Política

El programa definitiu del PSOE cita les declaracions de Granada i Barcelona, però tanca la porta al referèndum

Els socialistes refermen l’oposició al dret a decidir i no fan cap referència ara a l’article 155 que el 28-A rebutjaven de manera explícita

El PSOE ha fet públic finalment el programa electoral amb què concorre a les eleccions del 10-N, on –tal com ha apuntat Sánchez en una entrevista a Antena 3– apareixen citades les declaracions de Granada i de Barcelona on els socialistes es comprometien a defensar la plurinacionalitat de l’Estat i defensaven una reforma de la Constitució en clau federalista, tal com constaven també al programa del 28-A.

Al programa els socialistes refermen la seva oposició al referèndum i ja no rebutgen explícitament el 155, com si que feien a l’anterior campanya. El programa del 28-A assegurava que “ni des del dret a l’autodeterminació ni des d’un estat d’excepció territorial amb caràcter permanent a través de l’article 155 es pot construir el futur”. Ara es limita a dir que en el model “integrador” basat en la “diversitat, igualtat i solidaritat” que defensen “no hi té cabuda un referèndum d’autodeterminació, que el Tribunal Constitucional ha considerat contrari a la Constitució i que des d’una perspectiva política provoca el trencament de la societat”, sense fer cap referència al 155.

El PSOE surt al pas d’aquesta manera de la polèmica generada aquest dimarts al vespre quan ’Eldiario.es’ i la Cadena Ser van publicar un esborrany filtrat de programa que Cristina Narbona i José Luís Ábalos havien enviat als membres de l’Executiva del PSOE. El document –contràriament al del 28-A– no feia referències a les declaracions de Granada i Barcelona.

Aquest dimecres al matí Sánchez ha assegurat en una entrevista a Antena 3 que s’havia filtrat un document que encara no estava acabat. “Clar que incorporarem la declaració de Granada i la de Barcelona al text programàtic”, ha assegurat, igual que “altres qüestions que també tenien a veure amb drets civils”.

Finalment, en el marc de 300 pàgines, el PSOE incorpora les dues declaracions al punt cinquè del programa, on aposta per una “Espanya forta i cohesionada” estructurada “a partir de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia”, i on es compromet a “millorar la col·laboració institucional amb totes les CCAA”.

En aquest marc, fa referència a Catalunya: “Abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i també entre el govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya sempre dins del marc de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia”.

I aquí recorda que “com a mínim des de 2003 a Santillana del Mar, el PSOE s’ha compromès a les reformes necessàries per a un nou impuls de l’autogovern, després concretades a la Declaració de Granada del 2013 i la Declaració de Barcelona del 2017”.

El text també remarca la necessitat d’un nou model de finançament i del fet que les administracions actuïn amb “lleialtat institucional”. Aposta per “enfortir” els “instruments i procediments de col·laboració i coordinació” que afavoreixin “les relacions de l’Estat amb les CCAA”, com la Conferència de Presidents, les conferències sectorials i convenis de col·laboració, a més de la “transformació del Senat”.

També es compromet a “clarificar” el repartiment competencial i a promoure la participació de les CCAA a les actuacions i decisions de l’Estat. Per últim assegura que impulsarà la “descentralització institucional de l’Estat traslladant totalment o parcialment les seus de diverses institucions i organismes a diferents ciutats”.

La declaració de Granada, signada el juliol del 2013, signava la pau entre el PSC i el PSOE després del trencament de la disciplina de vot dels socialistes catalans al Congrés pel dret a decidir. A més d’apostar per una reforma de la Constitució en clau federal, el document assegura que “el federalisme és l’únic punt de trobada possible per restablir el consens territorial a Espanya”.

La declaració de Barcelona, titulada “Pel catalanisme i l’Espanya federal” va ser el document signat entre les executives del PSOE i del PSC el juliol del 2017 que aposta per un reconeixement de la “identitat nacional” catalana i parla en dues ocasions de la “realitat plurinacional d’Espanya” que, això sí es fa realitat “sense afectar la sobirania del poble espanyol”. El text tancava la porta a un referèndum d’autodeterminació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

200 persones tallen el trànsit a la Imperial Tàrraco i cremen articles de la Constitució

Tarragona

Borràs diu que dimecres anirà a veure Felip VI per “no estalviar-li una mala estona”

Barcelona

El govern francès promet concessions per frenar les protestes

París

Batet insta els que defensen la Constitució a “integrar-hi als que es puguin sentir allunyats o exclosos”

Madrid

Merkel visita Auschwitz: “Sento una profunda vergonya pels crims comesos aquí pels alemanys”

Barcelona

Iglesias: “Si hi ha d’haver investidura al gener, que sigui al gener”

Madrid

Càrregues policials a la manifestació antifeixista contra l’acte de SCC a Girona

Girona

Cremen exemplars de la Constitució davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona

Barcelona

Unes 1.500 persones es manifesten per la Constitució a Barcelona amb PP i Vox i sense Cs

Barcelona