Política

Denúncies d’abusos i tortures a presons a manifestants opositors a Lukashenko a Bielorússia

Les protestes es repeteixen des que diumenge passat el president bielorús es proclamés guanyador de les eleccions amb un 80% dels vots favorables

Organitzacions de drets humans bielorusses han denunciat aquest dijous nombrosos casos d’abusos i tortures a les presons on estan retinguts els manifestants opositors detinguts des de l’esclat, diumenge passat, de les protestes postelectorals contra el president bielorús Aleksandr Lukashenko.

“Existeixen nombrosos testimoniatges de crueltat, violència i ús injustificat de la força física i d’equips especials contra la gent”, assenyala el comunicat, penjat al portal Iniciativa Legal.

Els maltractaments tenen lloc tant en ser detinguts els manifestants com durant el trasllat en furgons i autobusos policials, en comissaria o en els centres de detenció situats a Minsk o als afores de la capital bielorussa.

“Exigim el cessament immediat de qualsevol acte de tortura o tracte cruel”, assenyalen els activistes, que van apel·lar al ministre bielorús de l’Interior, Yuri Karaev. Segons els activistes, els manifestants “es troben en condicions inhumanes i molts són víctimes de tortures”.

“Els colpegen i els retenen en cel·les plenes de gom a gom —40 o 50 persones en cel·les destinades a 4 o 6 persones—, per la qual cosa no poden dormir de nit i a la gent li falta aire i espai. També ens van informar que no els donen menjar i que quan s’asseuen els comencen a colpejar”, assenyalen.

Per tot això, dotze organitzacions, entre les quals figura Vesna, el Comitè Hèlsinki o l’Associació Bielorussa de Periodistes, exigeixen l’alliberament de tots els detinguts davant la impossibilitat de garantir-los un tracte humà i l’obertura d’una recerca sobre els abusos i tortures.

Entre els retinguts figuren 23 periodistes, que encara no han estat alliberats, segons l’associació de periodistes, que xifra en 68 reporters bielorussos i estrangers els detinguts des del diumenge.

Alguns reporters alliberats van denunciar que havien estat colpejats al cap, l’esquena i les cames en els centres de detenció, on alguns manifestants tenien braços, cames i costelles trencades, però els privaven de tractament mèdic.

Les xarxes socials reprodueixen imatges de manifestants amb el cos ple de blaus i testimoniatges de veïns dels centres de detenció, on se senten crits de dolor fins a altes hores de la matinada.

Segons Interior, prop de 7.000 persones han estat detingudes des del diumenge, manifestants que, segons Lukashenko, serien en la seva majoria criminals i aturats.

Lukashenko, la reelecció del qual el diumenge va ser el detonant de les protestes, ha defensat l’actuació de la policia, alguns dels membres de la qual es van negar a reprimir les protestes o van abandonar les seves files.

Tant els EUA com la Unió Europea i diversos països veïns de Bielorússia han rebutjat la victòria electoral de Lukashenko, condemnant la repressió policial i ha exhortat a Minsk a obrir un diàleg amb l’oposició.

Per la seva banda, l’oposició bielorussa, que nega estar darrere de les protestes, que considera espontànies, demanda la fi de la repressió, l’alliberament dels presos polítics i la repetició de les eleccions presidencials, i, a més, ha cridat la comunitat internacional a reconèixer com a legítima presidenta a la seva candidata, Svetlana Tijanóvskaya, exiliada a Lituània.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Omella demana a la Moncloa que “aparqui” la sortida dels monjos del Valle de los Caídos

Barcelona

Xipre veta les sancions de la UE contra el règim de Lukaixenko fins que faci el mateix amb Turquia

Brussel·les

JxCat aposta per pactar el calendari electoral si s’inhabilita Torra i assegura que “hi ha marge d’acord”

Barcelona

Pesarrodona declara davant del jutge que no va tenir res a veure en l’organització de l’1-O i que era un “ciutadà més”

Manresa

Els quatre acusats per tallar la Ronda de Dalt el 8N defensen que exercien el dret a vaga

Barcelona

El govern espanyol i Madrid acorden la creació d’un ‘Grup Covid-19’ per coordinar les actuacions contra la pandèmia

Madrid

Albiach demana que no se supediti la reforma del delicte de sedició als pressupostos de l’Estat

Barcelona

Més de 300 persones donen suport a Jordi Pesarrodona en l’inici del judici

Manresa

Puigdemont insta a buscar una “resposta de país” si inhabiliten Torra 

Barcelona