Política

La frase. Vot anticipat de Biden. Protesta antiracista a Filadèlfia

El Senat, un premi gros dels comicis

Més enllà de la Casa Blanca, els partits es juguen el poder amb el control de la cambra alta del Congrés

Els demòcrates tenen moltes possibilitats de tenir el domini de les dues potes del Capitoli, segons les enquestes

Si el president no té a favor el poder legislatiu, s’exposa a tenir un mandat caòtic i ple d’obstruccionisme

En unes eleccions als EUA, i especialment en les d’enguany, tota la pompositat i l’atenció estan en la batalla per la Casa Blanca, el cara a cara entre Donald Trump i Joe Biden. Però a l’altre extrem de l’avinguda Pennsilvània de Washington, al Capitoli, hi ha molt en joc: bàsicament, la decisió de si els pròxims anys estaran inundats d’obstrucció i caos o, al contrari, faran que la telenovel·la política esquivi el drama.

En els darrers temps ha quedat clar que tenir el control del Congrés és fonamental. El domini total de les dues cambres legislatives és garantia indispensable per avançar en les polítiques partidistes; quan l’homogeneïtat de color és inexistent, només hi ha el fre, la negociació infinita sense resultat i la paràlisi.

En el dia d’avui, els demòcrates dominen la Cambra de Representants i els republicans, el Senat. Una repartició que sembla que acabarà el 3 de novembre: totes les enquestes apunten que els progressistes, en un sorpasso fulminant, recuperaran el control de la cambra alta i faran que el Capitoli estigui sota el seu control exclusiu. Trump, en una reunió privada recent amb donants republicans, va confessar que és molt difícil que els conservadors mantinguin el control del Senat, fet que evidencia que el viratge és més probable que mai. Si es confirmés, seria un tomb cabdal per al futur del país.

Ara per ara, els republicans dominen amb comoditat (53-47). Un avantatge que els ha permès fer i desfer com han volgut, aturant o impulsant lleis, confirmant càrrecs públics a voluntat. El domini ferri de la cambra al final del mandat de Barack Obama va permetre paralitzar l’acció legislativa, convertint-lo en un òrgan disfuncional. Durant el primer govern de Trump, ha funcionat com un apèndix dels desitjos del president.

El poder del Senat s’ha fet evident en els processos de confirmació de nous jutges per al Tribunal Suprem. Tot i les crítiques de l’opinió pública, els demòcrates no han pogut fer-hi res. Les seves queixes van ser fútils en totes les batalles: aconseguir trànsfugues, en un moment de política tan divisiva, és missió impossible.

Aquest 3 de novembre, els republicans al Senat juguen a la defensiva. Dels 35 escons en joc, 23 ara tenen un representant conservador. Recuperar-ne el control és una de les apostes més fermes dels demòcrates i en l’última setmana estan injectant milions de dòlars per aconseguir-ho. És clar que volen recuperar la Casa Blanca i fer fora Trump, però després del patiment dels últims anys, emmanillats per l’avantatge republicà a la cambra alta, aspiren a aprofitar l’onada d’entusiasme progressista per capgirar el desequilibri partidista.

Els progressistes saben que perdran l’escó que tenen per Alabama, una raresa impossible de mantenir. En canvi, n’hi ha quatre que tenen a tocar: Colorado, Arizona, Carolina del Nord i Maine. Si es complís, la cambra estaria empatada a 50. Només que un dels republicans vulnerables a Iowa, Geòrgia o Montana sucumbís a l’empenta demòcrata, el Senat canviaria de color. L’altra opció seria aconseguir la Casa Blanca, ja que el vicepresident és qui desfà una votació igualada.

Controlar el Senat dona al partit guanyador un poder immens, fins al punt que, si el legislatiu fos d’un color i un president del rival, la paràlisi podria superar totes les previsions de caos. Si es volgués fer de l’obstrucció una arma política, fins i tot es podria plantejar deixar que el govern no tingués ministres, ja que és la cambra alta qui els confirma.

Tota l’emoció del joc de cadires i poder al Senat és inexistent a la Cambra de Representants, que quedarà sota control demòcrata. Fa dos anys, ja van recuperar-ne el control gràcies a la mobilització massiva dels seus votants. Per aquest 2020, amb una mobilització similar, és possible que fins i tot ampliïn el marge de domini.

Falten 5 dies

Als EUA no hi ha llibertat de premsa, tenim supressió de la història o, dit d’una altra manera, notícies falses

Donald Trump

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS I CANDIDAT REPUBLICÀ A LA REELECCIÓ

El candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va votar ahir a l’estat de Delaware, i va demanar als nord-americans que apostin per un “camí infinitament diferent” per al país que deixi enrere el mandat de Donald Trump. De moment, ja han votat de manera anticipada més de 70 milions de ciutadans.

Centenars de manifestants van sortir dimarts, per segon dia consecutiu, als carrers de Filadèlfia per demanar justícia després de la mort d’un jove negre a mans de la policia en aquesta ciutat. Durant la manifestació, es van saquejar diversos comerços, fet que va provocar la intervenció de la policia, un dels agents de la qual va resultar ferit. La policia va matar a trets Walter Wallace, de 27 anys, que, segons la seva família, tenia problemes mentals. Els agents asseguren que van disparar al jove després que aquest els mostrés un ganivet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem tomba el tercer grau als presos polítics per “prematur”

barcelona

Tremosa no sap què hagués votat sobre els pressupostos estatals: “Entenc Borràs i entenc Bel”

barcelona

Les retribucions dels diputats seran revisades

barcelona

La CUP acusa JxCat i ERC de “refundar” el règim del 78

Barcelona

Canadell delegarà les funcions de president de la Cambra

Barcelona

Sánchez guanya tres anys amb ERC i el PDeCAT a bord

madrid

Europa, davant el repte majúscul de la vacunació

Brussel·les

Macron elogia l’impuls modernitzador de Giscard

París

L’espigó de Garbí, a Sant Feliu, sense l’oposició ni subvencions

SANT FELIU DE GUÍXOLS