. D’ERC també ens va agradar aquest govern de renovació, d’il·lusió, de ganes d’afrontar la política de forma renovada i amb energia.
L’acord amb ERC implica que vostè serà tres anys alcaldessa i l’últim any l’alcalde serà el cap de llista d’ERC, Oriol Bassa. Aquest repartiment el comprèn la ciutadania?
Cada cop és més comú. Quan no hi ha majories absolutes i els resultats electorals s’equilibren, la representativitat de cada força ha de ser més repartida. L’alcaldia no és un fi, és un instrument puntual de transformació, i el govern també, i per transformar la ciutat es pot fer des de qualsevol punt del consistori, des de les regidories i des de l’oposició.
Com ha dit, el traçat subterrani de les vies del tren és una reivindicació històrica dels veïns de Sant Feliu. El govern espanyol va anunciar que aviat començarien les obres. Té alguna novetat?
Sí. Tenim dues línies de treball en el cobriment. Una és la d’Adif, del ministeri; ara ja s’ha posat a licitació l’obra i començarà cap al novembre. El paper de l’Ajuntament serà estar amatent i vetllar per la seguretat i la mobilitat, i per fer tot això ens caldrà suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i recursos necessaris. La segona línia de treball és la creació de la nova ciutat: són 260.000 m², és un quilometre i mig de llarg per 40 m² d’ample. Tot aquest espai ens dona una oportunitat de transformació de la ciutat. Hem fet un concurs internacional, en el qual han participat 31 estudis d’arquitectura i urbanisme, i a les bases es van incloure les conclusions del procés de participació de la ciutat. L’espai s’ha dividit en sis àmbits per connectar un territori amb l’altre dels barris, com ara l’àmbit de l’estació, la biblioteca, zones verdes. Hem fet un estudi de potencialitat de sostres i capacitats amb Urbanisme de la UPC i un altre estudi amb l’Agència d’Ecologia Urbana d’indicadors de ciutat, i amb el procés de participació i aquests dos estudis s’han fet les bases del concurs d’idees, amb les forquilles de creixement que es poden fer. Volem crear un pulmó verd a la ciutat amb la connexió del parc Nadal i la zona de Can Farga. També volem potenciar l’habitatge públic de lloguer per tal que sempre sigui públic, ja que el protegit de venda acaba en mans privades i no es pot recuperar mai. En l’anterior mandat ja vam fer aquest gir en les polítiques d’habitatge per tenir un parc públic de lloguer, que mai hem tingut al nostre municipi, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En concret, què estan fent en habitatge públic de lloguer?
Ara tenim un pla d’habitatge que haurem d’actualitzar amb tot el que inclogui els plans del traçat subterrani. Ara al carrer del Pla tenim uns 38 habitatges, que seran els primers habitatges públics de lloguer, que ja estan en obres. També tenim una altra promoció d’habitatge tutelat per a gent gran i les obres començaran l’any que ve. Els municipis no som titulars d’aquesta competència, la d’habitatge, però hem d’afrontar-ho.
Quant duraran les obres del traçat subterrani?
Seran 47 mesos d’obres, uns quatre anys. En una obra d’aquesta dimensió mai saps els terminis reals. El projecte és complex i està molt ben fet. La complexitat és que tenim dues rieres, la de la Salut i l’Aisa, a punta i punta del municipi, i el traçat subterrani ha hagut de baixar molt, per sota les rieres. És un projecte del 2010 i ara actualitzat. El traçat subterrani de les vies és una conquesta de ciutat després de quaranta anys de lluita, tant ciutadana com institucional. No és una conquesta de cap partit. Ha estat una constància real i amb unitat política real, ja que quan el ministeri ha estat a punt de fer les inversions, nosaltres teníem a punt un projecte que només ha calgut actualitzar. Ara haurem de gestionar com seran les afectacions ciutadanes, des de la mobilitat de vianants i viària o l’aparcament fins als eixos comercials. Ho estem preparant i encaixant.
El pas a nivell del tren és una gran ferida per als santfeliuencs...
Sí. La seguretat és un dels motius que sempre hem reivindicat per reclamar el traçat subterrani de les vies. És una ferida urbana i col·lectiva, sentimental i de ciutat. Tenim un accident mortal a l’any de mitjana amb tot el que això comporta, sense comptar els suïcidis a les vies. A banda, el pas a nivell de Sant Feliu està tancat 50 minuts cada hora, que està fora de la llei. En superfície, només tenim aquest punt per travessar la ciutat, i això condiciona la vida de la ciutat. Ho tenim molt interioritzat i no som conscients del canvi real que suposarà tenir una ciutat compacta amb el traçat subterrani de les vies. Amb tot, tenim la sort que hem crescut de forma compacta. Als anys 80, la ciutat opta per no créixer, sinó per cohesionar els barris. Als anys 90 es planifica i fins al 2000 no hi ha modificacions de planejaments, no tenim barris disseminats. L’estudi ens diu que el 70% de la població té tres o quatre equipaments a menys de 500 metres. El traçat subterrani és l’oportunitat de cosir una ferida urbana. I no és una oportunitat urbanística, sinó que l’urbanisme ha de servir per cohesionar la ciutat. La nostra ciutat es va dividir fa 150 anys amb l’arribada del tren i ara, 150 anys després, amb el traçat subterrani hem de construir la ciutat del futur.
Quan preveuen tenir enllestit el Sant Feliu del futur?
Treballem amb un horitzó de vuit a deu anys. L’execució de les obres en superfície estarà en funció dels nostres plans d’inversions i dels suports que puguem trobar en l’àmbit supramunicipal ja que pot ser un nucli d’atracció d’inversions de la Generalitat per a equipaments que donin centralitat i ens reforcin, com a capital de comarca que som.
En aquests darrers anys de crisi, la Generalitat i els ens supramunicipals han ajudat els ajuntaments?
El que és clar és que el processisme ha provocat una paràlisi política. I ho hem patit els ajuntaments de primera mà i, a més, s’ha ajuntat amb les retallades, com ara en el pagament de les escoles bressol, de les beques de menjador. Són serveis que afecten el dia a dia dels ciutadans, com ara l’habitatge, i són competència de la Generalitat i de l’Estat i no han fet res. Pel que fa a recursos, hem estat desemparats durant molt de temps i esperem que ara les prioritats s’enfoquin a millorar la vida quotidiana de les persones.
La tarifació social a les escoles bressol i no beques fixes va ser un sistema pioner del consistori de Sant Feliu.
Sí, i l’hem exportat fins i tot a Barcelona. Hem estat referents en l’accés a equipaments públics perquè el preu no sigui un impediment per accedir-hi. S’adapta la quota a la renda de les famílies. No hi ha cap quota igual. Vam començar a fer-ho amb les escoles bressol i els nens i nenes són un reflex de la societat. També a l’escola de música, amb els serveis de la piscina d’estiu, i ho volem ampliar a més serveis municipals.

Defensora de la conciliació de la vida familiar i la política

Amb 23 anys va estrenar-se com a regidora de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, el poble que l’ha vist néixer i créixer. Llicenciada en ciències polítiques per la UAB i estudiant del postgrau en comunicació política i institucional, Lídia Muñoz és membre del consell nacional d’ICV i presidenta d’ICV Sant Feliu de Llobregat. Des de les passades eleccions és l’alcaldessa de Sant Feliu, i en la web del consistori, com a mostra de govern obert i transparent, hi ha informació dels seus béns, incompatibilitats, i que cobrarà 4.140 euros bruts mensuals. Muñoz és mare de dues nenes: Sofia, de cinc anys, “per Sofía de los presagios, una preciosa novel.la de la Gioconda Belli” –afirma–, i Elna, d’un any i mig, en record de la maternitat suïssa que va acollir mares refugiades de la Guerra Civil i fills de dones jueves. L’alcaldessa vol fer real la conciliació de la vida familiar i la política. A un empresari que la volia convidar a dinar mentre parlaven de feina, li va respondre: “Sempre dino a casa meva.” Una forma diferent de fer política, esquivant masclismes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les direccions d’En Comú i Podem reiteren que el govern de Tarragona es trencarà si ERC pacta amb JxTgn

Tarragona

Manuel Szapiro, nou representant de la Comissió Europea a Barcelona

Brussel·les

El menor de la dessuadora taronja detingut el 18-O a la Via Laietana nega haver agredit la policia

Barcelona

El jutjat de vigilància penitenciària manté la revocació del tercer grau de Sànchez, Turull i Rull

Barcelona

Sánchez es mofa del “DNI català” del CpR “que no serveix per a cap tràmit, però costa 9 euros”

madrid

Borràs proposa considerar la legislatura republicana del ’32 com la primera

Barcelona

Madrid nomena Albert Rivera vocal d’una fundació que administra un centre adscrit a la Complutense

madrid

Vehí acusa el govern espanyol de fer un “rescat al gran capital” amb el pla de recuperació

madrid

Budó confia que Junts entri al futur Govern i assegura que no estan “en un escenari de repetició electoral”

barcelona