Política

Carles Puigdemont

130è president de la Generalitat de Catalunya

27 d’octubre del 2017, una jornada de dignitat

El mandat del Primer d’Octubre és vàlid; la declaració al Parlament del 27 d’octubre és vàlida

Des d’un punt de vista polític, els resultats del referèndum són vàlids, el mandat del Primer d’Octubre és vàlid, la declaració al Parlament del 27 d’octubre és vàlida. Desplegar la República Catalana com a estat independent, de ple dret i reconegut per la comunitat internacional forma part del compromís que vam adquirir els qui vam convocar els ciutadans a les urnes. En aquests tres anys he procurat que totes les accions polítiques que he hagut d’assumir d’ençà la meva destitució il·legítima i il·legal formin part d’aquest compromís democràtic.

No van trobar les urnes per impedir el referèndum ni van poder aturar la declaració del 27 d’octubre al Parlament, però és ben cert que la repressió articulada en forma de causa general contra tot el moviment independentista va frenar temporalment la construcció d’un nou estat que havíem plantejat en un escenari de normalitat democràtica a l’Europa del segle XXI. El nostre procés era i és altament cívic, democràtic, no-violent, i només pot culminar-se si és d’aquesta manera. Però la resposta de l’Estat no té els mateixos compromisos amb la democràcia i la no-violència que la immensa majoria dels catalans expressem, i això cal tenir-ho en compte. Lamentablement l’Estat no ofereix una via democràtica i dialogada perquè Catalunya exerceixi el seu legítim dret a l’autodeterminació, i això va quedar clar ara fa tres anys... i al llarg de tots aquests tres anys de dura repressió l’Estat s’ha encarregat de recordar-nos-ho.

Hi ha la temptació que, tres anys després de la declaració d’independència feta des del nostre Parlament legítim, ens aboquem només a una mirada retrospectiva i a una posició de defensa davant la repressió. És evident que hem de saber d’on venim, i com més clar tinguem allà on som forts i allà on som febles, molt millor. I és evident també que hem de plantar cara a la repressió sense defallir ni un dia. Tot això ho hem procurat fer des de l’exili a què ens va forçar el cop d’estat promogut per Felip VI amb la complicitat de la cúpula judicial, els cossos policials i l’aparell mediàtic que l’acompanya des del primer moment. Però ens equivocaríem perillosament si només recordéssim i ens defenséssim. El que hem de tenir clar és que si tres anys després, malgrat que no han escatimat recursos legals i il·legals, controlats o fora de control, no han aconseguit el seu propòsit principal, és que el camí correcte continua essent la paciència, la perseverança i la perspectiva. Mantenir la posició malgrat els durs atacs és, d’entrada, una condició indispensable per continuar avançant. L’Estat, i potser en aquest propòsit no està sol, ha pretès desmobilitzar i desincentivar justament aquesta posició. Però avui, malgrat l’estigmatització i la persecució sense precedents contra un moviment democràtic i pacífic, la independència és l’única alternativa possible de progrés social i nacional. En tres anys, l’Estat ha estat incapaç de formular cap idea que constitueixi una alternativa atractiva, que pugui garantir els nostres drets nacionals i socials com sí que òbviament els pot garantir un estat independent. I en tres anys, l’independentisme ha mantingut la posició en circumstàncies molt desiguals i adverses: des de les eleccions del 21 de desembre, que van ser una primera i contundent revàlida de l’1 d’octubre –i en unes condicions que mereixen ser denunciades sempre, amb candidats a la presó, assetjament permanent contra les opcions independentistes i una vergonyosa protecció i impuls de les candidatures unionistes– fins a les eleccions europees i les eleccions legislatives espanyoles. A cada urna, una prova superada. Amb les mans lligades a l’esquena i amb l’àrbitre en contra, com es va demostrar clarament en el joc brut dels poders de l’Estat quan van anul·lar la nostra candidatura europea i quan va impedir-nos accedir als nostres escons guanyats de manera democràtica i aclaparadora a les urnes.

En el seu deliri autoritari, els dirigents de l’Estat –el que es veu i el que no es veu, el que s’escull en eleccions i el que és herència del dictador Franco– van imaginar que tres anys després del seu cop, l’independentisme seria arrasat, decapitat i liquidat. És evident que el seu fracàs és notori. Han fracassat perquè la societat catalana vol política i no tribunals ni policies; la societat catalana es manté perseverant en la seva recepta política –referèndum i llibertat– per resoldre el que sap que és un problema polític. Mantenir la posició és clau per progressar quan toqui progressar. Va bé per resistir la repressió, i va bé per preparar-nos quan superem aquesta etapa i ens disposem, tots junts –perquè ho hem de continuar fent junts– a completar el camí que vam encetar l’1 d’octubre del 2017 i que vam confirmar amb la declaració d’independència de fa tres anys. Un camí irreversible, perquè els drets i la llibertat també ho són.

Contra el cansament, contra el desànim, contra la divisió, contra la por, els temors i les incerteses que l’estratègia de la repressió ha perseguit obsessivament, mantinguem-nos en el nostre dret irrenunciable a ser lliures, a viure en una nació lliure que prioritzi la justícia, el benestar i el progrés dels seus habitants, en convivència pacífica amb la resta del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem resoldrà la setmana que ve sobre el tercer grau dels presos polítics

Madrid

Cs votarà en contra dels pressupostos de Sánchez perquè ha triat la “via radical”

madrid

Ciutadans vota en contra dels pressupostos de Sánchez en comissió

madrid

L’informe del Parlament Europeu sobre les eleccions europees 2019 obvia el cas de Junqueras i Puigdemont

Brussel·les

González critica l’acord amb ERC i Bildu i adverteix Lastra que no consenteix que “ningú el faci callar”

Madrid

Iceta: “No pot ser que els espanyols paguin les rebaixes fiscals de Madrid”

barcelona

Budó, sobre l’acord d’ERC per als pressupostos estatals: “Benvingut sigui però vull veure que realment s’executi”

barcelona

El Suprem no emetrà una decisió sobre el tercer grau dels presos aquesta setmana

madrid
Sobrecost de 5.000 milions en les obres de l’L9 del metro

Sobrecost de 5.000 milions en les obres de l’L9 del metro

Barcelona