Política

ERC arrenca pregant el vot als decebuts amb el PSOE i Podem

Aragonès rebutja la violència i l’intent de criminalitzar l’independentisme, i situa el 10-N com a resposta al Suprem i als “egos” de Sánchez i Iglesias

Gómez del Moral i Pesarrodona s’enretiren

Cinc mesos després de les últimes eleccions, amb un consell nacional extraordinari ahir que va aprovar les seves llistes, ERC va donar el tret de sortida oficial a una nova precampanya electoral estatal llançant un missatge ben clar, dirigit explícitament als votants del PSC-PSOE i d’En Comú Podem desencantats per la incapacitat en aquest temps de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per posar-se d’acord a l’hora d’investir president i formar govern a l’Estat. Fidel a la filosofia del partit que cal mirar d’ampliar la base republicana cap a nous sectors, el vicepresident, i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va fer en l’única intervenció oberta als mitjans una crida als “centenars de milers de catalans” que el 28-A van votar socialistes i comuns “per aturar la dreta” i que van confiar en “dirigents atrapats en el seu ego”, per suggerir-los que “la seva opció” ara és Esquerra, perquè una república catalana és “l’única manera” d’assolir polítiques progressistes que garanteixin la igualtat d’oportunitats i la justícia social i ambiental. “Som els únics que estem disposats a parar l’extrema dreta parlamentària, judicial i mediàtica”, asseverava.

Aragonès, de fet, situava les urnes el 10-N com a part d’una “gran resposta de país” que l’independentisme ha de donar tant a la sentència del judici al procés, que se sabrà en les properes setmanes, com a l’intent de criminalitzar-lo que s’ha desencadenat arran de l’empresonament de set activistes dels CDR acusats de terrorisme, sense que se’n coneguin proves fefaents, i el consegüent intent de tot l’unionisme polític i mediàtic d’associar el moviment amb la violència. En aquest sentit, el vicepresident denunciava “l’opacitat” de l’actuació de l’Audiencia Nacional, així com les seves filtracions i accions preventives davant una “violència suposada”, a partir del que tot just són “suposades investigacions i indicis”, i defensava el “dret a saber” i a la presumpció d’innocència dels detinguts. A més, era ferm recuperant l’històric lema Som gent de pau i proclamant “ben clar que l’independentisme rebutja la violència sempre i a tot arreu”. “No permetrem que es criminalitzi, l’única violència que hi ha hagut és la de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional l’1-O”, etzibava. “A ERC serem els primers a rebutjar qualsevol violència, vingui d’on vingui”, cloïa.

Després de picabaralles com la que va provocar dijous al Parlament el líder de Cs, Carlos Carrizosa, que es va encarar amb la bancada independentista tot acusant-la d’emparar el terrorisme per haver cridat “Llibertat!”, l’home fort d’ERC deixava clar que no permetran que es “banalitzi el terrorisme”, un terme que ha fet tant mal a Catalunya. Això sí, feia una crida als seus a no deixar-se endur pels que els volen “enfadats i radicalitzats”, i a respondre amb una “acció política àmplia, forta i transversal”. “Com més crispats ens vulguin, més somrients ens trobaran”, subratllava. En un discurs en què no va fer cap esment a l’amnistia reclamada pel Parlament, ni a l’eventual llista unitària que alguns sectors demanaven un altre cop els últims dies, Aragonès va insistir que cal “parlar de la proposta” davant la sentència, que, per ell, exigeix crear “àmplies majories”, enfortir les institucions amb els que defensen la fi de la repressió i “tornar a encapçalar” mobilitzacions cíviques.

En aquest sentit, també la líder de JxCat al Congrés, Laura Borràs, feia ahir una crida a la “calma” i a no acceptar el “relat fals” que intenta fer “calar” l’unionisme sobre les detencions dels CDR, ja que pretén “equiparar” el moviment cívic, pacífic i democràtic amb la violència. “Sabem que no som violents i amb contundència hem de refermar-nos contra el relat i l’intent d’articular una realitat falsa”, sostenia a Igualada.

Llistes iguals... gairebé

El consell nacional d’ERC, en què va intervenir la secretària Marta Rovira des de Ginebra i que va ratificar Josep Maria Jové com a president, va donar llum verd a unes llistes gairebé calcades a les que el 28-A van obtenir 15 diputats i 13 senadors. Així, a Barcelona les encapçala, en espera d’una probable inhabilitació, Oriol Junqueras al Congrés i Raül Romeva al Senat, amb Gabriel Rufián de número 2 i líder de facto a la cambra baixa, seguit de Carolina Telechea, Joan Josep Nuet i Maria Dantas. A Girona, hi repeteixen Montse Bassa i Joan Margall; a Tarragona, Jordi Salvador i Norma Pujol, i a Lleida, Xavier Eritja i Inés Granollers.

L’únic diputat que no hi continuarà és Gerard Gómez del Moral, en una “decisió personal d’ell”, segons el partit, si bé altres fonts properes ho atribueixen a una qüestió de “coherència política”, ja que no se sentiria còmode amb la línia marcada a les Corts. Precisament ahir es va saber que deixa els seus càrrecs a ERC, tot i que hi seguirà com a militant, el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, que va ser investigat arran del gest de posar-se un nas de pallasso l’1-O al costat d’un guàrdia civil. Pesarrodona ho raonava a l’ACN dient que el seu consistori s’ha negat a penjar l’estelada, però també que el suport incondicional a Sánchez allunya el partit de la seva ponència política. També ahir, el Col·lectiu Primer d’Octubre va lamentar que la llista no se sotmetés a primàries.

Respondrem amb el més gran dels somriures al relat que equipara l’independentisme amb la violència
Pere Aragonès
coordinador nacional d’erc

Sánchez diu que l’independentisme “ha fracassat”

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va voler donar ahir per “fracassat” l’independentisme, al qual va acusar d’haver dut la societat catalana “a un carreró sense sortida”, i li va exigir que “rectifiqui i torni a la legalitat”. “El seu naufragi ha estat total i absolut, però encara és a temps d’evitar errors més grans”, va afirmar davant del comitè federal del PSOE. El també secretari general del partit, que va exigir als dirigents catalans que “deixin d’enganyar” la població, no va desaprofitar l’oportunitat de contribuir a la campanya de criminalització preventiva de l’independentisme i li va demanar, entre aplaudiments, “que condemni qualsevol tipus de violència que vingui d’algun grupuscle del moviment”. Sánchez admetia que el seu govern no descarta “nous moments de tensió” a Catalunya arran de la sentència sobre l’1-O, fet que “podria empitjorar” el que anomena “crisi de convivència” al país.

“Ho superarem amb la llei i el diàleg”, es mostrava convençut, “per aquest ordre, perquè no hi pot haver diàleg fora de la llei, ni trencar-la o recargolar-la”. Sánchez, que lloava la “bona feina” de la Guàrdia Civil i reivindicava que “estima” la Constitució, negava un cop més que a l’Estat hi hagi presos polítics, ja que els definia com a “ciutadans processats i reclosos en presons administrades per la Generalitat i custodiats pels seus funcionaris”. Això sí, assegurava que cal un govern “progressista i estable” per “no atiar” el conflicte català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aznar equipara l’assalt al Capitoli amb l’1-O a Catalunya

Madrid

Rússia mantindrà Aleksei Navalni en presó preventiva durant almenys 30 dies

Moscou

L’ajornament electoral, als jutjats

Barcelona

Impulso Ciudadano anuncia que també recorrerà la desconvocatòria del 14-F

Barcelona

El PSC continua estudiant si impugna l’endarreriment del 14-F i demana als partits “que suspenguin la campanya”

Barcelona

La policia assegura que els dos principals acusats del 17-A formaven part del grup i coneixien els plans

Barcelona

El TSJC acumula 4 recursos contra la suspensió del 14-F

Barcelona

Iglesias compara Carles Puigdemont amb els exiliats republicans durant la dictadura franquista

Madrid

Lliga Democràtica porta l’ajornament de les eleccions al TSJC en considerar-lo una “suspensió de la democràcia”

Barcelona