Política

Urnes en quarantena

Almenys 75 països van haver d’ajornar eleccions o referèndums el 2020 arreu del món per l’impacte de la pandèmia

Fins a 101 estats van poder fer comicis, arribant a adoptar mesures tan estrictes com limitar el vot presencial

En aquest context s’han produït controvèrsies agres que han assolit el seu zenit als Estats Units

El de Catalunya no ha estat, ni de bon tros, un cas singular. Enmig d’un escenari de pandèmia global que ha colpejat pràcticament tots els racons del planeta, han estat múltiples els països que al llarg del 2020 s’han vist empesos a ajornar, però no suspendre, eleccions o referèndums de diferents tipus, argumentant motius sanitaris. L’ Institut Internacional per a la Democràcia i l’Assistència Electoral (IDEA) , una organització intergovernamental adscrita com a observadora a l’ONU i que vetlla per la defensa de l’estat de dret, n’ha comptabilitzat almenys 75 que s’han trobat en aquesta circumstància. La majoria d’aquests territoris, fins a un 33,3%, són europeus.

Entre aquesta granada llista de casos, hi ha exemples que són propers i coneguts, com els comicis gallecs o bascos, o la segona volta de les municipals franceses. A Anglaterra també es van retardar les de 118 consells locals, entre d’altres. Sense deixar el vell continent, s’observa que la gran majoria d’eleccions que s’han ajornat, fins a un 80%, o bé eren de caràcter municipal o regional, o bé eren referèndums. Entres aquests últims, un dels més destacats és el que s’havia de fer a Itàlia al mes de maig per reduir el nombre de càrrecs que s’escullen a la Cambra de Diputats i el Senat i que, finalment, es va celebrar al setembre. A Rússia, una consulta similar per acordar una reforma constitucional va seguir un camí paral·lel. En una altra escala, Xipre del Nord o Polònia són unes de les escasses referències de presidencials que han quedat en suspens. Lluny dels confins europeus, la mateixa decisió van adoptar a la República Dominicana.

La seguretat sanitària ha estat un dels principals arguments esgrimits a l’hora de decretar un ajornament electoral. Però no pas l’únic. De fet, la mateixa IDEA propugna que fer unes eleccions en un context com l’actual planteja interrogants sobre la seva potencial legitimitat. I per què? Doncs perquè d’entrada hi ha un segment de la població que, pel fet d’estar infectat o aïllat o directament per por d’un contagi, no hi participa. I això es tradueix en una disminució de la participació. A més, l’organisme també adverteix que les restriccions, per exemple en la mobilitat, fan que les campanyes pràcticament quedin reduïdes a res i això comporta un debat més empobrit. Lligat amb això hi ha un últim raonament que cal retenir: votar en un moment de pandèmia fa més que probable que aquesta qüestió s’acabi convertint en l’eix gairebé únic sobre el qual pivotin els comicis. I el que es diu ideal, això tampoc no ho seria.

La descrita fins ara, però, és només una part de la història, ja que el 2020 es van registrar cicles electorals en 101 països que sí que en van arribar a fer tot i el coronavirus. Sobre això, però, cal fer una puntualització: aquesta dada també inclou els comicis que inicialment s’havien ajornat però que el mateix any es van acabar celebrant. Fora d’aquest apartat, hi ha, entre moltes altres, les eleccions parlamentàries a l’Iran (febrer), les legislatives d’Israel (març), les de la cambra de diputats, provincials i municipals de Sèrbia (juny), les locals del Brasil (novembre) i, evidentment, les dels EUA (novembre). En tots aquests casos, i la resta que es van arribar a fer, es van multiplicar les mesures de seguretat i contenció fins a extrems sovint no vistos. A Surinam, per exemple, al maig en una part del país van poder votar en col·legis electorals mòbils, i a Suïssa la segona volta de les generals i locals celebrada el 5 de maig va coincidir amb un moment especialment complex de la pandèmia i per això es van tancar els col·legis i els sufragis es van haver de fer per correu. La participació tot just va ser del 29%.

Malgrat que hi ha hagut excepcions com la de Xile, on 15 partits es van arribar a posar d’acord per ajornar un referèndum, a no pocs països el debat sobre si fer o no fer unes eleccions ha generat tibantors. De tots, el que ha tingut més transcendència és el dels Estats Units, amb el qüestionament fet per Trump del sistema de vot per correu. I què ha comportat això ja és prou conegut. Les imatges de l’assalt al Capitoli ho diuen tot.

40
eleccions
de les 75 ajornades durant el 2020 tenien caràcter local o regional, mentre que les 35 restants tenien abast estatal


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts obre nova etapa al Congrés sense Borràs ni Alonso-Cuevillas

madrid

ERC apressa a pactar

Barcelona

Illa insisteix a ser cridat a la investidura i no repetir el “fracàs” d’ERC i JxCat

madrid

La pandèmia i la ultradreta marquen el ple constitutiu

barcelona

Òmnium vol denunciar les “dilacions” del TC

barcelona

Continuen les protestes per reivindicar drets essencials

Barcelona/ Girona
El radar

Sota el focus del TPI

política

Denuncien un càrrec del PP per maltractaments

estats Units

El Senat aprova el pla de rescat de Biden per fer front a l’impacte de la pandèmia