Política

L’atenció sanitària quedarà integrada a les residències

El govern i els grups assumeixen que cal treballar per un nou model assistencial coordinat

Unanimitat per investigar la gestió dels centres durant la crisi

La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha forçat la creació de facto d’un nou model assistencial a les residències de la gent gran en què ha guanyat pes l’atenció sanitària, arran que el Departament de Salut les ha passat a gestionar. Ho està fent de manera temporal, però la fórmula de fons ha arribat per quedar-se, segons van coincidir ahir el govern i la majoria dels grups, en tot just el segon ple al Parlament durant la pandèmia, que va posar en gran part el focus en el que ha passat en aquests centres, arran del debat i l’aprovació a la tarda –per unanimitat– de la creació d’una comissió d’investigació sobre la seva gestió des del març.

“Una reflexió col·lectiva de futur que haurem de fer, un dels consensos que podem treballar tota la cambra conjuntament, és que, efectivament, aquest sigui el model de futur d’atenció a les nostres persones grans i més vulnerables”, resumia el president, Quim Torra, al matí, quan compareixia per explicar com el 8 d’abril va decidir passar de Treball i Afers Socials a Salut la gestió de les residències. “En un context de crisi sanitària, el criteri que ha de prevaldre és el sanitari, i d’aquí la decisió urgent i imperiosa de concentració d’esforços”, exposava, en un traspàs que justificava per la necessitat de contenir la greu afectació que s’estava produint sobre la tercera edat i que, per cert, ahir van felicitar tots els grups. Els de l’oposició, això sí, lamentaven que arribés tard i que el sector ja vingués d’una situació molt precària i que estigués en mans en bona part d’empreses privades.

Tot i acceptar-la, ERC va lamentar, en canvi, que la comissió d’investigació impulsada per l’oposició arriba “massa aviat”, quan encara no s’ha superat la crisi, i que el relleu de conselleria s’ha fet servir com a “eina de desgast polític”. “El pas a Salut es va fer quan es va poder, per donar més importància al vessant mèdic, va ser l’ordre lògic”, justificava el líder republicà, Sergi Sabrià. “Era una decisió arriscada perquè podia generar més remor en un govern de coalició, i el president la va encertar”, concloïa el portaveu de JxCat, Eduard Pujol.

Això sí, tot i que l’oposició no va acceptar les esmenes de JxCat i ERC perquè la comissió també parlés explícitament de model de futur per a les residències, el guant que va llançar Torra per reflexionar-hi va ser recollit, d’una manera o altra, per tots els grups al llarg dels diversos debats de la jornada. Des del seu, JxCat, el diputat Josep Maria Forné suggeria que la major atenció sanitària a les residències és “inevitable”, no com a complement, sinó com a “element bàsic”, sense deixar de centrar-se en l’acció social. “S’hauria de corregir amb l’equiparació progressiva dels salaris i les condicions laborals de les residències amb les del món sanitari”, exposava, tot suggerint una possible tarifa sanitària en aquell àmbit. També la republicana Marta Vilalta es mostrava partidària “d’aprofundir en el debat”, tot i que lamentava que l’oposició hagués posat fi a l’anomenada llei Aragonès, que prevenia dotar de “més qualitat” l’assistència, i que l’Estat no aportés tots els recursos que per llei ha de posar en la dependència.

És clar que els que amb més entusiasme van reclamar un nou model integral van ser els comuns, partidaris de retornar les competències a Afers Socials, però, alhora, que “de cap manera” els residents s’excloguin del sistema sanitari, i que continuïn depenent com ara de l’atenció primària, “amb tots els reforços que calgui”, segons la diputada Marta Ribas. Els comuns, a més, aposten per potenciar l’atenció domiciliària, fer un seguiment dels centres que ara han tingut més problemes i dedicar-hi més diners en el pressupost que els 45 milions extra que ja havien pactat abans de la crisi. A més, reclamen una llei de concertació social que permeti “desmercantilitzar” l’assistència a la gent gran. També la CUP, en aquest sentit, va carregar contra el model imperant del concert, i va apostar per una xarxa 100% pública.

El PSC tampoc veu bé que darrere de l’atenció hi hagi “grans consorcis empresarials”, si bé aposta que la gestió de Salut sigui temporal i s’abordi un debat de model en profunditat, tot i que creu que amb més coordinació entre departaments ara s’haurien fet les coses millor. En el futur aposta per equiparar les condicions dels treballadors sociosanitaris i les dels sanitaris, a més d’una major formació en salut. Des de Cs, la diputada Noemí de la Calle recordava que, a instància seva, ja hi ha oberta una comissió per a la millora de la vida de la gent gran, i que el dia 29 votarà un pla de treball que ja inclourà una línia d’estudi a partir dels efectes de la Covid-19. Des del PP, Santi Rodríguez subratllava que, tot i incorporar-hi la sanitat, no s’ha de perdre l’òptica social dels centres. Això sí, preferia deixar les conclusions per al final de la comissió d’investigació aprovada ahir.

Moltes preguntes

En espera del ple monogràfic que ha demanat el PSC, la comissió es constituirà al juny, al juliol debatrà les compareixences i pot ser tot un fòrum de debat a partir de la tercera setmana de setembre, si encara hi ha legislatura. L’oposició exigia ahir que s’aclareixin aspectes de la gestió durant la pandèmia com ara la falta d’equips de protecció i de substituts al personal de baixa, els criteris per traslladar residents sense saber si tenien el virus, la manca de tests o el desconcert informatiu, de cara al públic i a les famílies. Els grups del govern, en tot cas, ja van destacar que si faltava material és perquè l’Estat n’havia centralitzat les compres, i que a principi de març ja es van prendre mesures com ara restringir visites, evitar nous ingressos i tancar centres de dia. “Serem transparents, no tenim cap problema a explicar com ha anat la presa de decisions”, incidia el vicepresident Aragonès.

LES FRASES

El model implica necessàriament que els àmbits sociosanitari i sanitari vagin coordinats
Quim Torra
president de la generalitat
Oferim acords, però no ens busquin per a mesures de maquillatge, sinó per canviar el model
Jéssica Albiach
pres. catalunya en comú podem
No hi ha hagut mala praxi del govern a les residències, s’hi ha fet front amb tota la complexitat
Pere Aragonès
vicepresident del govern
Cal canviar el model d’atenció a la gent gran, que esdevingui plenament públic i s’hi aporti més recursos
Carles Riera
diputat de la cup

Sense conclusions en el cas Bosch

La compareixença ahir del president tenia com a motiu principal donar explicacions a la cambra sobre el relleu a la conselleria d’Acció Exterior i Transparència, ja que el 21 de març Bernat Solé va assumir el càrrec –va ser el primer a fer-ho de manera telemàtica, destacava Torra– per la dimissió d’Alfred Bosch, en fer-se públic que hauria encobert accions d’assetjament sexual del seu cap de gabinet, Carles Garcias, que ja havia plegat al gener. Torra va admetre que Bosch no havia activat els protocols del govern per a aquests casos, cosa que no es va fer fins al 9 de març, quan es va saber. Es va obrir així un expedient d’informació reservada per aclarir els fets i un altre de psicosocial per veure si les afectades podien continuar treballant, però el confinament per la Covid-19 va fer ajornar les actuacions només iniciar-se, i ahir Torra admetia que continuen obertes encara. “En el moment que tinguem les conclusions, es prendran les mesures oportunes”, assegurava, sense fixar un termini. Solé està previst que comparegui “pròximament” davant la comissió d’Exteriors per exposar l’actuació del seu departament.

Cs i el PP van aprofitar per carregar contra el cost d’Exteriors, i van posar en dubte l’existència de la conselleria. “Hauria de donar exemple i alliberar recursos per a la pandèmia”, va exigir Lorena Roldán, que suggeria que es destinin a pagar els bitllets dels repatriats, i recordava que Solé està imputat per haver permès l’1-O com a alcalde d’Agramunt. A més, va demanar que es vagi fins al final per depurar responsabilitats. Els comuns, que van donar un vot de confiança a Solé, van lamentar que Bosch no reaccionés abans davant els fets, com va fer la CUP. ERC, que va recordar que la dimissió és una pràctica “massa poc habitual”, va lloar la gestió de Solé per trobar “solucions individuals” als catalans amb problemes durant la crisi. JxCat va ressaltar que va ser Torra qui va endegar el protocol per anar fins al fons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Podem firma per la llibertat dels Jordis tot i ser al govern

madrid

Twitter assenyala Trump per “apologia de la violència”

Washington

El Regne Unit allarga el pla d’ajudes a les empreses

Londres

Orbán, de la recessió a la pandèmia

BARCELONA

Pequín i Nova Delhi rebutgen la mediació dels Estats Units

pequín / nova delhi

Washington anuncia la fi dels beneficis comercials per a Hong Kong

HONG KONG
Trump anuncia la “ruptura” dels EUA amb l’OMS

Trump anuncia la “ruptura” dels EUA amb l’OMS

Fins a 18 anys de presó per un boicot a Vox

barcelona

Marlaska “Ni jo ni ningú del Ministeri ha demanat a Pérez de los Cobos l’informe del 8-M”

Madrid