Política

Torra defensarà la llibertat d’expressió davant del TSJC

El president és jutjat avui per desobediència a la JEC per no haver retirat del balcó de la Generalitat els llaços i la pancarta de suport als presos polítics i exiliats en la campanya del 28-A

El fiscal demana que sigui inhabilitat, però la sentència no serà ferma ara

Llibertat d’expressió versus desobediència d’una ordre de la Junta Electoral Central (JEC). Són els dos arguments d’una balança que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) avaluarà avui i en què el principal i únic acusat és un president de la Generalitat en actiu, un fet inèdit en la democràcia espanyola.

Així, avui, la màxima autoritat del poder executiu català serà jutjada per les màximes autoritats del poder judicial a Catalunya: el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, hi intervindrà com a acusació pública, i el tribunal serà presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos (com sempre en els judicis de l’alt tribunal català), que en aquest cas formarà tribunal amb els magistrats Mercedes Armas i Joaquín Elías Gadea, el qual ha estat nomenat per a l’ocasió, ja que la resta de magistrats del TSJC han intervingut en el procediment. La defensa de Torra, exercida pel penalista Gonzalo Boye, va recusar els magistrats Barrientos i Armas per parcialitat, fet que va endarrerir el judici, previst inicialment per a finals de setembre, però una sala especial de magistrats no va acceptar la petició.

En el judici, el president Torra serà el primer a declarar, a les nou del matí, per l’acusació d’un delicte de desobediència per no haver fet retirar la pancarta i els llaços grocs del Palau de la Generalitat i d’altres edificis públics en suport dels presos polítics i dels exiliats tal com li va ordenar la JEC per garantir-ne la neutralitat el març passat, quan arrencava la campanya electoral dels comicis estatals del 28 d’abril. El president, en un dinar groc ahir a Bescanó, va assegurar: “No hi vaig a defensar-me de res, perquè vaig complir el meu deure com a president dels catalans, que és defensar els drets i llibertats dels meus compatriotes, sinó que hi vaig a acusar l’Estat espanyol de vulnerar drets de tots els catalans.”

Els fets a judici es remunten al 7 de març, quan el grup parlamentari de Ciutadans (Cs) va demanar a la JEC que ordenés a la Generalitat retirar cartells i llaços grocs per l’inici del període electoral. L’11 de març, la JEC va donar 48 hores al govern per executar la petició. El govern va sol·licitar a la JEC que ho reconsiderés, però li va respondre que no, el dia 18, i el va advertir de les responsabilitats administratives i penals en què podia incórrer. El termini vencia a les 15 hores del 19 de març. I el president va demanar més temps al·legant que havia encarregat un informe al síndic de greuges sobre la llibertat d’expressió. El govern va fer diversos canvis de cartells al balcó del Palau, fins que el 21 de març la JEC els va fer treure als Mossos, i va derivar el cas a la fiscalia. I la Fiscalia Superior de Catalunya, que considera els llaços grocs “símbols associats a una ideologia secessionista”, va presentar una querella contra la màxima autoritat d’un govern escollit a les urnes. El partit d’ultradreta Vox hi exerceix l’acusació popular amb una fiança de 8.000 euros, que li va imposar el jutge.

La fiscalia demana per al president Torra una condemna d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic i 30.000 euros de multa. Vox, per la seva banda, sol·licita fins a dos anys d’inhabilitació, el màxim càstig que fixa el delicte, i una multa de 72.000 euros, a més d’acusar-lo d’un segon delicte: denegació d’auxili, amb el qual proposa les mateixes penes que en el delicte de desobediència. La sentència del TSJC no serà ferma, ja que s’hi podrà presentar recurs davant del Tribunal Suprem, que triga una mitjana de 12 mesos a resoldre aquestes apel·lacions, tot i que la podria avançar. Per tant, si finalment la resolució del TSJC fos condemnatòria, no seria pas efectiva d’aquí a un mes, que és quan s’espera la resolució de l’alt tribunal català, sinó ja avançat l’any vinent.

Després de Torra, declararan disset testimonis, sol·licitats per les parts. En la sessió del matí, està previst que hi declarin onze agents de la policia espanyola que van veure els cartells i llaços grocs, així com el comissari dels Mossos, Miquel Esquius. I a la tarda, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el síndic de greuges, Rafael Ribó; la llavors portaveu del govern i ara regidora de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, i el conseller d’Interior, Miquel Buch. Es tancarà el judici amb els informes de les parts i l’última paraula de l’acusat.

Suport de les entitats

L’ANC i Òmnium i els partits sobiranistes donen suport al president Torra i conviden la ciutadania a acompanyar-lo avui des de l’Arc de Triomf fins al Palau de Justícia, seu del TSJC. Una escena ja viscuda fa dos anys amb Artur Mas, tot i que llavors ja era expresident de la Generalitat, i amb les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per haver organitzat la consulta del 9-N del 2014.

LES XIFRES

1
any i vuit mesos
d’inhabilitació per desobediència a la JEC i una multa de 30.000 euros demana la fiscalia per a Torra.
17
testimonis
declararan durant el judici contra el president, com ara el síndic de greuges, policies i consellers.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Álvarez de Toledo creu que el moment polític d’ara és “més difícil” que “quan ETA matava”: “Estàvem junts PP i PSOE”

Barcelona

Torra, sobre un nou referèndum: “Hem d’avançar, fixar un horitzó, tornar-ho a fer”

Barcelona

JxCat i la CUP podrien fer grup al Congrés sense buscar-ho

madrid
JORDI TURULL
EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Benvinguda la proposta de fer un altre referèndum”

barcelona

L’eina que controla els CDR a la presó, la més polèmica

Barcelona

Les promeses impossibles dels dos candidats

Londres
opinió

Més cultura per a les persones i per al país

Diputat i Portaveu Junts x Catalunya de la Comissió de Cultura

Corbyn, el líder esquerrà que divideix els laboristes i uneix els conservadors

londres

El PSC exigeix a Madrenas més mà ferma amb Endesa

Girona