Política

Aprovat l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que inclou anul.lar el judici a Companys

També il.legalitzarà fundacions que amb recursos públics facin apologia a la dictadura

Crearà un cens de víctimes

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que inclou l’anul·lació de les condemnes per raons ideològiques durant el franquisme. Entre elles, la de l’expresident de la Generalitat afusellat Lluís Companys. L’avantprojecte de llei, que actualitza la impulsada per l’executiu de Rodríguez Zapatero l’any 2007, també preveu la il.legalització de fundacions que “amb recursos públics” facin apologia a la dictadura o d’altres que incitin a l’odi i la violència contra les víctimes del franquisme.

La llei, que comença la seva tramitació, també contempla una resignificació del Valle de los Caídos per convertir-lo en un cementiri civil, la creació d’una fiscalia de sala al Suprem, d’un cens nacional de víctimes, un mapa de fosses o un banc d’ADN per identificar les víctimes. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha afirmat que es tracta d’una llei “per trobar-nos tots”.

El Consell de Ministres ha donat llum verda, a proposta del ministeri de Presidència, Relacions amb les cots i Memòria Democràtica, a l’avantprojecte de Llei de Memòria Històrica. Tretze anys després de la llei impulsada per Zapatero, el govern de coalició del PSOE i Unides Podem ha començat la tramitació d’aquesta norma que preveu prohibir la creació de fundacions de caràcter públic o que “amb recursos públics” defensin la dictadura franquista o enalteixin figures dictatorials.

També declararà nuls els judicis i sentències de tribunals franquistes. Entre ells, el de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat fa 80 anys. “Els considerarem nuls de ple dret d’acord amb el nostre ordre constitucional”, ha dit Calvo. En aquest sentit, ha afirmat que no es poden reconèixer aquells que “van estar sotmesos a judicis sense garanties, condemnats i executats”.

L’avantprojecte promourà, a més, l’exhumació de víctimes amb l creació d’uns cens nacional i un banc d’ADN. També s’aprovaran ajudes per a la recuperació de les restes de víctimes de la dictadura. En aquest sentit, Calvo ha dit que l’estat es farà càrrec de la localització dels cadàvers i de “rendir-los el tribut que es mereixen”. “No sabem a ciència certa amb el mapa de fosses al que ens hem d’enfrontar ni el nombre de víctimes sense identificar que tenim”, ha insistit. “El banc d’ADN oferirà la garantia d’identificació i mobilitzarem els recursos públics necessaris per identificar i poder enterrar-los amb la pau que es mereixen”, ha afegit.

Una fiscalia especial

La normativa, que tindrà una llarga tramitació, també contempla oferir un tribut a l’exili i la creació d’una fiscalia de sala al Suprem. La “reparació” també es contempla des d’una perspectiva de gènere, amb especial incidència a les dones represaliades per la dictadura, el col•lectiu gitano i el dels represaliats per la seva “condició sexual”.

El Valle de los Caídos, un cementiri civil

En relació al Valle de los Caídos, Calvo ha explicat que l’objectiu és “resignificar” l’espai per convertir-lo en un cementiri civil protegit pel Patrimoni Nacional on “els dos bàndols de la guerra tinguin pau”.

A més, contempla la retirada dels títols i condecoracions “amb connotacions de caràcter polític” que es van atorgar a personatges “imprescindibles” pel cop d’estat, la dictadura i la “repressió”. No ho seran, en canvi, aquells que no tingui vinculació política, tot i haver estat lliurats en el mateix període.

La nova llei que tramitarà el Congrés també contempla que els arxius espanyols puguin se consultats per obtenir informació relacionada amb les fosses i les víctimes i dues dates commemoratives: el 31 d’octubre i el 8 de maig.

Reconeixement i reparació

Calvo ha assegurat que tot i que s’ha anat “tard”, “el govern ha decidit anar on s’havia d’anar”. “No seríem una gran democràcia si ni fóssim capaços d’enfrontar-nos al nostre passat com han fet altres països”, ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que aquesta llei “té molt a veure amb el passat però també amb el present i el futur” i que persegueix dos objectius. Per una banda, la defensa i el coneixement del “nostre passat democràtic” i, per l’altra, el reconeixement, la reparació i la justícia per a les víctimes.

També ha dit que espera que compti amb els màxims suports possibles i que tothom s’hi pugui “reconèixer”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Tres anys de la Declaració Unilateral d’Independència

GIRONA

Les intervencions del 27-O del 2017

Dolors Sabater
Alcaldessa de Badalona entre els anys 2015 i 2018

Desengrutar la DUI

Antoni Castellà
Portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament

La via unilateral

Joan Canadell
President de la Cambra de Barcelona

Tres anys de la DUI

Oriol Junqueras
Exvicepresident del govern de la Generalitat i president d’ERC

Un camí irreversible

Marcel Mauri
Vicepresident d’Òmnium

Provar-ho infinites vegades

Elizenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Un dia agredolç per a la història

Carles Puigdemont
130è president de la Generalitat de Catalunya

27 d’octubre del 2017, una jornada de dignitat