Política

Història

Aeròdrom 311

Celrà recorda, amb diverses activitats, el camp d’aviació instal·lat durant la Guerra Civil i el primer dels 11 que es van construir a les comarques gironines

Es desconeix per què es va triar el municipi

Hi havia 11 camps d’aviació durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a les comarques gironines. Però el de Celrà va ser el primer a construir-se. Per què es va triar aquest municipi gironí? “És la gran pregunta. En l’ordre del 19 de novembre de 1936 la Generalitat indica que s’ha de construir un camp entre els termes de Celrà i Bordils però no especifica el perquè”, assenyala l’historiador local i metge jubilat Artemi Rossell, autor del llibre El camp d’aviació de Celrà (1936-1939). Rossell aventura la següent hipòtesi: “En aquella època, els aviadors eren considerats herois i se’ls buscava un allotjament en una ciutat important. La proximitat amb Girona feia que els oficials militars destacats i els pilots poguessin anar a pernoctar als hotels, tal com va passar.”

Zona de regadiu

L’octubre de 1936, els ports marítims de la costa gironina van ser bombardejats per vaixells franquistes i, a finals d’any, el pont del tren a Colera i l’estació de Portbou també van ser bombardejats per l’aviació italiana instal·lada a Mallorca. En aquest context, la Generalitat de Catalunya, conscient del perill d’aquestes accions, va ordenar la construcció d’un camp d’aviació militar a la demarcació i es va escollir Celrà, on es va instal·lar tota una economia de guerra. Es va construir a finals de 1936 en una zona de regadiu, entre el marge dret del Ter i la séquia Vinyals i comprenent part del terme de Bordils. La construcció es va fer enmig de protestes per part dels veïns, ja que, als amos dels camps, els van ocupar els terrenys sense avís i van perdre, així, la seva font de subsistència. Més d’un centenar de treballadors reclutats dels pobles veïns de Bordils, Madremanya, Julià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet i Cervià es van ocupar dels treballs d’aplanar el camp. A principis de 1937 van arribar-hi els primers militars. Per Rossell la importància del camp d’aviació de Celrà és que, “a més de camp, la Generalitat, a través de la conselleria de Defensa, va instal·lar-hi tallers de muntatge en diferents locals del poble com ara l’Ateneu Celranenc on especialistes vinguts d’altres zones muntaven uns avions russos, els Polikarpov I-16, anomenats Mosca. També s’hi muntaven les bales d’un altre avió, el Xato”.

Per recordar i reivindicar aquest patrimoni local, Celrà ha organitzat des de dijous i al llarg del cap de setmana diferents activitats culturals i pedagògiques, entre les quals visites guiades al camp d’aviació i al Centre d’Interpretació, situat a La Fàbrica; la projecció del documental Aeròdrom 311 ; la presentació d’un conte infantil sobre el camp, i un taller de muntatge d’un avió Mosca pensat per a la mainada. 84 anys després encara es mantenen intactes els vuit refugis del camp d’aviació i el polvorí. “Això no es pot deixar perdre”, indica Rossell. Tenir-hi un aeròdrom va fer que Celrà fos considerat objectiu militar. Va patir 10 bombardeigs, l’últim, el 29 de gener de 1939. En un dels bombardeigs del camp va haver-hi un ferit entre els veïns. Era l’Àngela Mascarós, que estava collint menjar per als conills als voltants de l’aeròdrom quan la metralla d’una bomba li va fracturar una cama. En un altre, les bombes van matar un burro propietat d’un veí, en Joan Alsina, quan conreava la terra a les Falgueres.

El 7 de febrer de 1939
És la data en què les tropes franquistes van entrar a Celrà. A l’aeròdrom, no hi quedava cap avió en condicions per volar. El 16 de juliol de 1940 es va signar l’acta de lliurament dels terrenys pel camp d’aviació per part de l’ Ejército del Aire a l’Ajuntament perquè els lliurés als seus antics propietaris.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Macron anuncia un desconfinament lent que anirà en paral·lel a l’inici de la vacunació

París

Biden: “Estats Units ha tornat”

Washington

JxCat critica el preacord d’ERC amb l’Estat pels pressupostos

Madrid / Barcelona

El TC rebutja suspendre la inhabilitació de Torra

Barcelona

Torrent, Forcadell, De Gispert, Benach i Rigol firmen per una amnistia als condemnats per l’1-O

barcelona

El PNC fitxa la directora d’innovació d’ACCIÓ i la proposa com a consellera de Tecnologia

Barcelona

Torra demana al Parlament que aprovi la llei de Cambres després de reunir-se amb Canadell

barcelona

Cs manté la seva disposició a negociar els pressupostos malgrat el suport anunciat d’ERC, PNB i Bildu

Madrid

ERC anuncia un principi d’acord amb el govern espanyol per donar suport als pressupostos de l’Estat

Barcelona