Política

Primer any entre fites, oblits i xocs interns i amb Catalunya

La situació dels presos no ha canviat i el diàleg va ser taula d’un dia

Sánchez imposa ministres seus en crisis com la de la Covid-19

Iglesias no se’n fia i hi pugna per les pensions, pel preu de la llum i pel rei

Per avaluar si un any prova una relació consolidada cal mirar d’on venien, i venien de la por de l’insomni. “El problema és que el ministre d’Hisenda seria algú del cercle pròxim a Iglesias amb poca experiència de gestió. Jo seria president i no dormiria a la nit, igual que el 95% de la gent”, va dir Pedro Sánchez el 19 de setembre del 2019 per certificar que votar el 28 d’abril no havia servit i que es votaria el 10 de novembre. La coalició PSOE-Podem, inviable durant mesos i forjada més tard en 48 hores, celebra el primer any de fites compartides, com ara la llei Celaá, però també amb conquestes fruit de friccions –l’ingrés mínim i el vet als desnonaments–, oblits com ara la derogació de la reforma laboral o tenir viva la taula de diàleg, i un horitzó de xocs sobre el rei, les pensions i la llum.

Si els presos polítics ja acumulen més dies al penal amb un president del PSOE (més de 900 dies) que amb Mariano Rajoy, els 365 dies de coalició no han suposat cap canvi en la seva situació. Designar Dolores Delgado com a fiscal general no ha frenat la bel·licositat dels fiscals del Suprem, i la compromesa reforma de la sedició en el Codi Penal no ha passat ni pel Consell de Ministres.

En la relació Catalunya-Estat, la inauguració de la taula de diàleg el 26 de febrer a La Moncloa va ser flor d’un dia i ha donat pas a una interlocució mínima, ja que Sánchez no té president a qui trucar des de la inhabilitació de Quim Torra i la comissió bilateral no es reuneix. La comissió era el fòrum cap al qual Sánchez volia desviar el debat dels 43 punts de l’Agenda per al retrobament, però el bloqueig s’imposa fins i tot aquí. És la inacció combinada amb la inèrcia de la repressió el que porta la consellera de Presidència, Meritxell Budó, a dir que “no hi ha cap diferència” entre el tàndem Sánchez-Iglesias i Rajoy, perquè “el compromís és zero, no hi ha cap avenç i hi ha més repressió que mai”. Fins i tot la xifra objectiva de la inversió en el pressupost va quedar en el 16,5% i no en el 19% del pes del PIB català.

El govern no és el poder

Coincidint amb l’any u de la coalició i amb el setè aniversari de la fundació de Podem, el vicepresident segon, Pablo Iglesias, oferia ahir la visió de com és l’assalt al cel des del Consell de Ministres. “M’he adonat que estar al govern no és estar al poder”, va dir a La Sexta. El mateix dia que a El Diario Vasco el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, defugia dir si es defineix com algú de dretes o d’esquerres perquè és “humanista” i confessava l’amistat amb Iglesias, el líder morat era rotund quan se li preguntava si creu que el guru electoral del president prefereix Ciutadans. “Sí. La primera opció del PSOE sempre va ser Cs.” I el més dur en l’aniversari: saber que en un matrimoni de conveniència es conviu amb l’enemic. “Jo no em fio de ningú, jo sé qui és el meu soci de govern”, va avisar Iglesias.

La diferenciació entre estar al govern i tenir poder arriba en un any en què Sánchez ha imposat en primera línia els seus ministres del nucli més dur en cada emergència, com ara la pandèmia de la Covid-19 –i, més recentment, el temporal Filomena–, com a senyal que és el PSOE el que reté els ressorts de l’Estat i que, en l’hora greu, Podem s’evapora. A més de l’obvi protagonisme de Salvador Illa (Sanitat), l’alineació titular de Sánchez contra el virus la van formar Margarita Robles (Defensa), Fernando Grande-Marlaska (Interior) i José Luis Ábalos (Transports). Robles, que no té carnet del PSOE, crea malfiança a Podem pel rar atribut de ser elogiada pel PP i Vox enmig de l’extrema polarització.

El recordatori periòdic que la correlació és de 120 diputats del PSOE per 35 de Podem és omnipresent, però ser el minoritari no priva Iglesias de tenir veu pròpia en afers com ara la situació dels presos polítics i l’indult, la monarquia i l’exigència d’investigació de la corrupció de l’emèrit.

Rebaixa de les pensions

Si bé els xocs en la visió del conflicte polític o sobre l’estructura d’estat són estructurals i mai són casus belli en el Consell de Ministres, és la reforma de les pensions el que s’albira com el gran test d’estrès de la coalició. El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ja té un esborrany de proposta per ampliar el període de cotització dels 25 als 35 anys, la qual cosa rebaixaria la pensió. “Si es manté una retallada com la que s’està plantejant, Unides Podem no donarà suport a la mesura”, alerta la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Després de contenir la destrucció de llocs de treball amb l’impuls dels ERTO, el Ministeri de Treball es troba que derogar la reforma laboral del 2013 de Rajoy no només no està en el calendari en plena pandèmia, sinó que és combatuda per la vicepresidenta Nadia Calviño.

Més immediata és la pugna pel preu de la llum en plena onada de fred, i aquí Iglesias és presoner del que deia contra Rajoy. “Fer que es dispari la factura de la llum un dia com avui només demostra la cobdícia de les elèctriques. Si el govern ho consent, en serà còmplice”, piulava a Twitter el 18 de gener del 2017 l’aleshores opositor i ara vicepresident. Quatre anys després, el preu de la llum es dispara –en moments del dia fins als 114 euros/MWh–, i ministres com ara Alberto Garzón (Consum), d’IU, exigeixen estatitzar les elèctriques, tot i que la mesura no apareix en el programa de coalició. “Nacionalitzar ja els dic que no, no figura en l’agenda del govern”, avisa el ministre Ábalos dirigint-se als d’Iglesias. “És cert que hi ha un pic en la demanda de gas i un rècord històric del preu del gas, però no és cert que siguem els que més paguem. Al Regne Unit i al Japó paguen més”, esgrimia la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. La rèplica de Podem retronava a Twitter i exigia “impulsar la reforma del mercat elèctric prevista en el pacte de govern”, ja que “és indecent que en plena onada de fred polar les grans elèctriques continuïn apujant el preu de la llum de manera desorbitada”.

Si bé la tensió és latent en tots els àmbits, la virulència màxima en el si de la coalició es dona entre Robles (Defensa) i la secretària d’estat de l’Agenda 2030, Ione Belarra, assot de la ministra per la seva defensa incondicional de la corona i de l’exèrcit i que tant agrada a la dreta. “Crec que la senyora Belarra és secretària d’estat, crec que ocupa la vicepresidència segona...”, etzibava Robles aquesta setmana rebatent la crítica amb el desdeny de qui fingeix dubtar del càrrec de la companya de govern. “Si ens trobem còmodes dins del govern de coalició? A mi em poden incomodar les desqualificacions, però mai el debat polític”, sosté Ábalos. El fotògraf d’Europa Press Eduardo Parra va captar el 16 de desembre al Congrés l’íntim xoc d’Iglesias i la ministra portaveu, María Jesús Montero, en què ella li va dir: “Mira que ets cabut!” “Sent cabuts assolim coses importants”, ironitza Pablo Echenique (Podem).

Iglesias enerva el PSOE atribuint-se totes les fites socials, com ara l’ingrés mínim vital i el decret que veta tot desnonament fins al maig i que ell va forçar registrant una esmena contra el seu propi pressupost firmada amb ERC i Bildu. “Algú dubta que les patronals immobiliàries pressionen el Ministeri d’Economia? No només el pressionen, a vegades fins i tot el poden convèncer”, va etzibar el vicepresident ahir als socis socialistes.

Si Sánchez ja ha dit que la coalició té en l’horitzó “una legislatura llarga i fructífera”, aquí Iglesias dona la raó al president de qui no es fia: “La dreta voldria una crisi de govern i que caigués l’executiu de coalició. No caurà.”

Amb 35 diputats no podem aconseguir-ho tot, però treballant i sent cabuts assolim coses importants
Pablo Echenique
portaveu d’unides podem
Aquest és un govern de coalició que té en l’horitzó una legislatura llarga i fructífera
Pedro Sánchez
president espanyol
La prioritat és superar la crisi, més enllà que algú es faci pare o mare d’alguna mesura
María Jesús Montero
ministra d’hisenda
Jo no em fio de ningú, sé qui és el meu soci de govern [...]. Estar al govern no és estar al poder
Pablo Iglesias
vicepresident segon


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rebuig dels partits polítics a la crema d’una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb un agent a dins

barcelona

El centre de Barcelona es recupera després dels aldarulls d’aquest dissabte

barcelona

Milers de persones reclamen un govern independentista

barcelona

Sàmper diu que “la violència està desbocada” i no veu negociable dissoldre la Brimo

barcelona

L’hora de redefinir el full de ruta

barcelona

La CUP reclama al govern i al Parlament un “gir radical”

barcelona

El rol institucional, el punt més espinós

barcelona

“Felip VI firmarà l’indult”

madrid

El Congrés dels EUA impulsa un nou pla contra la crisi

washington