Política

Aval a mitges a Johnson

LLIGAT

El Parlament vota a favor de l’acord del primer ministre amb la UE, però descarta el ‘Brexit’ pel 31 d’octubre

El líder britànic atura el procés per parlar amb Brussel·les i amenaça de convocar eleccions anticipades

El Parlament britànic va rebutjar ahir la tramitació exprés que pretenia portar a terme Boris Johnson –en només tres dies– per convertir en llei l’acord que va aconseguir divendres passat amb la Unió Europea (UE). La va rebutjar per només 14 vots de diferència (322 a 308 vots). Això significa que Johnson no podrà sortir de la UE el 31 d’octubre com pretenia.

Uns minuts abans, la cambra havia donat un primer aval a l’acord de retirada de la UE per 30 vots de diferència (329 a 299 vots). Era el primer cop, en tres anys i mig, que Westminster es posava d’acord en un pla del Brexit. No obstant això, el primer ministre va decidir aturar el procés de tramitació de la proposta de llei i va suspendre les sessions programades per avui i demà, quan havia de passar a la cambra alta.

“M’alegra saber que per primer cop el Parlament ha acceptat la seva responsabilitat, s’ha unit i ha abraçat un acord”, va afirmar Johnson després de la primera votació, visiblement content. Es va vantar que, només fa unes setmanes, ningú no creia que pogués tornar a obrir l’acord amb la UE, eliminar la salvaguarda irlandesa i que el Parlament aprovés un text.

“Però em decep que hagi tornat a votar retardar la sortida, quan estàvem en condicions de marxar el 31 d’octubre”, hi va afegir. I va dir que parlaria amb els estats membres de la UE per informar-los de la decisió del Parlament i saber quina és la seva resposta. De moment, va dir, “el govern ha de ser responsable i accelerar els preparatius per a una sortida sense acord”.

“No em sembla lògic aturar la llei, potser només li calen tres o quatre dies més per passar-la”, va reflexionar el veterà Ken Clarke, diputat conservador, europeista, expulsat del partit, que va votar a favor de l’acord de Johnson ahir. No entenia per què no havia seguit amb el programa i enllestit la llei com més aviat millor.

Intenció oculta

Johnson és esclau de la promesa de sortir el 31 d’octubre amb acord o sense. El Parlament li ho ha impedit amb l’esmena que va aprovar dissabte, que l’obligava a demanar una pròrroga. Bona part dels diputats creuen que té la intenció oculta de treure el país sense acord de la UE ara o mentre es negociï l’acord comercial. Per això volen introduir una altra esmena que eviti el Brexit dur durant el període de transició.

L’única opció que queda a Johnson per a un Brexit dur és que la UE l’hi obligui. És el que pretenia quan va enviar la carta sense signar dissabte a Brussel·les, en un gest que l’oposició va qualificar de “rebequeria de nen mimat”. Caldrà veure quina pròrroga li ofereix la UE. No sembla que Brussel·les aposti per un Brexit dur, i més sabent que per primer cop els Comuns estan d’acord en un pla.

També es va veure ahir que aquest acord tindrà preu pel que fa a la unió del país. Johnson va perdre la votació sobre la legislació exprés per 14 vots, que són els dels deu diputats unionistes nord-irlandesos del DUP. Estan furiosos perquè creuen que Johnson els ha traït per assolir la majoria, i temen que, a la llarga, significarà la reunificació d’Irlanda.

També Ian Blackford, el líder dels nacionalistes escocesos a Westminster, li va dir que “és clar que Escòcia ha de garantir els drets dels seus ciutadans i s’ha de convertir en un estat independent”. Abans de la votació, Johnson havia dit que, si no s’aprovava el seu calendari, convocaria eleccions. Era el que demanaven els brexiters. Altres creuen que els comicis no aclariran res i que cal un segon referèndum. Totes les opcions continuen obertes. L’última frase de Johnson ahir va ser: “D’una manera o altra sortirem de la UE amb aquest acord, al qual aquesta cambra acaba de donar el seu consentiment”. Ja no va dir el 31 d’octubre.

D’una manera o altra sortirem amb aquest acord que la cambra ha avalat
Boris Johnson
PRIMER MINISTRE BRITÀNIC
Si volem garantir els nostres drets com a europeus, hem de ser un país independent
Ian Blackford
LÍDER DE L’SNP AL PARLAMENT BRITÀNIC

L’avortament, més a prop a Belfast

Daniel Postico

El govern de Londres ha legalitzat l’avortament i els matrimonis gais a Irlanda del Nord aprofitant que l’Assemblea de Stormont, el govern regional, està suspès des de fa tres anys i mig. Està suspès perquè republicans catòlics i unionistes protestants no es posen d’acord a formar un govern compartit com exigeixen els acords de pau. El Parlament de Westminster va aprovar una esmena per igualar la regió a la resta del país en aquestes dues qüestions. Si l’Assemblea de Stormont no s’ha constituït dilluns vinent a la mitjanit, entrarà en vigor la regulació de Westminster. “És un dia molt trist, una ofensa a la dignitat humana”, va declarar Arlene Foster, la líder del unionistes del DUP. Tant catòlics com protestants s’hi oposen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salvadó nega al TSJC que l’Agència Tributària Catalana anés més enllà de les competències autonòmiques

barcelona

Amnistia es compromet a fer “gestions” per aconseguir l’alliberament immediat dels Jordis

barcelona

L’AN anul·la les ordres de presó de quatre CDR i el jutge instructor haurà de decidir si els allibera o no

Madrid

El Govern emplaça l’Estat a “dialogar” per a resoldre el “conflicte polític” després del judici a Torra

Barcelona

Condemnen Griñán a sis anys de presó i a Chaves a nou d’inhabilitació pel cas ERO d’Andalusia

Madrid

El ple del Parlament votarà la setmana que ve la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP suspesa en part pel TC

Barcelona

ERC denuncia la “repressió” de l’Estat i es compromet a defensar una “solució política” per a Catalunya

Barcelona

La Comissió Europea es nega a canviar de posició per la crida d’Amnistia a alliberar els Jordis: “És un afer intern”

Brussel·les

Puigneró retreu a Calviño “l’inadmissible” decret de seguretat digital

Barcelona