Política

Un vídeo delata Houli

La fiscalia fa visionar unes imatges filmades pel principal processat en el judici sobre el 17-A en què apareixen tres terroristes fabricant explosius

L’acusat es nega a declarar i es limita a mostrar penediment

La manera de fer del jutge Guevara marca l’inici de la vista

  • VÍDEO: Segon dia de judici pels atemptats del 17-A
  • Pla general dels tres acusats en el judici sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, ahir ACN.
  • VÍDEO: Els terroristes morts a Alcanar fan amenaces mentre preparen explosius
Cap llum sobre les ombres de la figura de l’imam Es-Satty
L’atemptat havia de ser el 20 d’agost al camp del Barça

Els que ja no hi són, morts en l’explosió d’Alcanar o abatuts per la policia, no parlen. Els que han quedat vius, al banc dels acusats, gairebé no declaren i, si ho fan, és per exculpar-se. Però, per sobre de tants silencis, queden els vídeos, imatges amb moviment i amb so que delaten la conducta fanàtica, delirant, d’acarnissament..., criminal, en una paraula, del grup terrorista que el 17 d’agost del 2017 va sembrar de mort la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils.

La fiscalia va voler obrir el judici d’ahir contra Mohamed Houli, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza amb un cop d’efecte consistent en el visionament d’un vídeo enregistrat a la casa d’Alcanar en què apareixen tres integrants de la cèl·lula islamista fabricant explosius, fent lloances a Al·là, mofant-se dels que han de morir i desafiant els Mossos d’Esquadra.

Les imatges amb què es va obrir el judici van ser enregistrades per Mohamed Houli, i amb aquest vídeo la fiscalia tirava per terra l’estratègia de defensa d’aquest acusat, que ahir es va negar a declarar i es va remetre al que ja havia explicat al seu dia davant del jutge instructor. En aquella declaració, que ahir també es va poder escoltar a la sala del judici, l’acusat intentava desvincular-se dels tres joves a qui ell mateix va filmar mentre muntaven cartutxos d’explosius i anaven dient “això no costa gens de fer; només cal tenir fe i sentir molt d’odi, un odi molt gran” i “això només costa quinze euros i fa molt mal”, entre altres coses. I anaven rient, posant cara de nen petit que està a punt de fer una malifeta.

En les declaracions que va fer durant la fase d’instrucció, Houli va argumentar que el seu únic paper en aquell grup era filmar aquelles imatges, que els altres li deien tot el que havia de dir, que ell no pensa com la resta de fanàtics i que es passava el dia tan apartat d’ells com li era possible.

En aquelles mateixes declaracions, Houli no va saber explicar per què adoptava aquell paper de complicitat i ni tan sols per què se sentia la seva veu dient a la resta de terroristes que hi faltava “metralla”, mentre que un el tranquil·litzava dient-li “ja hi ha els cotxes”.

El vídeo de la fiscalia és el primer cop que es visiona de manera pública. En les imatges surten Younes Abouyaaqoub, l’assassí de la Rambla; Mohamed Hichamy, que va liderar el grup de Cambrils, i Youssef Aalla, mort en l’explosió de la casa. Tot i l’evidència de les imatges i la complaença de Houli amb l’escena de la fabricació d’explosius, ell no va voler reconèixer la seva implicació amb el grup terrorista, i ahir, davant del tribunal, es va limitar a dir que n’està penedit, que el seu sentiment de culpa “és sincer” i que ho demostra el fet que sempre que se l’ha cridat al jutjat instructor ha prestat declaració.

De les poques preguntes que li va fer la seva advocada, se’n va desprendre que l’acusat havia declarat de manera voluntària diversos cops, ja quan els Mossos li van prendre declaració el 22 d’agost, sis dies després de l’explosió a Alcanar la nit anterior dels atemptats.

Mohamed Houli és l’únic supervivent de la brutal explosió del 16 d’agost a Alcanar i, per les proves recollides per la investigació a posteriori, se’l considera un integrant més de la cèl·lula, al mateix nivell dels altres vuit que van morir, ja fos en la deflagració o en l’acció dels Mossos d’Esquadra. És per aquest motiu que la fiscalia demana per a ell la pena més alta, 41 anys de presó.

Amb moltes menys evidències però també amb la mateixa consideració de pertànyer a organització terrorista, hi ha el segon dels acusats, Driss Oukabir, que ahir va intentar explicar-se una mica més que Houli amb afany exculpatori. Les proves que incriminen Oukabir són més febles, per això ell es va defensar amb més vehemència presentant-se com un mal musulmà que pren tot tipus de drogues, fuma, beu alcohol i va, segons va detallar amb un posat de vergonya, amb “dones de companyia”. Després de recitar aquest catàleg de bons costums, va voler deixar clar: “Com m’havia d’integrar en una cèl·lula terrorista si jo no soc religiós?”

El fet que el vincula a la resta del grup terrorista és l’ús del seu DNI per poder llogar la furgoneta amb què Abouyaaqoub va perpetrar la ràtzia pel passeig central de la Rambla. L’acusat sosté que el seu germà, Moussa Oukabir, que va morir a Cambrils, li va demanar que els ajudés a llogar un vehicle que, segons li van dir, “havia de servir per fer un trasllat”. Des de Parets, on van llogar el vehicle, fins a Ripoll, on el van anar a deixar, no van parar en cap moment i quan el van deixar a casa ja no va tornar a veure ni el seu germà ni Younes Abouyaaqoub.

L’acusat es va defensar de les acusacions assegurant que va tenir notícia dels atemptats pels mitjans de comunicació i que, quan va saber que se’l buscava, va anar a entregar-se als Mossos de Ripoll, on vivia, com la majoria de la cèl·lula terrorista. “Aleshores em va veure una patrulla dels Mossos, em van encanonar i em van dir que em tirés a terra. Quan ja m’havien detingut, van començar a clavar-me cops de puny.” I posant cara de no entendre què hi feia, en el judici, va acabar la seva intervenció deixant dues preguntes en l’aire: “Quin interès hi tenia, jo, en això? Perdre-hi el meu germà?”

El torn dels acusats el va tancar Saïd ben Iazza, que va explicar, responent a les preguntes del seu advocat, que l’únic contacte amb el grup va ser deixar-los una furgoneta amb la qual van comprar explosius. Evidentment, va explicar que no sabia per a què volien el seu vehicle i que coneixia els terroristes perquè compraven a la seva botiga de Vinaròs. Va negar haver parlat amb ells de religió, haver estat a la casa d’Alcanar i haver tingut cap contacte amb l’imam que dirigia el grup.

Precisament, l’enigmàtica figura de l’imam Abdelbaki es-Satty, i les ombres que encara la sobrevolen, van passar gairebé desapercebudes durant la primera sessió del judici. Dels tres acusats, aparentment només hi havia tingut relació Mohamed Houli, que no en va parlar, mentre que els altres dos només s’hi van referir amb ànim exculpatori per negar-ne la coneixença.

Sí que va parlar de l’imam el primer testimoni del judici, l’agent dels Mossos d’Esquadra que va instruir l’atestat de la investigació, que va afirmar que Es-Satty exercia de “líder en una estructura piramidal” i que “probablement dirigia l’organització.” Aquest agent va relatar com havien intentat investigar els moviments del religiós al Marroc, on va anar poc abans de l’atemptat, però que les perquisicions internacionals no van fructificar.

L’estructura de l’organització descrita per l’investigador tenia un primer nivell amb Younes Abouyaaqoub, Youssef Aalla i Mohamed Hichamy, un segon nivell amb l’acusat Mohamed Houli i Omar Hichamy, i un tercer nivell amb la resta dels integrants. Segons va explicar, era un grup molt tancat, que es coneixia d’anys, impenetrable.

L’objectiu terrorista era molt ambiciós. Tenien pensat actuar el 20 d’agost del 2017 a París i a Barcelona, on l’objectiu havia de ser el públic del partit entre el Barça i el Betis. Arran de l’explosió a la casa d’Alcanar, van modificar els plans amb l’atemptat amb la furgoneta a la Rambla i l’Audi A-3 al passeig de Cambrils.

El relat policial va ser detallat, amb la reconstrucció de tots els moviments que van fer els joves terroristes de Ripoll. L’agent va explicar, per exemple, que abans d’anar a Alcanar havien tingut llogada una casa al petit municipi de Gombrèn, a la mateixa comarca del Ripollès, i un pis a la vila de Ripoll.

La sessió d’ahir va estar marcada per la peculiar manera de dirigir les vistes que té el magistrat Félix Alonso Guevara, que presideix les sessions. Va començar enfrontant-se a un advocat que volia abandonar el judici perquè deia que no se l’havia ubicat bé dins de la sala, i durant els interrogatoris va interrompre permanentment per opinar sobre la pertinència o no de les preguntes. I quan se li plantava cara, responia: “Amb mi no es discuteix!”

LES FRASES

M’acullo al dret a no declarar i em ratifico en les declaracions que ja vaig fer en la fase d’instrucció
Jo només gravava les imatges; jo no penso de la mateixa manera que aquesta gent i me n’apartava tant com podia
No vaig parlar mai amb ells de temes religiosos ni vaig ser a la casa d’Alcanar. Tampoc coneixia l’imam
Saïd ben Iazza
acusat en el judici sobre el 17-A
Em van demanar el favor que els ajudés a llogar una furgoneta per fer un trasllat; m’ho van demanar el Moha i el meu germà Moussa
M
Són una prova del meu penediment totes les vegades que he declarat durant la instrucció del cas
Mohamed Houli
acusat en el judici sobre el 17-A
Jo consumeixo haixix, marihuana i drogues; bec alcohol, i també vaig amb dones de companyia. No soc religiós, m’agrada la festa
L’imam Abdelbaki es-Satty exercia de líder en una estructura piramidal amb tres nivells i era ell qui probablement dirigia l’organització
Què hi podia guanyar, jo, en tot això? Perdre-hi el meu germà?
Driss Oukabir
acusat en el judici sobre el 17-A
Es tractava d’un grup impenetrable per la seva amistat d’anys, endogàmic. Vivien només per a ells
Mosso d’esquadra
instructor de l’atestat del 17-A

Els Mossos tornen a l’Audiència

D’acusats a testimonis clau en un dels judicis més importants que ha celebrat la justícia espanyola contra el terrorisme d’arrel islamista. El cos dels Mossos d’Esquadra va tornar a ser protagonista ahir a l’Audiencia Nacional, després del judici contra el major Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana i la cúpula política del cos policial dependent de la Generalitat de Catalunya. La d’ahir va ser una intervenció que no va tenir res a veure amb la del judici a Trapero, o potser sí, perquè han estat molts els observadors que han volgut veure en la investigació al major per l’1 d’octubre del 2017 una actitud persecutòria dels poders de l’Estat espanyol per no haver paït bé l’èxit policial dels Mossos en els atemptats del 17 d’agost d’aquell mateix any. I, certament, va ser una actuació meritòria, com va quedar demostrat ahir amb el detalladíssim relat que en va fer l’instructor de l’atestat policial. L’agent va reconstruir fil per randa els moviments dels terroristes i va detallar la feina policial que els va portar a poder-los “neutralitzar”, en paraules seves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MARTA PASCAL
PARTIT NACIONALISTA DE CATALUNYA

“Venim a fer canvis: aquesta incompetència no es pot aguantar”

BARCELONA

El món els mira

barcelona

El Kremlin reprimeix les massives manifestacions per la llibertat de Navalni

MOSCOU

Sánchez sosté que “el canvi” no es pot ajornar a Catalunya

barcelona

Borràs demana a Illa que rebutgi pactar amb Vox

Barcelona

Més col·legis electorals i més protecció el 14-F

BARCELONA

Casado diu que votar PSC i ERC és el mateix

barcelona

Albiach reclama a Illa que deixi de ser ministre

ERC se sent “guanyadora” per liderar

Barcelona