Política

El partit de Merkel busca un líder per al gran any electoral

Tres aspirants, tots homes, lluiten per la presidència de la CDU a nou mesos de les generals

De l’elecció depèn que la formació política dominant a Alemanya giri cap a la dreta o defensi el centrisme

La cerca del nou lideratge per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit d’Angela Merkel, ha palesat, si més no, que la cancellera no sempre se surt amb la seva. Els seus plans eren deixar el partit a mans d’Annegret Kramp-Karrenbauer, exsecretària general de la CDU i ara ministra de Defensa. El desembre del 2018, uns mesos després d’anunciar la seva retirada de la direcció del partit i dir que no es presentaria tampoc a la reelecció com a cancellera, Merkel va aconseguir que efectivament la CDU escollís AKK –com s’anomena Kramp-Karrenbauer– com a nova líder. A principis del 2020, va haver d’encaixar la renúncia d’aquesta successora “desitjada” per ella, però sense capacitat de lideratge.

La qüestió successòria en el bloc conservador no pot esperar més. Aquest any hi ha eleccions generals, el 26 de setembre, abans de les quals hi ha un seguit de comicis regionals difícils d’afrontar en la situació actual. A la CDU li toca escollir nou líder en el pitjor moment de la pandèmia a Alemanya i en un congrés virtual –després que el 2020 se’n suspenguessin dos de presencials, per les restriccions imposades pel coronavirus.

Tres són els aspirants, tots tres homes: els centristes Armin Laschet i Norbert Röttgen, a més del dretà Friedrich Merz. El primer, líder del land de Renània del Nord-Westfàlia, segueix la línia de Merkel, però ha caigut en desgràcia per la mala gestió de la pandèmia al seu territori. El segon va ser ministre de Medi Ambient amb Merkel, fins que va caure fulminat per la cancellera com a responsable d’una desfeta electoral regional. El tercer és un enemic històric de Merkel, defensor de posicions dretanes i que ha fet fortuna entre lobbies econòmics, després de quedar apartat de les estructures del partit el 2003. Cap dels tres aspirants no està situat entre els polítics més ben valorats per l’elector alemany. La primera posició és encara per a Merkel, després de 15 anys al poder. La segueix el líder de Baviera, Markus Söder, cap de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat amb la CDU.

L’elecció d’avui, per vot telemàtic, és un primer pas per saber qui lluitarà al setembre per retenir la cancelleria. Si és Merz l’elegit, segurament exigirà també ser el candidat a les generals, malgrat que s’aparta del centrisme que fins ara ha donat quatre victòries consecutives a Merkel. Si són Laschet o Röttgen, potser s’avindran a delegar en Söder. Laschet té al seu favor el fet de representar la poderosa delegació renana, a més de ser un dels vicepresidents de la CDU. Els seus rivals són també originaris del seu land. Però no tenen una posició de força en les estructures del partit. El fet que el congrés, com el vot, siguin telemàtics converteixen en difícils els pronòstics: cadascun dels 1.001 delegats vota des del seu ordinador, sense pressions ni influències alienes.

LA XIFRA

18
anys
va dirigir Merkel la CDU, del 2000 al 2018, en què va succeir-la la lleial Kramp-Karrenbauer.

Comiat virtual a la cancellera

El congrés de la CDU és virtual, ja que les restriccions dràstiques de la vida pública fan inviable un acte presencial amb els tradicionals 1.001 delegats del partit. En aquestes condicions, va correspondre a Angela Merkel adreçar el seu últim missatge, encara com a cancellera, als representats d’un partit que, fins ara, sempre han acabat seguint les seves recomanacions. No es va decantar per cap nom, perquè s’ha compromès a no interferir en l’elecció del nou líder. Però es va referir a la CDU com a partit “del centre”, va demanar “unitat” i “esperit d’equip” i va parlar dels enormes esforços necessaris per lluitar contra la pandèmia. El dretà Friedrich Merz no respon al centre polític, sinó que representa l’ala més dretana de la CDU. I tampoc no se’l reconeix com un possible líder conciliador, compromès amb la paraula consens, el terme que millor defineix Merkel, la dona que el 2005 va arribar a la cancelleria i que al setembre no es presentarà a la reelecció, malgrat que teòricament podria fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vacunació anti-Covid a dues velocitats a l’Amèrica Llatina

Buenos Aires

L’ANC clama una entesa “del 52%”

barcelona

Veneçuela anuncia que revisarà tota la relació amb l’Estat espanyol

CARACAS

Almenys divuit morts en el dia més sagnant des del cop d’estat a Birmània

Tòquio

Jutgen la sindicatura de l’1-O, “mai operativa” segons el TSJC

barcelona
Trump nega que vulgui crear un nou partit polític

Trump nega que vulgui crear un nou partit polític

WASHINGTON

Forcadell apel·la els comuns a sumar-se a un executiu ampli

barcelona

Acusen de subversió a Hong Kong desenes d’activistes demòcrates

HONG KONG
opinió

Un pas més de la UE

Economista i politòleg