Política

El municipalisme en vol més

Els ajuntaments s’oposen a la nova proposta de Montero de donar-los 5.000 milions a fons perdut a canvi dels romanents

Volen gestionar-los ells i també ajudes als que no en tenen

Demanen canvis normatius que els alliberin

Els ens locals no volen que l’Estat sigui el que gestioni els romanents

El municipalisme continua ferm en la idea de gestionar tots els recursos que té a l’abast sense ingerències per tirar endavant plans de reactivació econòmica i social i aconseguir ajudes directes de les altres administracions. La intenció és que cap població en quedi exclosa i, per aquest motiu, van forçar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a moure fitxa amb una nova proposta per dotar-los de liquiditat que vagi més enllà d’haver de prestar al govern espanyol 14.000 milions dels romanents de tresoreria acumulats en tots els 8.131 consistoris de l’Estat, i que no poden utilitzar en aplicació de la llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per rebre una transferència inicial de 5.000 milions i esperar per la resta, que els seria retornat en un període de deu anys.

En comprovar que aquest acord inicial destinat a implementar mesures limitades a una mobilitat sostenible, l’agenda urbana, polítiques de cures i suports a la cultura no tindria els vots favorables de la junta de govern extraordinària de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) tot i estar-ho negociant mesos, Montero va traslladar-los que els donaria 5.000 milions addicionals de manera directa i a fons perdut a càrrec del pressupost general de l’Estat.

El PSOE només comptava amb els seus dotze vots i fins i tot el representant d’IU-Podem-Comuns, socis al govern, s’hi oposava i donava majoria als contraris, que sumaven 13 representants: PP (10), Cs (1) i PDeCAT (1), representada per l’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet. Les negociacions i la falta de suport van portar a ajornar fins a dues vegades la junta extraordinària, l’última divendres, i l’acord es portarà a votació demà. Tot i això, els socialistes no tenen el suport garantit de Podem, ja que aquests 5.000 milions addicionals també tenen un condicionant, ja que només se’n podran beneficiar els que transfereixin al govern de l’Estat, a mode de préstec voluntari, els seus estalvis i, en principi, també en quedaran exclosos els que no tinguin superàvit. L’esborrany s’acabarà de discutir aquestes hores, però tant Podem com el PDeCAT, Cs i el PP ja havien demanat ajudes directes sense condicions per a aquells municipis que no tenen romanents ni superàvit per no provocar greuges.

Si el nou text recull aquesta petició podria desencallar el suport dels socis de govern, tot i que en un comunicat de dijous la formació de Pablo Iglesias reclamava dotar els juntaments de major autonomia competencial, que es flexibilitzin “les limitacions sobre els ens locals” i reclamaven el compliment de l’acord del govern de coalició, que proposa la derogació total o parcial de llei d’estabilitat pressupostària, que és la gran cotilla que tenen els ajuntaments. Fa uns dies el diputat d’En Comú Podem Jaume Asens també retreia a Hisenda que pretengués tirar endavant “com si fossin menors d’edat”, una iniciativa que considerava “molt poc federalista”.

L’acord que s’haurà de votar també inclou la supressió de la regla de la despesa per aquest any i el vinent, permet prorrogar el superàvit del 2018, un fons per al transport i la participació dels ens locals en els fons europeus que han d’arribar.

No és suficient

Les dues entitats municipalistes catalanes, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) fa mesos que reclamen que els treguin aquestes cotilles i puguin gestionar ells directament els romanents per destinar-los a la reactivació socieconòmica. En comissió al Parlament el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va explicar que estan fent un estudi per conèixer els superàvits i romanents dels 947 consistoris, 41 consells comarcals i les quatre diputacions. Amb un 30% de dades recollides han comptabilitzat més de 258 milions d’euros de superàvit del 2019 i un romanent de 1.250 milions. A més de reclamar una llei d’hisendes locals estatal i una llei de finances locals pròpia, Soler reiterava la demanda al govern català de crear un fons de cooperació extraordinari dotat amb un mínim anual de 150 milions d’euros fins al 2021 i un altre de compensació per les despeses que han assumit amb la gestió de la pandèmia.

La seva homònima en la FMC i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, també va censurar que amb la proposta inicial de l’Estat d’aportacions fraccionades els governs locals “haurem de cobrir encara un forat de 4.000 milions d’euros” generats per la pandèmia reduint la despesa, i va lamentar que alguns ajuntaments no podran assumir res i en quedaran exclosos perquè no tenen superàvit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Del dol a la ràbia

Beirut
RAÜL ROMEVA
EXCONSELLER D’AFERS EXTERIORS, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

“El diàleg és l’opció que fa més probable la independència”

barcelona
Monarquia espanyola

Girona mai ha dut corona

girona

Òmnium demana a la fiscalia suïssa que citi a declarar com a acusat Joan Carles de Borbó

madrid / barcelona
EL RADAR

Bielorússia, sota l’ombra del Maidan

ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ
Exdiputat, exsenador, exregidor

“Calen polítics disposats a fer pedagogia davant els seus”

Barcelona

El ple sobre el rei atia recels entre el sobiranisme

Barcelona

Un policia mort i 172 persones ferides en violentes protestes a Beirut

Beirut

Aragonès: “El TC no canviarà la posició republicana d’una majoria de catalans”

Barcelona