Política

La UE es replanteja el model sanitari

Brussel·les demana competències i diners per cohesionar la política europea en salut arran de la pandèmia

Els experts veuen prioritari reforçar l’atenció primària, la investigació i la cooperació entre estats

La Covid-19 exposa els mals d’una sanitat europea poc cohesionada. La pandèmia ha portat al límit metges, infermers, hospitals i centres d’atenció primària d’arreu d’Europa. Un xoc desigual que, tanmateix, ha revelat febleses comunes en els sistemes sanitaris. Per això, des de Brussel·les ja es replantegen aquest model disgregat i poc preparat per als reptes del segle XXI.

Els experts consultats per El Punt Avui coincideixen a assenyalar que falta “coordinació, sinergies i solidaritat” entre els socis europeus i defensen reforçar la política sanitària. Una oportunitat per demostrar que la Unió Europea (UE) pot ser útil per millorar la salut dels europeus, diuen.

“Hem infravalorat la importància de la salut per a l’economia i ara per fi veiem que és essencial”, celebra Jan de Maeseneer, president del grup d’experts que assessoren la Comissió Europea (CE) sobre el finançament de la salut, en declaracions a El Punt Avui a títol personal.

“És urgent discutir sobre les competències sanitàries”, reclamava al setembre la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen. El seu executiu, impotent durant l’emergència sanitària, aposta ara per “una unió sanitària més forta”. Però, per obtenir més competències, cal reformar els tractats, un delicat procés que triga anys. “La pandèmia és una bona oportunitat per iniciar aquesta discussió, però no hem de perdre de vista tot el que ja es pot fer ara”, avisa l’experta en salut de l’European Policy Center, Simona Guagliardo. La investigadora recomana centrar-se en la coordinació amb les eines disponibles. La compra centralitzada de material protector des de Brussel·les i la creació de reserves estratègiques de medicaments són bons exemples, segons Guagliardo, dels beneficis d’una bona cooperació.

“És decebedor”

Més enllà de la col·laboració dirigida des de Brussel·les, els experts consultats veuen necessari que la UE dediqui més diners a salut. Entre el 2014 i el 2020, hi va destinar només uns 450 milions d’euros. Arran de la pandèmia, la CE planteja un augment sense precedents: un total de 9.400 milions d’euros per als pròxims set anys.

Les capitals s’hi oposen i només accepten un increment moderat, és a dir, 1.670 milions d’euros per a aquesta partida. L’Associació Europea de Salut Pública (Eupha) lamenta que els estats no vulguin dotar Brussel·les de més recursos per afrontar els reptes amb un enfocament europeu. “És decebedor”, diuen. En espera d’un acord final, De Maeseneer recorda que el més important és “on es destinen els diners”.

Per l’Eupha, el gran repte immediat és “reequilibrar” l’atenció entre els pacients de Covid-19 i la resta. La seva representant, Marieke Verschuuren, alerta que cal preparar els sistemes sanitaris per a les pròximes fases de la pandèmia. “No sabem quant temps durarà.”

Pel que fa a les prioritats a mitjà termini, De Maeseneer assenyala la recerca i l’atenció primària. “Hem de trobar un bon equilibri entre la innovació i la qualitat humana dels serveis”, afirma. Així, reclama un model sanitari més centrat en l’atenció diària i menys en els hospitals. “La UE pot ajudar a finançar aquesta transició, que implica injectar fons en els dos fronts durant tres o quatre anys”, proposa. A més, planteja invertir en digitalització per treure càrrega burocràtica a metges i infermers. L’Eupha també vol comunicar més bé la recerca i “coalicions” intersectorials per afrontar altres pandèmies i el canvi climàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE aspira a “reforçar” la presència de dones a la cúpula dels serveis exteriors

Brussel·les

Ayuso adverteix que serà “el pitjor malson polític” per als que intentin “robar als madrilenys”

madrid

Hisenda transferirà 1.581 milions a Catalunya dels dos últims trams del Fons Covid-19

madrid

Otegi assegura que Bildu negocia amb el govern espanyol la derogació de les parts “més lesives” de la reforma laboral

barcelona

L’eurocambra censura que s’opini sobre els presos

Brussel·les

ERC avala el pressupost a canvi de la fi del control financer

Barcelona

Els presidents del Parlament pressionen per una amnistia

barcelona

Biden ja té llum verd per fer el traspàs de poder

Washington

Suport del PSC a les protestes dels hostalers de Girona

GIRONA