Política

La universitat ocupa al carrer

Bona part de les aules de les universitats es buiden en conèixer la sentència i els estudiants s’hi manifesten en contra

Un manifest conjunt dels vuit rectors mostra el seu enuig per la sentència i la situació que es viu

Dies abans de la sentència, la consigna que corria per les xarxes socials era la de buidar les aules i omplir els carrers el mateix dia que es fes pública. Quan es va conèixer la sentència, cap a dos quarts de deu del matí, la reacció a les universitats va ser desigual. Alguns alumnes van continuar a les classes, d’altres van abandonar les aules, va haver-hi docents que van donar llibertat de continuar o no... però en cap cas, segons les universitats, es van aturar les classes. A partir de les onze del matí, l’ambient ja era ben reivindicatiu a molts campus, perquè la instrucció que s’havia llançat des de Tsunami Democràtic i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans era deixar les classes i marxar des de les diferents universitats fins a confluir a la plaça Catalunya a les dotze, en el cas de Barcelona.

A la resta d’universitats, va haver-hi també mobilitzacions. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), quan es va conèixer la notícia, molts es van aplegar a la plaça Cívica i d’allà es van traslladar cap a Barcelona. A la una del migdia, es va convocar una assemblea de treballadors. A la Universitat de Girona, es van buidar les aules i els estudiants es van concentrar al rectorat, on es van llegir manifestos de rebuig a la sentència i els concentrats es van manifestar fins a la delegació del Govern de la Generalitat. En alguns centres de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es van suspendre les classes per decisió de professors i estudiants o bé per manca d’aquests últims. A la Universitat de Lleida, els estudiants van organitzar una concentració a què es va afegir gent aliena a la universitat i que va acabar sumant un miler de persones. Després de conèixer-se la sentència, va aparèixer una estelada gegant al pati del rectorat que va ocupar tota la façana verticalment.

A Barcelona, centenars d’estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i la UPC es van manifestar per la Diagonal. També ho van fer pel carrer Pelai després d’una concentració a la plaça Universitat, on també es van poder veure alguns alumnes de secundària –el Departament d’Educació no va donar dades de seguiment als instituts en tractar-se d’una actuació espontània. A les dotze del migdia, la plaça Catalunya s’anava omplint amb les diferents columnes que arribaven de les universitats al crit de “llibertat presos polítics”, “els carrers seran sempre nostres” i “fora les forces d’ocupació”, en referència a l’helicòpter policial que sobrevolava el centre de la ciutat. Quan faltaven pocs minuts per a la una, la plaça Catalunya desbordava de gent, la majoria estudiants però també molts adults que estaven pendents de l’anunci que havia de fer Tsunami Democràtic a través de les xarxes. A la una en punt, va aparèixer la convocatòria de bloquejar l’aeroport i alguns dels joves van començar a repartir fulletons informatius de com arribar al Prat. La columna, formada en bona part per estudiants, va marxar cap a l’estació de Passeig de Gràcia amb la intenció d’arribar a l’aeroport.

Els rectors, indignats

Els rectors de les vuit universitats públiques, agrupades en l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, van mostrar amb un manifest la seva indignació per la situació que s’està vivint a Catalunya i la seva preocupació per les circumstàncies personals de les persones afectades per la sentència.

Els rectors, que recorden que les universitats públiques catalanes són institucions que defensen el dret a la llibertat d’expressió i a la confrontació d’idees, reiteren la indignació que ja van manifestar el març del 2018. Llavors ja van expressar el seu “profund malestar” pels empresonaments i van afirmar que la privació de llibertat era “un error” i que hi ha “altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya”. Ahir, els rectors van reiterar la seva indignació per la situació que es viu a Catalunya i la seva preocupació per la situació personal dels condemnats i, de retruc, de les seves famílies. El diàleg és, com han expressat en altres ocasions, “la via de resoldre els conflictes; un diàleg en el marc de la cultura de la pau i contrari a l’ús de qualsevol tipus de violència”. El foment del diàleg és, com destaquen en el manifest, “una característica pròpia de la universitat”: “I la història ens demostra que és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials.” Els rectors fan una crida a tots els actors polítics a “renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana”, i expressen la seva solidaritat amb els empresonats, alguns de què estan o han estat vinculats amb les universitats.

LES FRASES

El 2018, ja vam afirmar que privar aquestes persones de llibertat era un error i hi havia altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya
Fem una crida a tots els actors polítics a renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim
Fomentar el diàleg és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials
Comunicat dels rectors de les vuit universitats públiques

Claustre extraordinari a la UAB

Rosa M. Bravo

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha convocat per als propers dies un claustre extraordinari en què es tractarà de manera monogràfica, amb els representants de tots els col·lectius de la universitat, la situació que es deriva de la sentència del Tribunal Suprem. L’equip de govern de la UAB va manifestar, ahir, que, atenent el que va qualificar com una situació d’excepcionalitat derivada de la sentència, és una institució pública i plural “en què totes les persones i col·lectius han de poder expressar la seva opinió de forma lliure i pacífica, respectant totes les sensibilitats i posicionaments”. La UAB manté la seva activitat ordinària, segons el comunicat que va emetre ahir l’equip de govern, que va declarar que “la participació en les mobilitzacions convocades ha de ser compatible amb la garantia del dret a l’educació i amb l’activitat professional”. Diverses universitats van emetre comunicacions en relació amb les mobilitzacions en què demanaven al professorat que ajornin les activitats acadèmiques avaluables i les que requereixen assistència obligatòria.

Algunes universitats es referien específicament als dies 16, 17 i 18 d’octubre, jornades en què el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha convocat una vaga per protestar contra la sentència. És el cas de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta segona demana també que, en la mesura del possible i per tal de garantir “el lliure exercici de la protesta”, els centres docents ajornin les activitats acadèmiques avaluables i les que requereixin assistència obligatòria. La UPC reclama també que es garanteixin els drets a l’educació i a l’activitat professional, a més del dret a la protesta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Budó envia a Calvo l’enquesta del CEO

Barcelona

El govern provisional de Bolívia acusa Morales de “terrorisme” i “sedició”

La Moncloa rebutja que Sánchez hagi de comparèixer al Congrés per la sentència dels ERO

Madrid

El govern espanyol insisteix que el diàleg ha de ser “dins la llei”

Barcelona

Llibertat per a sis joves empresonats per les protestes posteriors a la sentència de l’1-O

Barcelona

El govern espanyol obre la porta buscar una altra ubicació per a la comissaria de Via Laietana

Madrid

L’ambaixador rus a Espanya titlla de “fantasia” les suposades ingerències a Catalunya

Barcelona

Fenadismer demana col·laboració als transportistes afectats pels talls de l’AP-7 per preparar la demanda col·lectiva

La Jonquera

Policies Nacionals investigats per l’1-O a Girona contradiuen els Mossos i asseguren que van mediar abans de carregar

Girona