Política

Els partits busquen lloc a la Diada

Absents aquest any de la zona de convidats de l’ANC, reservada a entitats i represaliats, la majoria de polítics es mobilitzaran amb les seves formacions i barrejats amb la gent

Ja hi ha trams plens i ahir es va arribar als 300.000 inscrits

Ja s’han reservat mil autocars, i de samarretes n’han venudes 240.000

Cadascuna de les històriques manifestacions de la Diada des del 2012 ha estat especial per algun element. La d’enguany, a les portes de saber-se la sentència del judici a l’1-O, resultarà tot un termòmetre per comprovar no tan sols si els nivells de mobilització de la societat catalana es mantenen intactes, sinó també si se supera la fase de la repressió per reprendre el rumb amb l’Objectiu independència que resa el lema. És clar que la cita aquesta vegada arriba també condicionada per una situació de tensió fins ara inèdita entre l’entitat convocant, l’ANC, i els grans partits independentistes, que, si bé s’ha amorosit en les últimes setmanes amb crides conjuntes a la participació, farà que per primer cop els polítics no tinguin cap protagonisme reservat a la capçalera. Una decisió que el secretariat de l’Assemblea ja va prendre al juliol, i que s’ha mantingut fins al final. Tal com han confirmat fonts internes, així, en l’anomenada fila zero, a més de les entitats que hi conviden habitualment, com ara la col·laboradora Òmnium Cultural, aquest cop també hi seran diversos col·lectius de represaliats: testimonis del judici, afectats de l’1-O, advocats, el Col·lectiu Primer de Febrer, i familiars de presos i exiliats. “Els polítics no tenen cap tram reservat, tothom s’apunta al que vol... Com l’1-O, tothom hi va participar igual defensant les escoles”, justifiquen a l’ANC.

L’entitat, per cert, feia públiques ahir al matí les xifres d’inscrits actualitzades, disparades respecte a les últimes que havia donat, un fet que fa pensar que s’està altre cop davant d’una Diada multitudinària. Si dimarts passat n’hi havia 180.000 –sis cops més que deu dies abans–, ahir ja es va arribar als 300.000 registrats, als mil autocars mobilitzats (eren 700 dimarts) i a les 240.000 samarretes oficials venudes (35.000 més en cinc dies). Ahir al vespre, així, el mapa dels 26 trams ja en mostrava sis de plens (tres vora l’epicentre de la plaça d’Espanya i tres més entre el passeig de Gràcia i la plaça Universitat) i una quinzena més a punt d’omplir-se als carrers adjacents i tot al llarg de la Gran Via.

I de tots aquests, on viuran la manifestació els principals càrrecs institucionals i les comitives dels grans partits? A 48 hores de la jornada, no tothom ho té del tot decidit encara. És el cas del president Quim Torra i de la resta del govern, que segons diverses fonts consultades ahir encara “hi estan treballant”, ja que han de valorar també amb cura les qüestions de seguretat. En aquest sentit, des de l’executiu es limitaven a explicar que els consellers (en principi tots tret del d’Interior, Miquel Buch) hi aniran “amb les seves famílies o els seus partits”. “El govern no buscarà protagonisme perquè és de la gent”, reblaven. Des de JxCat es limitaven a indicar que la intenció és que tots els seus representants vagin a un mateix tram, quelcom que sí que ja han confirmat que faran els impulsors de la Crida Nacional, que fa més d’un mes ja van anunciar que aniran plegats al tram 18.

El mateix si fa no fa acabarà passant amb ERC, ja que fonts consultades expliquen que el dinar popular que cada any sol celebrar per la Diada la federació de Barcelona, aquest any s’ha obert a tot el partit en un àmbit nacional. I com que es farà al parc Joan Miró –molt a prop del nucli central– el més probable “per inèrcia” és que després tots els dirigents vagin en comitiva a algun tram per determinar, segurament amb algun identificatiu propi, com és habitual.

Mentrestant, a la CUP expliquen que no s’han marcat cap consigna i que cada electe s’ha inscrit on ha volgut, si bé auguren que les peticions dels mitjans per tenir declaracions acabaran fent que tots s’agrupin o se situïn molt a prop sobre el terreny. L’esquerra alternativa, a banda, just després ha convocat la seva també tradicional manifestació a la plaça Urquinaona, que aquest any acabarà amb un acte on presentaran la seva proposta política pròpia, sota el lema “Organitzem el poder popular, cap a la independència no hi ha dreceres”.

Qui al final tampoc fallarà a la gran cita serà l’exconseller Josep Huguet, que després de piular a final de juliol que no hi pensava anar perquè “una colla d’exaltats la vol convertir en un aquelarre purificador contra els traïdors”, un mes després anunciava que s’hi havia inscrit, arran de les crides d’Òmnium i d’ERC, i malgrat que continua “no estant d’acord amb algunes accions de l’ANC que divideixen en comptes d’unir”. El seu anunci inicial el secundava la també exconsellera Anna Simó, que en principi no se n’ha desdit i que podria aprofitar la tarda per afegir-se a algun acte de suport a Carme Forcadell vora la presó de Mas d’Enric. En canvi, un altre dels ases dels cops del partit a la xarxa, Joan Tardà, sí que ha fet una crida explícita els últims dies: “Per la Diada, tothom a la manifestació! Els punts de vista distints són legítims i millor no amagar-los, tot i que convé harmonitzar-los i superar-los tant com sigui possible. Però quan l’ANC crida a mobilitzar-nos no valen excuses de mal pagador”, insistia. Dissabte s’hi afegia la crida conjunta del president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Malgrat tot, els grans partits han decidit que per ells, no quedarà.

Puigdemont, en un dels molts actes internacionals

El president Carles Puigdemont va participar ahir en l’acte que, amb motiu de la Diada, l’ANC exterior va organitzar al peu de l’Atomium de Brussel·les, i va reclamar que tots els que es facin aquests dies s’aprofitin per mostrar “la veu del poble cívicament alçat contra la injustícia i la repressió”. El líder exiliat, que es va afegir a la ballada de sardanes posterior, va reivindicar la “unitat del poble” com a “molt més sòlida” que la “unitat merament política”, i es va comprometre a “no callar mai”, en un acte on també van ser els exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, actual delegada del govern davant la UE.

El de Bèlgica, de fet, no era res més que un dels nombrosos actes polítics que ahir van organitzar les assemblees exteriors de l’ANC arreu del món per pregonar la voluntat d’autodeterminació del poble català i denunciar les violacions de llibertats en què està incorrent el govern espanyol. A Stuttgart, així, es va organitzar la segona edició del KulKatFest, amb un programa d’activitats des del matí que es va tancar a la tarda amb el Cant dels ocells. A França hi va haver una concentració a la plaça Garibaldi de Niça, i també es van celebrar un reguitzell d’actes similars en ciutats dels Estats Units com ara Chicago, Los Angeles, Boston, Houston, Washington, Dallas, Cincinnati o Denver.

Les iniciatives continuaran en els pròxims dies, fins al 15, amb activitats similars a Seattle o Ciutat de Mèxic. A Europa, hi destacarà la concentració a Londres el mateix dia 11 davant la residència del primer ministre a Downing Street, on hi haurà els membres del grup sobre Catalunya al Parlament Britànic. A Alemanya, l’ANC participarà amb un punt d’informació a la fira Corso Leopold a Munic, i a Escòcia s’ha muntat una taula sobre el cas català amb l’exconsellera Clara Ponsatí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els grups parlamentaris de JxCat i ERC demanen un ple específic per la inhabilitació del president Torra

barcelona

Torra vol que les eleccions siguin “un plebiscit per confirmar l’1-O” i confia en “guanyar” la seva causa a Europa

barcelona

Brussel·les evita valorar la inhabilitació de Torra perquè “continua sent un afer intern d’Espanya”

Brussel·les

Declaració institucional del president Torra després de rebre la notificació del Suprem en mans del TSJC

barcelona

Aragonès avisa que “l’odi i la venjança” de l’Estat no esquerdaran el compromís amb la llibertat de Catalunya

barcelona

Castells veu “exagerat” que es pugui inhabilitar Torra per penjar una pancarta i ho qualifica de “provocació”

Madrid

L’AMI considera “grotesca i desproporcionada” la sentència contra Torra

barcelona

Torra rep la notificació del TSJC de la sentència del Suprem que l’inhabilita com a president de la Generalitat

barcelona

Les negociacions entre la UE i el Regne Unit per definir la relació futura entren en una setmana clau

Brussel·les