Política

Barcelona i Badalona, les ciutats amb més superàvit reunit, tot i el ball de xifres

A falta de font fiable, les dades de l’informe d’Hisenda sobre la liquidació del 2019 i les que donen els municipis no quadren

Lleida i el Prat, els casos més clars

Resulta complicat calcular els romanents acumulats pels ajuntaments en els últims anys, o, si més no, trobar una font fiable. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, xifrava ahir a Catalunya Ràdio els seus estalvis en una àmplia forquilla d’“entre 165 i 230 milions”, mentre a Badalona, l’alcalde, Xavier García Albiol, la situava en exactament 133 milions. Tots dos són, amb diferència, els municipis catalans amb més superàvit acumulat en números absoluts, però les dades coincideixen ben poc amb les que el Ministeri d’Hisenda va publicar el 30 de juliol , a partir de les liquidacions pressupostàries rebudes dels ens municipals fins al dia 21. Així, segons aquest informe, incomplert perquè no tots els ajuntaments havien remès encara la informació, Barcelona va tancar el 2019 amb un romanent de 115 milions, i Badalona, de 48 (vegeu gràfic). Sempre segons el ministeri, la llista la seguirien Mataró (21 milions), Tarragona (19) i Reus (vora 16 milions, quan ahir l’alcalde va dir que en calculen només 2).

És clar que si un cas és paradigmàtic en el ball de xifres és el de Lleida. Segons les dades d’Hisenda, la ciutat va tancar el 2019 amb més de 9,5 milions estalviats, a la part alta del rànquing català. En canvi, el mateix paer en cap, Miquel Pueyo, assegurava ahir que, segons els seus càlculs, té un romanent negatiu, i disparat, de 175 milions. Un altre cas és el del Prat, que segons l’informe encapçala, i de molt, la llista de municipis amb romanents negatius, amb més de 13,6 milions. En canvi, l’alcalde Lluís Mijoler assegurava ahir que l’Ajuntament va eixugar “completament el dèficit” en el mandat anterior, i que està sanejat, fins al punt que disposa de “gairebé 28 milions de romanent”, dels quals 5,5 ja els hauria mobilitzat per a l’estratègia de reconstrucció local.

Si la llista d’Hisenda es calcula en estalvis per càpita, municipis molt més petits passen als primers llocs. L’encapçalarien Aiguaviva (2.221 euros per habitant); Naut Aran (1.814) i Prats i Sansor (1.659), i, en el rànquing negatiu, Santa Cecília de Voltregà (-2.996 euros), Maçanet de Cabrenys (-1.728) i Alfés (-1.137).

L’informe del Tribunal de Comptes

Tot i que només dona xifres per comunitats i no per municipis, també es poden estimar els romanents acumulats a partir de l’ informe de fiscalització del sector públic del Tribunal de Comptes del 2018 . Segons aquest, els romanents de tresoreria dels ens locals catalans van pujar en total a 4.761.785 euros. Això sí, si se’n descompten els de “dubtós cobrament”, molt alts sobretot als ajuntaments grans, i l’“excés de finançament afectat”, és a dir, el que s’hauria perdut per no haver-se destinat a l’ús per al qual estava atorgat, la xifra queia a 2.536.592 euros, poc més de la meitat. Al conjunt de l’Estat, el total és de 25.189 milions, que fent el mateix càlcul es redueixen a 13.684.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un país desdibuixat

Roma

Els suïssos rebutgen en referèndum reduir la immigració de la UE

BERNA

La setmana calenta

BARCELONA

ERC, JxCat i la majoria del Congrés exigeixen que es renovi el CGPJ

BARCELONA

Ayuso tancaria Madrid si el criteri fos igual a tot Espanya

Madrid
Mor als 49 anys el regidor d’Arenys de Mar Xavier Martínez Munné
Política

Mor als 49 anys el regidor d’Arenys de Mar Xavier Martínez Munné

L’Azerbaidjan i Armènia augmenten els xocs a la frontera

L’Azerbaidjan i Armènia augmenten els xocs a la frontera

Bakú

Suïssa rebutja per àmplia majoria limitar la lliure circulació de persones amb la UE

Brussel·les

Junqueras considera que l’única solució per acabar amb la causa és l’amnistia i que les altres mesures són “parcials”

Barcelona