Política

Del dol a la ràbia

Centenars de ferits en unes protestes exacerbades pel silenci i la inacció de les autoritats del país

Manifestants s’apoderen dels ministeris d’Afers Exteriors i d’Economia mentre el coronavirus bat rècords de contagi

Beirut va viure ahir una tarda intensa en què passaven moltes coses a la vegada. Centenars de milers de libanesos van concentrar-se a la plaça dels Màrtirs i al Parlament, incloent-hi els carrers dels voltants, en una jornada de protestes contra les autoritats libaneses, que veuen com a culpables de la tràgica explosió del 4 d’agost.

Diversos grups de defensa dels drets humans van comprovar com els cossos policials disparaven gasos lacrimògens directament contra els manifestants i fins i tot van denunciar l’ús de munició real. Era la primera vegada que milers de ciutadans deixaven de banda les escombres per expressar la seva frustració en el que havien anomenat Dissabte de revenja.

“No tenim menjar ni diners, però és que tampoc tenim casa! Mai animaré la violència, però si això és el que cal perquè marxin, endavant”, va dir una jove manifestant i estudiant de disseny gràfic. “Ja no m’importa si he de veure sang o si jo mateixa he de lluitar. Ja no tinc res a perdre”, hi va afegir.

Rabi, ciutadà jubilat i amb un fill ferit a causa de l’explosió, va conduir una hora en cotxe fins a Beirut. “No tinc cap confiança en el fet que la investigació liderada pel govern faci justícia. Per això som aquí. La gent està més emprenyada que mai i vol canvi.”

Alguns manifestants van ocupar els ministeris d’Afers Exteriors i d’Economia i van anomenar-los “la seu de la revolució”.

La Creu Roja libanesa anunciava cada pocs minuts l’increment del nombre de ferits, que superava els 130, i el de persones ateses al mateix lloc de la manifestació. La major part dels enfrontaments entre els cossos policials i els manifestants es van produir als voltants del Parlament, mentre els uniformats impedien violentament que els ciutadans aconseguissin superar el mur de formigó que les autoritats van ubicar al voltant de la institució fa uns mesos per evitar-hi concentracions antigovernamentals.

Alguns analistes van indicar que els membres de seguretat que estaven custodiant el Parlament eren propers a figures de la primera fila política com ara Nabih Berri, president del Parlament libanès de més de 80 anys i objecte de crítica per part de molts dels qui volen modernitzar la política libanesa.

Reunió amb la UE

Precisament amb Nabih Berri i amb altres membres de l’elit libanesa es va trobar ahir el president del Consell Europeu, Charles Michel, que a banda de visitar els equips de rescat que treballen incansablement als voltants del port va demanar unes reformes als mateixos líders polítics que fa dècades que les eviten: “Les forces polítiques locals han d’aprofitar aquesta oportunitat per unir-se al voltant d’un esforç nacional per respondre a les necessitats immediates, però també als reptes a llarg termini del país. Les reformes estructurals són vitals per al Líban.”

Mentre els seus ciutadans afronten un dels moments més convulsos en la història del seu país, el Líban registra les pitjors xifres pel que fa al contagi del coronavirus, que ja afecta –almenys oficialment– gairebé 300 persones al dia. Malgrat això, les autoritats mèdiques de l’hospital Rafik Hariri van mostrar la seva solidaritat ahir amb els manifestants: “La gent farà el que cregui necessari i triarà les seves prioritats. No se’ls pot culpar. L’explosió ha causat més danys en uns minuts que el virus en cinc mesos.”

Dimissions

Abans de la manifestació, tres diputats del partit cristià Falanges Libaneses van anunciar que dimitirien en acabar el funeral del secretari general del seu partit, Nazar Najarian, mort com a conseqüència d’una explosió que té encara 60 persones desaparegudes i 120 en estat greu a banda dels més de 150 morts.

Entre les víctimes mortals hi ha l’equip de nou bombers i una treballadora mèdica que van dirigir-se cap al port per sufocar el primer incendi que va precedir la gran explosió. Ells, com la resta del país a excepció d’uns pocs, desconeixien el que s’amagava al magatzem cap a on es dirigien.

LA XIFRA

120
persones
continuen en estat greu quatre dies després de l’explosió.

“Sé que tindré feina mentre no faci res”

En la manifestació d’ahir a Beirut, s’hi respirava la tensió des de l’inici de la tarda. S’hi llegien cartells com ara “Ajudeu-nos, som hostatges al nostre propi país” i “El meu govern assassina la meva gent” i els cossos policials van llançar les primeres granades de gas inclús abans de l’hora d’inici de la concentració. Poques hores després que el contingut d’una entrevista feta a un treballador del port el 2017 caldegés un ànim ja de per si enfurismat. L’home, en condició d’anonimat, deia que treballava en els torns de nit a canvi de 900 dòlars al mes per poder mantenir els seus pares i estava confiat a mantenir el seu lloc de treball. “Si comencés a fer la meva feina [i a revisar què entra o no entra al port], no duraria ni un mes. Ells em mantindran allà només mentre no faci res de res. Literalment, deixen que qualsevol cosa entri al port”, explicava el treballador del port en l’entrevista del 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos regidors de la CUP investigats pel tall del Tsunami a la Jonquera desobeeixen i es neguen a entrar al jutjat

figueres

Sturgeon vol un referèndum d’independència a Escòcia “en la primera part” del pròxim mandat

brussel·les

Capella acusa el Suprem de “canviar el sistema” per basar el debat sobre el tercer grau en “pensaments ideològics”

barcelona

L’acord ERC-PSOE atia el vesper fiscal

madrid

El PDeCAT no vota els comptes i espera Sánchez

madrid

El pacte d’ERC amb el PSOE amplia l’escletxa amb JxCat

Barcelona

Imputen quatre menors més, de 13 i 14 anys, per la decapitació de Paty

París

Merkel no vol esquiadors en plena pandèmia

Berlín

La CUP aposta pel conflicte i un nou referèndum abans del 2025

BARCELONA