Política

EL RADAR

Malta, un altre test de credibilitat per a la UE

La crisi política desfermada a Malta pel cas Caruana, la periodista d’investigació assassinada l’octubre del 2017 amb una bomba adossada al cotxe, ha forçat el primer ministre, el laborista Joseph Muscat, a anunciar que dimitirà el mes vinent després que el setge judicial hagi arribat al seu cercle més pròxim. Daphne Caruana Galizia seguia el rastre de la corrupció de l’elit política i empresarial maltesa i havia trobat més material comprometedor en la filtració de documents dels papers de Panamà.

Per Muscat, en el poder des de fa sis anys, la situació es va fer insostenible la setmana passada, quan la policia va acusar formalment de complicitat en l’assassinat Yorgen Fenech, home de negocis pròxim al govern que hauria contractat els tres sicaris que van executar el crim, membres de l’entorn mafiós local i actualment empresonats. Fenech, al seu torn, ha incriminat Keith Schembri, fins ara cap de gabinet i home de màxima confiança del primer ministre, en llibertat després d’haver estat detingut i interrogat per la policia en relació amb el cas, que esquitxa també dos ministres. El pas al costat de Muscat no ha aturat la indignació que han causat les noves revelacions. Milers de persones han tornat a sortir al carrer a La Valletta exigint la caiguda en ple del govern, percebut com un obstacle per fer avançar la investigació. Els manifestants acusen el primer ministre d’aferrar-se al càrrec per blindar-se ell i els seus amics i d’interferir en la investigació judicial. L’escàndol, però, no posa en qüestió només les credencials democràtiques de Malta –amb 490.000 habitants, el soci més petit de la UE–, sinó també la fermesa en la defensa de l’estat de dret en el conjunt de la Unió. Atesa la creixent pressió, una missió d’eurodiputats desplaçats a l’illa va reclamar la renúncia urgent de Muscat després de reunir-se amb ell i amb membres de l’oposició. Per a la nova Comissió, liderada per la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, el cas maltès suposa un primer test per mesurar el grau de compromís a l’hora de preservar dels atacs l’ordre democràtic.

I és que és la credibilitat mateixa del club comunitari el que està en joc. “La llibertat de premsa, la independència de la justícia i l’estat de dret són pilars de la UE. L’afer maltès mostra que no estan amenaçats només en les anomenades democràcies liberals de l’Europa central [Polònia i Hongria], sinó també per les pràctiques mafioses i de blanqueig de diners que corquen determinats estats. [...] L’executiu europeu ha d’abandonar el silenci i denunciar la corrupció i la impunitat allà on facin estralls ”, denunciava Le Monde en un editorial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Colau i ERC sumen JxCat a l’acord dels pressupostos de Barcelona

barcelona
opinió

25 anys de la mort de Francesc Manunta i de ‘Tintín’ en alguerès

Professor de la Universitat de Barcelona i alcalde de Teià

Un judici polític per a la història

Washington

Merkel arrenca un pla per aturar la guerra a Líbia

Berlín

Govern i comuns presenten avui l’acord definitiu dels comptes

barcelona

Trapero ja es pot defensar, tot i la soga del Suprem

barcelona

Junqueras recorre al tribunal europeu contra la decisió de Sassoli

barcelona

El nou enllumenat del Llac del Cigne i el porta a porta centren la despesa a Caldes

caldes de malavella

El Govern i els comuns tanquen l’acord pels pressupostos

barcelona