Política

Asil mexicà per a Evo

DIPLOMÀCIA

El govern de Mèxic confirma que el president bolivià, que es declara víctima d’un cop d’estat, ha acceptat l’oferta de protecció

El país sud-americà viu enmig d’una situació de caos i abocat a un buit de poder

Evo Morales, president dimissionari de Bolívia, ha acceptat l’oferta d’asil de Mèxic, segons va confirmar ahir el cap de la diplomàcia d’aquest país, Marcelo Ebrard. “Mèxic ha decidit concedir asil per raons humanitàries” a Morales “en virtut de la urgència que afronta a Bolívia, on la seva vida corre perill”, va dir el ministre.

Ebrard també va demanar a les autoritats bolivianes “seguretat” i “garanties” que “la vida, la integritat personal i la llibertat” de Morales no seran posades en perill per poder viatjar fins a Mèxic. El ministre no va revelar si Morales és encara a Bolívia ni la data en què es traslladarà a Mèxic.

El país està bloquejat. La renúncia, diumenge, de Morales, el vicepresident Álvaro García Linera i els tres principals càrrecs del Senat ha trencat la cadena de la successió prevista en la Constitució. El Parlament es disposava ahir a nomenar com a presidenta interina la senadora Jeanine Añez, que tindria com a mandat la convocatòria de noves eleccions en un termini de 90 dies. Però la seva capacitat per dur a terme aquesta missió va quedar en dubte després d’aparèixer davant els mitjans feta una mar de llàgrimes.

L’oposició, mentrestant, està dividida entre els que demanen que es respecti el que estableix la Constitució per a aquests casos, com ara Carlos Mesa –el candidat derrotat per Morales a les eleccions del 20 d’octubre–, i la visió més dura del líder dels moviments cívics de l’orient, Luis Fernando Camacho, un ultra que demana participar en un govern compartit amb les forces armades. El país andí ha entrat en el caos després de la renúncia del seu president. Sense el suport de la policia ni dels militars, Morales havia acceptat al matí un informe de l’OEA que detallava un presumpte frau en les eleccions que el van fer guanyador en primera volta. Va convocar llavors noves eleccions, però la pressió del carrer, amb atacs directes a les cases particulars i familiars d’alts funcionaris del govern, el van convèncer de la necessitat d’abandonar el poder.

“Sortida democràtica”

Es va refugiar llavors a Chapare, un enclavament selvàtic on va començar la seva vida política com a líder dels cultivadors de fulla de coca. Des d’allà, va denunciar un cop d’estat i va demanar a Mesa i Camacho que aturessin “els atacs contra els germans bolivians”.

L’expresident Mesa (2003-2005) negociava ahir la reunió del Parlament, on el partit de Morales, el Moviment Al Socialisme (MAS), té dos terços de la cambra. Sense aquesta sessió, la dimissió queda en suspens, com també el nomenament d’un successor interí.

Mesa va negar que Bolívia estigués davant un cop d’estat, “ tal com diuen els mitjans internacionals”. Morales va deixar el govern “perquè la població li havia denegat el suport”, hi va afegir. Però va demanar que es permeti “una sortida democràtica” a la crisi. Mesa, però, ha de fer front a un falcó: Luis Fernando Camacho, un empresari poderós de Santa Cruz de la Sierra, el departament oriental més ric del país, on es concentra l’oposició al president sortint. Amb una bíblia i una bandera de Bolívia, va demanar la renúncia de tots els parlamentaris del MAS i un govern de transició liderat per les forces amades i caps dels grups que van resistir Morales al carrer.

Sense càrrec executiu, aquest camba –crioll de Santa Cruz– s’ha imposat amb un discurs de reminiscències messiàniques i arengues a favor de destruir tot el que recordi el MAS i el govern d’Evo.

La situació al carrer, mentrestant, no està ni de bon tros normalitzada. La Paz va ser escenari, diumenge, de saquejos i incendis a propietats d’exdirigents del MAS. La policia encara està amotinada, mentre espera un nou govern que satisfaci les seves demandes salarials, i els militars han decidit quedar-se a les casernes.

[Als seus rivals:] Garantiu l’estabilitat i la convivència pacífica del nostre poble
Evo Morales
PRESIDENT DIMISSIONARI DE BOLÍVIA
Mèxic ha decidit concedir l’asil per raons humanitàries
Marcelo Ebrard
MINISTRE MEXICÀ D’AFERS ESTRANGERS

Suport de l’esquerra regional

Federico Molina

La renúncia forçada de Morales arriba en una regió convulsa per la situació a Xile i a l’Equador i el gir al centreesquerra de l’Argentina. La pressió de policies i militars contra el president de Bolívia ha reactivat a l’Amèrica Llatina els records de velles revoltes de caserna. Per això ha estat el govern d’esquerra del mexicà López Obrador el primer que ha considerat un “cop d’estat” els fets de La Paz, en línia amb l’expresident brasiler Lula da Silva i el flamant president electe argentí, el peronista Alberto Fernández. Mèxic ha acollit a l’ ambaixada de la capital boliviana una vintena d’exalts funcionaris bolivians. Als antípodes, el brasiler Bolsonaro, per a qui Morales ha caigut per “les denúncies de frau electoral”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Borràs visita Hasel a la presó

Barcelona

Delgado diu que no pot intercedir en les peticions de la Fiscalia contra la sortida dels presos en tercer grau

Madrid

Les infantes Elena i Cristina s’haurien vacunat de la Covid-19 als Emirats Àrabs, segons ‘El Confidencial’

Barcelona

ERC i CUP avancen en les propostes vinculades al “rescat social” en una nova trobada

Barcelona

Salut reclama a l’Estat que ampliï almenys fins als 65 anys la franja d’edat per rebre la vacuna d’AstraZeneca

Barcelona

L’EMA decidirà el proper 11 de març si aprova la vacuna de Janssen

Barcelona

Nova reunió d’ERC i JxCat per abordar un acord de legislatura a pocs dies de la constitució del Parlament

Barcelona

La UE aprova sancions contra quatre alts funcionaris russos per l’empresonament de Navalni

Brussel·les

L’Eurocambra tem que els tribunals de la UE tombin el suplicatori a Puigdemont per “irregularitats”

Brussel·les