Política

El cas d’Adrià i Tamara Carrasco, el precedent de CDR acusats de terrorisme per l’Audiència Nacional

Mesos després de l’operatiu es van retirar els càrrecs més greus i es va remetre el cas a Catalunya

Les detencions d’aquest dilluns de membres dels CDR per part de la Guàrdia Civil per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa aquest cos policial a membres d’aquest col·lectiu. L’abril del 2018, i també per ordre de l’Audiència Nacional, es va detenir l’activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d’Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal. Mesos després, al novembre, l’Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l’Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se’ls acusa d’incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.

Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d’abril del 2018 i traslladada a Madrid per ser investigada per l’Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió i terrorisme. Al novembre, el magistrat de l’Audiència Nacional Diego de Egea va decidir deixar de banda l’acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada a Viladecans. Sis mesos més tard i després d’intensos debats entre els jutjats, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals del maig passat, la magistrada instructora va decidir aixecar el confinament, gairebé 14 mesos després, per considerar-lo desproporcionat, tot i que la va mantenir com a investigada.

En el cas d’Adrià Carrasco, la Guàrdia Civil l’anava a detenir al seu domicili d’Esplugues el mateix 10 d’abril, però l’activista es va poder escapar just quan els agents eren a la porta de casa seva i va fugir a Bèlgica. Es va dictar una ordre de recerca i captura, però igual que amb Tamara, l’Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme i es va inhibir en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va assumir el cas de la Tamara, però va remetre el cas de l’Adrià als jutjats de Granollers i Vilanova i la Geltrú pels talls dels peatges de la Roca del Vallès, a l’AP-7, i de Vallcarca, a la C-32, respectivament.

D’altra banda, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d’aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aznar equipara l’assalt al Capitoli amb l’1-O a Catalunya

Madrid

Rússia mantindrà Aleksei Navalni en presó preventiva durant almenys 30 dies

Moscou

L’ajornament electoral, als jutjats

Barcelona

Impulso Ciudadano anuncia que també recorrerà la desconvocatòria del 14-F

Barcelona

El PSC continua estudiant si impugna l’endarreriment del 14-F i demana als partits “que suspenguin la campanya”

Barcelona

La policia assegura que els dos principals acusats del 17-A formaven part del grup i coneixien els plans

Barcelona

El TSJC acumula 4 recursos contra la suspensió del 14-F

Barcelona

Iglesias compara Carles Puigdemont amb els exiliats republicans durant la dictadura franquista

Madrid

Lliga Democràtica porta l’ajornament de les eleccions al TSJC en considerar-lo una “suspensió de la democràcia”

Barcelona