Política

La CE reclama poder en sanitat

Von der Leyen demana més competències per gestionar emergències sanitàries com la pandèmia

Pretén substituir el sistema d’asil actual per un nou mecanisme “fort de solidaritat”

“Hem de construir una Unió Europea més forta en sanitat.” Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat Brussel·les veient com una pandèmia sense precedents ha deixat més de 180.000 morts a Europa i ara posa en risc milions de llocs de treball. Per enfortir el club europeu, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, exigeix més poders en sanitat.

“No es tracta d’un Europa primer, sinó de ser els primers a respondre seriosament quan més importa”, va defensar ahir en el discurs sobre l’estat de la UE que inaugura cada any el nou curs polític. Un acte a l’Eurocambra deslluït perquè els rebrots han impedit celebrar-lo a la flamant seu d’Estrasburg, però també pel poc carisma i dot oratori de la cap de l’executiu.

Davant la “incertesa” i “fragilitat” amb què Europa afronta la tardor, la comissió Von der Leyen vol que els estats de la UE li donin més competències per gestionar emergències sanitàries com la pandèmia de la Covid-19. Per ampliar la seva capacitat d’acció, l’alemanya reclama més finançament, més pes al Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) i la creació d’una agència europea per a la investigació clínica, a imatge de la nord-americana BARDA (Autoritat per al Desenvolupament i Investigació Biomèdica Avançada).

El fons europeu de recuperació és l’exemple que posa Brussel·les per demostrar que pot ser útil. Sense temps d’avançar en els seus objectius inicials de mandat –el pacte verd i la transició digital–, l’alemanya va presumir ahir d’aquest acord històric que permetrà finançar la recuperació amb l’emissió de deute comunitari gestionat per la Comissió Europa. Respira una mica més tranquil·la gràcies al paquet de mig bilió d’euros, però Von der Leyen encara té davant seu una crisi econòmica de magnitud desconeguda.

No tot va girar entorn del virus. Forçada pel drama humanitari al camp de Mória i la pressió dels eurodiputats que volien saber què pensa fer, Von der Leyen va anunciar que pretén “abolir” el reglament de Dublín. És a dir, anul·lar l’actual sistema europeu d’asil que obliga els estats de primera arribada a gestionar les sol·licituds de protecció internacional.

Què el substituirà? Encara és un misteri, perquè la dirigent europea no va voler revelar de cop el nou pacte migratori i d’asil que presentarà dimecres de la setmana que ve. Com a petit tast, Von der Leyen va avançar que proposarà “un nou mecanisme fort de solidaritat”.

Fa anys que la UE intenta reformar el conveni, sense èxit, per les reticències d’alguns països, sobretot de l’est, a acceptar obligatòriament un cert nombre de refugiats. Ara la comissió Von der Leyen vol superar el fracàs del seu predecessor Jean-Claude Juncker estripant per complet el reglament i refent-lo de nou.

“Tota la UE ha de posar de la seva part”, va avisar als líders europeus, que discutiran aquesta qüestió en la cimera dels dies 24 i 25 de setembre, si bé només serà un aperitiu de les futures negociacions. Algunes capitals, especialment al sud, ja temen que la proposta desemboqui en una solidaritat “a la carta”.

A part de la Covid-19 i els refugiats, la CE també va fer ahir algunes pinzellades de propostes en altres àmbits. Entre les més destacades, la introducció d’un DNI europeu digital, l’impuls al salari mínim i la creació d’un “coordinador contra el racisme” a la UE.

De tot plegat, es desprèn que Von der Leyen opta per una major integració europea com a resposta a la crisi de la Covid-19. En temps difícils, els ciutadans esperen que les autoritats estiguin a l’altura, i Brussel·les no vol decebre i revifar els fantasmes euroescèptics.

Per tant, enfortint les estructures europees i la cooperació entre els estats la CE pretén afrontar millor els nous reptes globals com una pandèmia, un gran xoc econòmic o una sobtada arribada de refugiats. “Ara toca que Europa lideri el camí des de la fragilitat cap a una nova vitalitat”, va demanar l’alemanya, conscient que la pilota és a la teulada dels estats.

Hem de construir una Unió Europea més forta en sanitat
Salvar vides a alta mar no és opcional
No es tracta d’un ‘Europa primer’, sinó de ser els primers a respondre
Les imatges del campament de Mória ens recorden que hem d’actuar amb unitat
Hem de demostrar que som capaços de gestionar junts la qüestió migratòria
Ursula von der Leyen
presidenta de la comissió Europea

Brussel·les reforça els compromisos climàtics

Tot i que el coronavirus ha robat el protagonisme al canvi climàtic, Von der Leyen va fer un esforç ahir per mantenir viu el seu compromís ecologista. L’alemanya va prometre a l’inici del seu mandat elevar l’objectiu de reducció de les emissions per al 2030 del 40% al 55%, però no ho va poder incloure en el projecte de llei climàtica que va presentar al març per les reticències de l’est. “Hem de fer més i millor”, va admetre ahir Von der Leyen, descontenta per la paralització de l’agenda verda. Per això, la presidenta de la CE ha repescat el compromís del 55% i ara es compromet a revisar la legislació l’estiu vinent per poder arribar a l’anhelada neutralitat climàtica el 2050.

Malgrat ser rebut amb entusiasme per una majoria d’eurodiputats, aquest anunci no ha agradat a tothom. Entitats ecologistes han avisat que qualsevol reducció de les emissions per al 2030 que estigui per sota del 65% serà “insuficient” per aturar l’escalfament global.

En paral·lel, l’alemanya va anunciar ahir que el 37% del fons europeu de recuperació acordat pels estats al juliol anirà destinat a projectes relacionats amb la transició ecològica i el 20%, amb la digital. A més, el 30% de l’emissió de deute per finançar el paquet anticrisi es farà amb ‘bons verds’.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Discriminades a la presó

girona

La judicatura marca múscul

BARCELONA

JxCat denuncia que el PDeCAT el pretén paralitzar

Barcelona

L’ANC delega als socis la resposta a la inhabilitació

barcelona

Segon atac a la seu d’Òmnium Cultural en menys de quinze dies

Barcelona

Ayuso ignora Illa i es nega a tancar Madrid per frenar l’escalada dels contagis

MADRID

Atac terrorista a París

PARÍS

Els nacionalistes gal·lesos ja preparen un full de ruta

Londres
La GC ha de dir qui va agredir Pesarrodona

La GC ha de dir qui va agredir Pesarrodona

barcelona