Política

Quim Torra, fins al final

El president no descarta ara que l’inhabilitin i demana que cap grup proposi un relleu si això passa

Parlarà amb Sánchez per l’estat d’alarma i un subsidi familiar, però no a la mesa de diàleg

JxCat pensa que un xoc amb el Tribunal Suprem ajudaria l’estratègia exterior

ERC insisteix a pactar els passos

El president Quim Torra continua sense aclarir quan pensa convocar les eleccions catalanes, però ahir en va donar algunes pistes i va insinuar que podria anar fins al final en el xoc que manté amb l’aparell judicial de l’Estat, que previsiblement confirmarà aquesta tardor la inhabilitació que al gener ja li va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Torra –que el 17 de setembre anirà a la vista pel recurs de cassació que té presentat al Suprem, i el dia 23 declararà al mateix TSJC per una segona causa oberta per un cas molt similar en no haver retirat a temps al setembre passat, en període preelectoral, una pancarta amb un llaç groc de Palau per reclamar la llibertat dels represaliats polítics– va deixar clar a TV3 que no pensa permetre que “cap tribunal espanyol” li marqui el calendari electoral, i no va descartar que el Suprem dicti la seva inhabilitació ferma sent encara president i, si no ho ha vist necessari abans, sense ni haver convocat eleccions.

Si això passa, de fet, ahir ja instava a obtenir el màxim suport de l’independentisme, i fins i tot feia una petició preventiva sobretot als grups de govern, JxCat i ERC. “Espero que si s’inhabilita un president, la dignitat de la presidència es preservi per damunt de tothom i no s’esculli cap altre president”, disparava. “No entendria que cap partit independentista presentés un candidat en aquest hipotètic cas”, rematava. Si quedés inhabilitat Torra, la llei de presidència diu que les principals funcions recaurien interinament en el vicepresident –no la de convocar eleccions–, i el president del Parlament tindria deu dies per convocar un ple d’investidura per elegir un relleu, si bé, en cas que ningú hi obtingués la majoria necessària, s’activaria un compte enrere de dos mesos cap a una convocatòria electoral automàtica, al cap de 54 dies. En aquest escenari, així, podrien passar més de quatre mesos entre l’eventual inhabilitació i la data de les eleccions, que es podrien situar ja cap a mitjan o final d’hivern del 2021.

Suport de JxCat

El desenllaç insinuat per Torra, que va evitar dir si desoirà l’eventual sentència contrària del Suprem però va subratllar que ja ha desobeït dues vegades i “no creu” que siguin les últimes, casa amb una opinió cada cop més estesa entre els dirigents de JxCat, que no veurien de mal ull que es tornés a tensar la corda al màxim amb l’aparell judicial de l’Estat per mostrar al món la persecució de què és objecte l’independentisme, fins i tot a costa de destruir drets fonamentals com la llibertat d’expressió, que és ni més ni menys que el que reivindicava Torra amb la pancarta per la qual pot acabar sent apartat judicialment de la presidència. En aquest sentit, segons fonts consultades els últims dies, la sostracció d’un altre president català en ple exercici del càrrec es considera que podria acabar aportant una nova prova a la defensa dels polítics independentistes, tant els presos com els exiliats, en els nombrosos litigis ja oberts a l’exterior, i els que tard o d’hora arribaran a la justícia europea. El mateix Torra recordava ahir que està a punt de ser inhabilitat per una pancarta que “deia el que deia”, quan el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU el 2019, en què la justícia belga ha basat per exemple la negativa a extradir l’exconseller Lluís Puig, “diu que és responsabilitat dels governs fer publicitat” d’aquesta situació. “És molt important vetllar pel prestigi de les institucions, i això implica deixar clar davant del món quina és la situació que viu Catalunya”, reblava ahir el president.

És clar que la dilatació dels terminis també donaria més temps a JxCat, que fins al 3 d’octubre no completarà el congrés fundacional, per fer primàries per trobar un candidat, i promocionar-lo. I és que en els últims mesos, dirigents com Elsa Artadi o la consellera Meritxell Budó ni tan sols han descartat que s’acabi esgotant la legislatura fins a final del 2021 –la mateixa titular de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va deixar caure fa deu dies a Prada que l’estiu vinent confia tornar a la Universitat Catalana d’Estiu “per tercer cop com a consellera”–, una possibilitat que en tot cas només serà factible si Torra no és finalment inhabilitat o si se n’escull un relleu, dues opcions que ara mateix, i encara més després de les seves paraules d’ahir, semblen remotes. En tot cas, el president se sent ara mateix prou lliure, i fins i tot al marge, del nou partit –ell mateix ratificava ahir que no s’hi integrarà perquè veu “més positiu” actuar com a independent– per fixar la data electoral que cregui més oportuna, que diu que ja té decidida, sense prioritzar condicionants partidistes, i insistia que ho farà després d’haver parlat amb tothom i en funció només “de l’interès del país i del prestigi de la institució”.

Per això ara minimitza els efectes sobre el govern de les baralles entre els partits que el componen, i explicava que ha reclamat a tots els consellers la “màxima concentració” en la lluita contra la pandèmia. “Faré tot el possible perquè tot això [el soroll preelectoral] no sigui cap distracció”, subratllava. En aquest sentit, on sí que va anunciar obertament Torra que pensa desobeir, d’acord amb el vicepresident Pere Aragonès, és en el compliment dels límits de dèficit per al 2020, encara fixats avui en el 0%. “Farem el dèficit que calgui per atendre els ciutadans, no ens sentim sotmesos a la regla del dèficit i la despesa”, tancava.

A la reunió de presidents

D’altra banda, Torra va refredar més que mai la possibilitat d’una nova reunió de la taula de diàleg amb el govern espanyol, i va tornar a exigir que abans hi hagi un ordre del dia per fixar “data i condicions” per a un referèndum d’autodeterminació, i per a una amnistia per als represaliats polítics. “Si no és en aquestes condicions, per descomptat no em reuniré en una taula de diàleg”, va remarcar, i va etzibar: “Si hi ha majoria al parlament espanyol per aprovar una llei d’amnistia, per què no s’aprova?”

El president, en canvi, sí que va desvelar que havia parlat la setmana passada per telèfon amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, per dues qüestions fonamentals en la lluita contra la Covid-19, sobre les quals van quedar de tornar a parlar aquesta setmana: la possibilitat que Catalunya demani l’estat d’alarma –Torra no ho descarta arribat el cas, ni tan sols l’ajut de rastrejadors de l’exèrcit espanyol, però vol saber abans la “lletra petita” de la proposta de Sánchez– i la compensació als pares que no puguin anar a treballar per tenir cura de fills que hagin de complir quarantena per rebrots a l’escola. En aquest sentit, va instar l’Estat a aclarir si ho retribuirà com a baixes laborals, que creu que seria la solució més fàcil, ja que en cas contrari el gabinet jurídic de la Generalitat ja estudia la manera de crear un subsidi propi. Torra, a banda, va confirmar que divendres sí que es connectarà a la reunió telemàtica de presidents de comunitats, per conèixer també les seves solucions pel retorn del curs escolar.

ERC: “El Suprem, no”

Mentrestant, els socis d’ERC van opinar ahir que seria “extremament greu” que es consumés la inhabilitació del president, i es van mostrar convençuts que en aquest escenari “estarà disposat a pactar” amb ells “i la resta de forces” els passos que caldria fer. “Si ens posem d’acord sabrem respondre molt millor”, afirmava la secretària general adjunta, Marta Vilalta, que, això sí, d’entrada creu que és molt millor que “qui marqui el tempo” a l’hora de convocar eleccions siguin les institucions catalanes, “i no el Suprem”. Vilalta, en tot cas, insistia per enèsima vegada a reclamar “grans consensos” per deixar enrere les “batalletes” internes, així com la necessitat d’una “estratègia compartida” amb tot l’independentisme “i més enllà”, que permeti respondre a les “ingerències judicials espanyoles” de la tardor, i guanyar la “força suficient” per culminar el camí vers la independència.

ERC presentarà els pròxims dies una proposta estratègica “més explícita i concreta”, a partir de les ponències estratègiques aprovades en l’últim congrés i conferència nacional, i el posarà “al servei” del moviment independentista per poder debatre-ho i esmenar-ho com a full de ruta compartit.

LES FRASES DE QUIM TORRA

La manera de forçar l’Estat a moure’s és sumar entre nosaltres, traçar una estratègia unitària compartida i no errar d’adversari
Tenim una proposta d’estratègia que ara serà més explícita, i en els propers dies l’acabarem de concretar i explicar
Cap tribunal em marcarà el calendari, mai se m’ha ocorregut que hagi d’estar pendent de la decisió d’un jutge espanyol
Tinc decidit què faré. Les eleccions seran quan sigui millor per al país, i el millor és la independència
Ara mateix aquell recorregut polític que com a govern no teníem al gener, el tenim en la lluita contra l’epidèmia
Que l’Estat digui si tramitem les baixes com a tal o com a subsidi. Si no ho fa, regularem nosaltres un complement

Poca confiança en una qüestió prejudicial dilatòria

Al final del judici a Torra al TSJC, el seu advocat, Gonzalo Boye, va reclamar per sorpresa al tribunal que abans de dictar sentència plantegés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, sobre el discutible compliment al llarg del procediment d’alguns drets fonamentals regulats en la Carta Europea. El magistrat Jesús María Barrientos, però, ho va rebutjar a l’instant adduint que l’havia d’haver sol·licitat en una fase anterior. “Ho va refusar per extemporani, però aquest no pot ser el motiu, perquè la prejudicial es pot plantejar en qualsevol moment del procediment, fins i tot en l’anterior a sentenciar”, el rectificava, en un curs de dret a la recent Universitat Catalana d’Estiu, la professora de dret europeu de la UdG, Mirentxu Jordana, que, això sí, considerava que hauria tingut relativament fàcil refusar-la “per impertinent o perquè és un acte clar”. La defensa de Torra ja va anunciar que faria la mateixa petició ara al Suprem, que en cas de ser atesa podria dilatar durant molts mesos la inhabilitació definitiva. La mateixa professora, que veu bé que Boye no hagi oblidat explorar aquesta via, no hi veu tanmateix gaire recorregut. “El vincle és difícil de trobar”, indica, ja que, segons ella, el Suprem tindrà “un gran marge d’apreciació” per tombar-la, justificant que “no és transcendent” per al cas. Això sí, si al final el TS rebutja fer la prejudicial, Jordana recorda que “ho ha de fer sempre de manera motivada, no ho pot dir sense justificar per què no”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Tres anys de la Declaració Unilateral d’Independència

GIRONA

Les intervencions del 27-O del 2017

Dolors Sabater
Alcaldessa de Badalona entre els anys 2015 i 2018

Desengrutar la DUI

Antoni Castellà
Portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament

La via unilateral

Joan Canadell
President de la Cambra de Barcelona

Tres anys de la DUI

Oriol Junqueras
Exvicepresident del govern de la Generalitat i president d’ERC

Un camí irreversible

Marcel Mauri
Vicepresident d’Òmnium

Provar-ho infinites vegades

Elizenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Un dia agredolç per a la història

Carles Puigdemont
130è president de la Generalitat de Catalunya

27 d’octubre del 2017, una jornada de dignitat