Política

Aniversari agredolç a les rotondes

Un any després de l’aparició dels ‘armilles grogues’, les manifestacions esdevenen minoritàries

Els motius del malestar perduren i els indignats es preparen per presentar-se a les municipals

La còlera dels armilles grogues ha esdevingut marginal a França? Un any després que l’augment del preu del combustible despertés la indignació ciutadana, les manifestacions de cada dissabte es mantenen com una cita ineludible. Fins al punt que els armilles grogues commemoren la seva irrupció explosiva el 17 de novembre de l’any passat amb el seu acte 53 de les protestes. Un aniversari agredolç per a aquest moviment transversal que considera que les seves reivindicacions no han estat escoltades, malgrat haver frenat la bateria de reformes neoliberals d’Emmanuel Macron.

Tot i que el govern francès ha realitzat concessions en mesures socials i rebaixes d’impostos per a les classes mitjanes, valorades en un total de 17.000 milions d’euros, les raons del malestar es mantenen intactes. “El preu del combustible ha continuat augmentant. També puja l’electricitat i els productes de primera necessitat”, lamenta en declaracions a El Punt Avui Laure Courbey, una militant activa dels armilles grogues a Nemours, una localitat en el sud de la regió parisenca, on encara mantenen una rotonda ocupada. Segons un sondeig de l’institut Elabe per a la cadena BFM TV, publicat aquesta setmana, el 55% dels francesos continuen donant suport a les reivindicacions dels armilles grogues, tot i que el 66% no desitgen que les seves protestes s’intensifiquin.

“No hem obtingut gran cosa del president Macron, però almenys hem aconseguit que el moviment no es detingui durant un any. Quan va aparèixer, gairebé ningú pensava que duraria tant de temps”, assegura Erick Simon, de 58 anys, portaveu dels armilles grogues de Coutances (Normandia). En aquesta localitat de 8.000 habitants, situada a uns 330 quilòmetres a l’oest de París, els manifestants han mantingut ocupada la rotonda gairebé de manera ininterrompuda en els últims dotze mesos. Avui commemoraran l’aniversari de les protestes “preparant una gran sopa per invitar a dinar i debatre tots els veïns que s’hi apropin”. “Almenys Macron ens ha permès descobrir una fraternitat que abans ignoràvem”, presumeix Simon.

L’augment del preu del combustible va ser un pretext per expressar un malestar més profund envers la pèrdua de poder adquisitiu, la injustícia social i la crisi de representació. Al desembre les imatges dels aldarulls i les confrontacions amb la policia a París van omplir les portades de la premsa internacional. Potser més invisibles, però igual de fonamentals, van ser les 2.000 rotondes ocupades per organitzar-hi talls de carreteres i en què hi hauria una presència permanent de manifestants durant setmanes o mesos. La majoria d’elles van ser desallotjades per les forces de seguretat. “L’ocupació de rotondes va permetre crear nous col·lectius de persones en zones periurbanes i rurals on vivien de forma molt aïllada i individual”, explica el politòleg Laurent Jeanpierre, autor del llibre In Girum. Les leçons politiques des ronds-points (In Girum. Les lliçons polítiques de les rotondes). “Això va comportar un impuls de l’educació popular”, afegeix.

Segons aquest professor de la Universitat París 8, “el cansament i la repressió han estat els motius principals de la caiguda significativa del nombre de manifestants”. Els aldarulls i el caràcter conflictiu de les protestes han tingut un elevat cost en el balanç de víctimes de la violència policial: 2 morts, 2.448 ferits, 315 manifestants amb ferides al cap, 24 que van perdre un ull o 5 que es van quedar sense una mà. I unes 400 persones implicades en els armilles grogues han estat condemnades a penes de presó.

Davant d’unes protestes enquistades en el conflicte, també han buscat espais on implantar-se i estructurar-se. Seguint l’exemple de la “Casa del Poble” de Saint-Nazaire (nord-oest), edificis abandonats han estat ocupats per acollir refugiats, persones sense sostre i organitzar assemblees dels armilles grogues i d’altres col·lectius en nombroses localitats, com ara Marsella, Bordeus, Caen, Lorient o Tours. A més, Priscillia Ludosky, una de les principals figures del moviment, va anunciar la creació d’un lobby ciutadà amb què vol fer emergir reivindicacions locals, especialment de les zones rurals i periurbanes.

“També hi ha la voluntat de presentar-se a les eleccions municipals del març de l’any que ve”, recorda Jeanpierre. En grans localitats, per exemple, a Bordeus, Niça o Grenoble, però també en petites i mitjanes, membres dels armilles grogues ja han anunciat que presentaran “llistes ciutadanes”. Les expectatives resulten, però, més que incertes. Als comicis europeus algunes candidatures que deien volen encarnar l’esperit de la revolta van obtenir uns resultats irrisoris.

55
per cent
de francesos continuen donant suport a les reivindicacions dels ‘armilles grogues’.

La popularitat de Macron cau

La popularitat del president francès, Emmanuel Macron, torna a disminuir. Després d’haver remuntat en els estudis d’opinió en els primers mesos d’aquest any, en part gràcies a l’habilitat comunicativa del “gran debat nacional”, la simpatia que genera el jove dirigent francès s’havia estabilitzat durant els últims mesos. Tanmateix, segons un sondeig de l’institut Elabe per al diari Les Echos que va ser publicat el 8 de novembre, només un 28% dels francesos van assegurar que confiaven en Macron, després d’una caiguda de cinc punts durant el mes l’octubre. La qual cosa situa la seva popularitat en uns nivells semblants als que tenia l’any passat just abans que esclatés el conflicte dels armilles grogues.

Malgrat haver intentat col·locar en el centre del debat els temes relacionats amb la immigració i la laïcitat, el dirigent centrista ha vist recentment com emergien diferents fronts socials, que sense ser massius alerten del malestar entre els treballadors dels hospitals, els estudiants o bé envers la seva reforma de les pensions, contra la qual es prepara una vaga indefinida a partir del 5 de desembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aval a la direcció del PDeCAT per pilotar el trànsit a JxCat

barcelona

Iceta: “Formar govern és al nostre abast”

barcelona

Per la república progressista

barcelona

El TSJC confirma que Antifrau no ha de readmetre Masià

barcelona

Johnson abraça Anglaterra

Londres

Homenatge a la vigència dels valors de Rovira i Virgili

El Pertús / La Jonquera
EL RADAR

Sempre els Balcans

Albiach veu “bons avenços” en la negociació del pressupostos

Rubí

Comín: “Si Sánchez es comporta com Rajoy, no té cap lògica investir-lo”

Barcelona