Política

El Tribunal de Comptes reclama 4,1 milions d’euros al Govern de Puigdemont i alts càrrecs per l’1-O

L’ens fiscalitzador fixarà un termini perquè dipositin la quantitat com a fiança abans de portar-los a judici

En el cas del 9-N, el Tribunal de Comptes va condemnar Mas, Ortega, Rigau, Homs i sis acusats més a retornar 4,9 milions d’euros

El Tribunal de Comptes reclama 4.146.000 euros a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i 29 càrrecs i excàrrecs del Govern per les despeses de l’1-O, segons confirmen fonts jurídiques.

L’ens fiscalitzador els ho ha notificat aquest matí a través d’una acta de liquidació provisional redactada pel delegat instructor de la causa, que ha determinat les quantitats i els autors del suposat desviament de fons públics per fer realitat el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Els citats no hi han anat presencialment i hi han enviat els seus representants legals. L’ens fiscalitzador fixarà ara un termini als investigats per dipositar la quantitat suposadament malversada reclamada com a fiança. Si no l’abonen, procedirà a l’embargament de béns.

Es tracta d’un procés iniciat per la demanda de Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució i similar al que va condemnar Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau pel 9-N.

Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució reclama prop de 2 milions d’euros als investigats pels costos del referèndum i fins a 87 milions pel cost de l’operació ‘Copèrnic’ per enviar policies a Catalunya.

La Fiscalia també va presentar una altra querella en la qual no fixa quantitat. La quantitat de més de 4,1 milions d’euros que ha fixat aquest dimarts el Tribunal de Comptes haurà de ser confirmada en un judici, la data del qual es fixarà més endavant.

Els citats per a aquest dimarts per l’òrgan fiscalitzador són els exmembres del Govern a la presó (Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa) i a l’exili (Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret) així com els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.

La resta de citats són Neus Munté, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Serra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.

Camí al judici

Un cop superada la fase d’instrucció s’entrarà en la del procés jurisdiccional, on el Tribunal emetrà un edicte que s’enviarà a les parts i al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per fer públic que es du a terme el procés i iniciar les vistes.

Aquesta fase acabarà amb una sentència en primera instància que es podrà recórrer en apel·lació a la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, primer, i al Tribunal Suprem, després.

En paral·lel a la responsabilitat comptable que ha determinat el Tribunal de Comptes, el Tribunal Suprem, a la sentència del procés emesa el 14 d’octubre del 2018, va concloure que els exmembres del Govern van malversar 2.025.575,55 milions d’euros per al referèndum.

La sentència va posar l’accent en factures vinculades a la web i a les campanyes del referèndum, el Diplocat, els observadors internacionals i els encàrrecs electorals a Unipost.

A l’hora de provar la malversació, però, el Tribunal Suprem no es va basar en allò que realment es va pagar, sinó que, emparant-se en el dret administratiu, ja va entendre que el simple compromís de despesa ocasiona perjudici. L’import de la sanció del Tribunal de Comptes es reclama al marge de la resolució del Suprem.

Procediment similar al 9-N

El procediment per les despeses de l’1-O és similar al que va passar amb el 9-N. Llavors, també va ser Societat Civil Catalana i Advocats Catalanes por la Constitució els que van presentar una demanda, a la que la fiscalia es va adherir.

En el cas del 9-N, el Tribunal de Comptes va condemnar Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.988.620,11 euros per l’organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. En el seu cas, en el procediment penal no els van arribar a jutjar per malversació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ponsatí demanda la JEC davant el Tribunal Suprem

barcelona

Colau creu que les festes majors d’estiu, la Mercè o festivals massius “seran de les últimes coses que s’autoritzaran”

Barcelona

El president de l’Eurocambra reclama al BEI que actuï amb “valentia” per pal·liar els efectes del covid-19

Brussel·les

Díaz no descarta dur la renda mínima al proper Consell de Ministres

Madrid

Els regidors de l’Ajuntament d’Agramunt renuncien a la seva assignació mentre duri l’estat d’alarma pel coronavirus

Agramunt

La consellera de Justícia acusa al Suprem d’”aprofitar” l’estat d’emergència per “amenaçar i coaccionar”

Barcelona

Torra, a Bachelet: “Les amenaces del Suprem impedeixen complir les seves indicacions sobre presos polítics”

Barcelona

Jordi Sànchez: “Demano que es classifiquin temporalment en 3r grau els presos que no representem un perill”

Barcelona

Els presos polítics no podran fer el confinament a casa

Barcelona