Política

Puigdemont es defensa a l’eurocambra pel cas de l’1-O

Els eurodiputats de Junts compareixen al Comitè d’Afers Legals per rebatre el suplicatori del Tribunal Suprem

Polèmica per la confidencialitat de les vistes arran d’unes declaracions del PP i Ciutadans

La causa del procés passa l’examen del Parlament Europeu. L’expresident i eurodiputat Carles Puigdemont va comparèixer ahir davant del Comitè d’Afers Jurídics de la cambra europea per defensar la seva immunitat i rebatre el suplicatori del Tribunal Suprem que reclama la seva extradició pel cas de l’1-O. Tant ell com els també eurodiputats de Junts, Toni Comín i Clara Ponsatí, van demanar ahir a l’eurocambra que els mantingui la protecció parlamentària perquè consideren que el cas és “una persecució política”. A més, van afegir el rebuig de Bèlgica a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig com a prova de les vulneracions de drets fonamentals de la causa contra el referèndum de l’1-O.

Independentment dels arguments aportats ahir, convèncer un nombre suficient d’eurodiputats serà una tasca difícil per als exiliats, ja que la institució està controlada per una majoria de populars, socialistes i liberals. “Hi ha una clara majoria a favor de la concessió del suplicatori”, va assegurar ahir l’eurodiputat del PP Esteban González Pons. Per això, aquest procediment és principalment un xou polític i mediàtic que, en major o menor mesura, utilitzaran els partits en la cursa electoral a Catalunya.

D’aquí l’alta expectativa ahir per la compareixença dels tres independentistes. A tres quarts de cinc de la tarda, el líder de JxCat i els també eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí van arribar acompanyats del seu advocat Gonzalo Boye a la sala on, a porta tancada, el Comitè d’Afers Jurídics els havia d’escoltar per torns. “Ho afronto molt tranquil”, va dir Puigdemont als periodistes abans d’entrar. El president a l’exili no va voler parlar de l’audiència en si per la confidencialitat del procés. Això sí, va assegurar que batallaran contra el suplicatori igual que van fer després de les eleccions europees per ocupar l’escó.

“Lluitarem igual que quan van dir que no podíem ser eurodiputats i es van equivocar. Estem en les mateixes”, va reblar minuts abans d’enfrontar-se als membres del Comitè d’Afers Jurídics, entre ells gairebé una desena d’eurodiputats espanyols del PP, el PSOE, Cs i Vox.

La defensa

Puigdemont, Comín i Ponsatí van al·legar ahir que la causa de l’1-O és una “persecució política”, que el Suprem no té competències i que hi ha “irregularitats” en el procediment del suplicatori. “Cadascun d’aquests tres motius constitueix per si sol motiu suficient per rebutjar el suplicatori”, sosté des de fa mesos la defensa dels independentistes.

Segons la guia de l’eurocambra pel procediment, la immunitat pretén garantir que l’exercici del mandat d’un eurodiputat “no es vegi obstaculitzat per acusacions motivades políticament.” Aquest és un dels pocs motius que permet a la cambra rebutjar un suplicatori, però és una decisió política dels seus membres i no pas un procediment judicial. A banda d’aquesta línia argumental principal, Puigdemont, Comín i Ponsatí també van explicar que la justícia belga ha rebutjat l’extradició de Lluis Puig per les vulneracions de drets fonamentals en la causa de l’1-O que veuen aplicables al seu cas, tant la relativa a la manca de competència del Suprem com a la presumpció d’innocència.

Polèmica per la confidencialitat

El Comitè d’Afers Jurídics va discutir ahir la sentència belga durant l’audiència, segons va revelar poc abans d’acabar la vista l’eurodiputat del PP i membre del comitè Esteban González Pons. “No entraré en aquest debat que s’ha produït a dins la sala”, va respondre als periodistes, interrogat pel fet que Bèlgica qüestioni la competència del Suprem. Sense entrar en el debat, però va confirmar el contingut de les discussions.

Per això Puigdemont el va acusar tot seguit de saltar-se la confidencialitat que envolta el procediment. “Algun comentari sobre aquest trencament de les normes de confidencialitat? És una broma?”, va preguntar al vespre en una piulada al president del Comitè d’Afers Jurídics, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez.

De fet, abans d’entrar a la vista, el líder de JxCat també havia criticat Vázquez per les seves pròpies declaracions al matí, sense arribar acusar-lo de vulnerar el secretisme del tràmit parlamentari. En una roda de premsa a dos quarts d’una, Vázquez havia assegurat que la sentència belga “no afecta” el suplicatori. “No hi té res a veure”, va remarcar. Puigdemont el va qüestionar per haver fet aquests comentaris poques hores abans de l’audiència que havia de presidir i moderar: “Jo sí que respecto la confidencialitat d’un comitè que presideix aquesta persona, que no sé si la respecta exactament igual.”

Intensificant la polèmica, Vázquez es va defensar a Twitter de les insinuacions de Puigdemont i va negar haver trencat la confidencialitat. “No és informació confidencial”, va replicar just després de l’audiència, afegint que les seves declaracions eren prèvies a la vista: “És estrany pensar com es pot explicar alguna cosa que encara no ha passat, ja que la seva intervenció en seu parlamentària ha estat hores després.” Ni Vázquez ni els eurodiputats de Junts van fer declaracions en finalitzar les tres vistes, que van durar gairebé unes tres hores en total. L’únic que va parlar va ser González Pons.

Pròxims passos

Més enllà de la controvèrsia per la confidencialitat, ara toca que el ponent pels suplicatoris, l’eurodiputat ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, redacti l’informe amb la proposta per aixecar o no la immunitat en una reunió posterior. L’ultradretà va protagonitzar l’anècdota de la jornada arribant tard a l’audiència del suplicatori que gestiona.

La pròxima trobada del comitè està prevista pel 27 de gener, però fonts parlamentàries recorden que tots els documents s’han de traduir a totes les llegües oficials de la UE. Per tant, el més probable és que Dzhambazki no presenti l’informe fins al febrer.

En funció de si es presenta el 4 o el 22 de febrer (les dues sessions a l’agenda), la votació en comitè seria també al febrer o ja passaria al març. El dia de la votació es podrà saber el resultat, però no què ha votat cada eurodiputat, si aquests no ho volen revelar. La proposta del comitè d’aixecar o no la immunitat als independentistes passarà llavors a mans del conjunt de la cambra en el següent ple, previsiblement a la primavera.

Sigui quin sigui el resultat, Puigdemont, Comín i Ponsatí continuaran exercint com a eurodiputats almenys fins que no hi hagi una condemna a Espanya que els inhabiliti. És a dir, que si Bèlgica no els extradeix, com s’espera que faci, podran esgotar el mandat i, fins i tot, tornar-se a presentar a les pròximes eleccions.

LES FRASES

Lluitarem igual que quan van dir que no podíem ser eurodiputats i es van equivocar
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A L’EXILI
Que jo digui que la sentència d’un tribunal belga no afecta el suplicatori no és confidencial
Adrián Vázquez
EURODIPUTAT DE CIUTADANS
Hi ha una clara majoria a favor de la concessió del suplicatori
Esteban González Pons
EURODIPUTAT DEL PP
No entraré en aquest debat [per la competència del Suprem] que s’ha produït a dins la sala
Esteban González Pons
EURODIPUTAT DEL PP

Decisió a la primavera sobre la immunitat dels independentistes

L’eurocambra es pronunciarà definitivament sobre el suplicatori “cap a la primavera”, segons va avançar ahir el president del Comitè d’Afers Jurídics, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Ara bé, en funció de la velocitat del procediment caurà en el ple del març o en el de l’última setmana d’abril. Aquesta votació definitiva es fa “a mà alçada” i per majoria simple. Segons fonts parlamentàries, normalment els vots finals “no es compten”, simplement s’anuncia si s’aixeca o no la immunitat.

Interrogades sobre la transparència dels resultats, aquestes fonts recorden que quan les sessions eren presencials “no era cap secret” el sentit del vot de cada membre. Ara que els eurodiputats voten telemàticament, des de l’eurocambra no concreten com es podrà saber. Un aspecte clau tenint en compte que podria coincidir amb la campanya o precampanya electoral a Catalunya.

I és que aquest procediment parlamentari és un tràmit amb un fort ressò polític, però segurament serà poc determinant per al seu futur. La retirada de la immunitat només implica que la justícia belga descongelarà l’euroordre i que tots tres passaran pel mateix procés judicial que Puig ja ha superat amb èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’acord de govern s’obre pas però fa via a dues velocitats

Barcelona
Iran

L’Iran acusa Israel de l’apagada a la planta nuclear de Natanz i promet venjança

Els síndics de l’1-O esgrimeixen la veu del president del TC

madrid

L’alcalde de Roquetes afronta “sense por” el judici per l’1-O

barcelona

El Congrés, instat a reconsiderar el vet a l’amnistia

madrid

El Suprem torna al TSJC la causa contra Borràs

barcelona

Lasso destrona el correisme

Buenos Aires

Madrenas i Plana neguen cap responsabilitat en el Bloom

girona

La policia de Minneapolis mata un altre afroamericà

Washington