Política

La Casa del Rei s’aprofita del calendari del virus

Felip VI va renunciar a l’herència de Joan Carles I la nit del primer diumenge d’estat d’alarma i activa la fugida a l’agost en ple despertar de les vacances

El Suprem nega les cautelars a Òmnium

Calvo rebat Podem i nega la fugida

Òmnium Cultural: “Els poders de l’Estat es tapen les vergonyes”

Que una crisi pot ser una oportunitat és una frase que ha omplert manuals empresarials, però no és aliena als departaments de premsa a l’hora de dictar el calendari de la política comunicativa. En l’últim esglaó de la caiguda en desgràcia de Joan Carles I, que després d’abdicar el juny del 2014 dilluns fugia de l’Estat espanyol, la Casa del Rei s’ha aprofitat del calendari de la Covid-19 i del cop emocional del confinament per esmorteir les bombes informatives. Si la nota de Felip VI renunciant a l’herència del pare es va retenir fins a la nit del primer diumenge de l’estat d’alarma, l’agost és ara també un aliat.

El desconcert comunicatiu de la Casa del Rei va arribar al clímax amb la publicació al diari The Telegraph que Felip VI apareixia com a beneficiari de les fundacions Zagatka i Lucum. La primera és propietat d’Álvaro de Orleans, cosí de Joan Carles, i la segona és investigada per la fiscalia anticorrupció per haver rebut presumptament 100 milions de dòlars de la petromonarquia de l’Aràbia Saudita en relació amb el TAV a la Meca. La reacció de La Zarzuela podia haver estat immediata: va ser el 5 de març del 2019 quan el despatx britànic d’advocats Kobre & Kim va fer arribar una carta a la Casa del Rei per comunicar a Felip VI la seva designació com a beneficiari de la Fundació Lucum quan es produís la mort de Joan Carles. El rei en actiu va deixar passar un mes i el 12 d’abril, segons La Zarzuela, va comparèixer davant de notari “per manifestar que ha dirigit una carta al seu pare, el rei Joan Carles, a fi que, si fos certa la seva designació o la de la princesa d’Astúries com a beneficiaris de la citada Fundació Lucum, deixés sense efecte tal designació, manifestant igualment que no acceptaria cap participació o benefici en aquesta entitat, renunciant així a qualsevol dret, expectativa o interès que, encara que fos sense el seu consentiment o coneixement, els pogués correspondre ara o en el futur amb la Fundació Lucum”.

Curiosament, la Casa del Rei no va informar de res de tot això en temps real i va deixar passar un any: el text entre cometes és del comunicat fet públic la nit del diumenge 15 de març del 2020, l’endemà que Pedro Sánchez decretés l’estat d’alarma i el confinament domiciliari. La commoció de recloure’s a casa va ser vista a la Casa del Rei com un moment comunicatiu idoni per traslladar –sense sotracs gràcies a la preeminència informativa del virus– que Felip VI renunciava a l’herència econòmica i desposseïa el pare de l’assignació fixada al pressupost de la Casa del Rei: 194.232 euros anuals. Sense voler-ho, aquella decisió en ple estat d’alarma ha enverinat el present comunicatiu: ni Pedro Sánchez ni Felip VI saben ara oferir una mínima explicació de qui paga el desterrament i la seguretat de l’excap de l’Estat, que reté el títol de rei però que ja no té diners propis. El lloc de destinació, 48 hores després de la fugida, també és un misteri que perviu aprofitant-se de la treva de l’agost en què les Corts i La Moncloa abaixen la persiana.

“No és investigat”

Que l’operació fugida no angoixa la justícia espanyola es va evidenciar ahir amb la resposta del Tribunal Suprem al prec d’Òmnium Cultural de mesures cautelars contra Joan Carles I, com ara la retirada del passaport. La sala de vacances del Suprem, presidida pel magistrat Francisco Marín, rebutja la petició d’Òmnium adduint que el fugitiu no està imputat. “El nostre sistema processal no preveu l’adopció de mesures cautelars respecte de qui no té la condició d’investigat”, resol la sala del Suprem. “Els poders de l’Estat es tapen les vergonyes per mantenir un règim que ens nega l’autodeterminació”, va replicar Òmnium. Marín ha designat com a ponent per a l’admissió de la querella el president de la Sala Penal, Manuel Marchena.

Al si del govern de l’Estat, tot i l’esbós de treva entre Sánchez i Iglesias, el xoc és obert. Més prudent que el vicepresident Iglesias –“No és admissible que no doni la cara al país”– i que la ministra Irene Montero –“És una actitud indigna”, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, d’IU, avisa que “la societat vol exemplaritat, també a la Casa del Rei, i la imatge és molt dolenta per al país”. Però la vicepresidenta Carmen Calvo nega el substantiu de “fugida” que utilitza des de Podem fins a la premsa internacional. “El rei no fuig de res perquè no està immers en cap causa”, sosté Calvo.

Almenys 637 carrers en honor de Joan Carles I

A l’Estat espanyol hi ha almenys 637 espais públics en honor a Joan Carles de Borbó, segons una llista de l’ Instituto Nacional de Estadística (INE). La llista l’ha feta pública el govern espanyol en resposta a una petició per escrit feta pel senador valencià Carles Mulet, de Compromís.

Polinèsia i l’àtic d’Oman, dos episodis clau

Hi ha dos fets que podrien portar Joan Carles de Borbó al banc dels acusats, ja que van ser posteriors a la seva abdicació, el 18 de juny del 2014. Segons el digital El Confidencial, a final del 2015, Joan Carles de Borbó hauria utilitzat fons d’una altra presumpta societat pantalla, la Fundació Zagatka, per pagar un viatge de luxe a la Polinèsia francesa. El segon episodi hauria estat dues setmanes després d’abdicar, el de 2 juliol, el sultà d’Oman li va regalar un àtic a Londres. El 2015 l’emèrit va canviar d’idea i li va dir al sultà que volia els 62,7 milions que valia.

Bloomberg avisa que la fugida deixa tocada la Constitució

L’influent portal financer nord-americà Bloomberg diu en un article que la fugida de Joan Carles de Borbó deixa tocada la Constitució del 1978, i està impulsant “una nova embranzida de l’independentisme”, perquè aprecia que té una oportunitat. “El risc que té ara l’establishment espanyol és que un col·lapse en l’adhesió a la corona desencadeni un debat més ampli sobre la Constitució, i reobri les cicatrius a Catalunya”, diu l’article, en què s’afirma que la situació de Felip VI és delicada, perquè, a diferència d’Isabel II, s’ha convertit “en una figura aïllada”.

Corinna denuncia accions il·legals contra ella a l’Estat

Els advocats de Corinna Larsen, examant de Joan Carles de Borbó, sostenen des de la premsa alemanya que la seva clienta està “alleujada” per les investigacions de la fiscalia de Suïssa i lamenten les “accions il·legals” dutes a terme en contra seva a l’Estat espanyol. “Hi ha hagut moltes accions il·legals contra ella per encobrir el sistema fraudulent de gent molt influent a l’Estat”, indiquen en declaracions al diari alemany Bild. Segons els lletrats, Larsen hauria estat utilitzada com a “boc expiatori” per amagar uns procediments dubtosos, mantinguts durant “dècades”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El ple de Barcelona aprova retirar la Medalla d’Or a Heribert Barrera

Barcelona

Polèmica pels motius de l’absència de Felip VI al lliurament de despatxos judicials a Barcelona

barcelona

El PP adverteix que recorrerà al Tribunal Suprem qualsevol indult als condemnats del procés

madrid

Brussel·les proposa un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els retorns a la frontera

Brussel·les

Vox amenaça el govern espanyol amb emprendre “totes les accions legals al seu abast” si indulta els presos

madrid

ERC creu que la tramitació dels indults no és cap “gest” ni “voluntat” de Sánchez i reclama l’amnistia

barcelona

Paluzie, sobre la tramitació dels indults: “És una obligació legal del Ministeri i no seria una solució política”

Barcelona

Albiach, sobre la tramitació de l’indult: “Els primers passos per la llibertat són l’inici de la solució política”

Barcelona

Sirvent, sobre la tramitació dels indults: “L’única resolució viable del conflicte és l’autodeterminació i l’amnistia”

Barcelona