Política

Biden es retroba amb Europa

El president dels Estats Units reprèn la demanda de Trump i d’Obama d’aportar més a l’OTAN

Merkel, Macron i el líder de la Casa Blanca recorden l’amenaça de l’autoritarisme

“Els Estats Units han tornat. L’Aliança Atlàntica ha tornat. No ens farem enrere, mirarem el futur plegats”, va dir ahir Joe Biden, des de la seva pantalleta, a Washington, connectat a dues pantalletes més –una de berlinesa, amb Angela Merkel, i una altra de parisenca, amb Emmanuel Macron–. L’única presència de debò, a Munic, era la del president de la Conferència de Seguretat d’aquest fòrum de trobada informal, Wolfgang Ischinger. Li va tocar el paper de moderador en una mena de cimera d’elefants –com s’anomena a Alemanya les trobades dels grans– aquest cop en format virtual per imperatiu de la pandèmia.

Merkel, en to menys visionari, va demanar passar “de les paraules als fets” en tot allò que implica el multilateralisme –des la lluita contra la crisi climàtica a la pandèmia, el terrorisme internacional i el retorn a la negociació abans no s’enfonsi el programa iranià–. També va recordar que Alemanya ja està complint el compromís d’augmentar la despesa en Defensa –com li reclamava Barack Obama en els seus temps a la presidència i després va fer Donald Trump–. I, atès que a l’altra pantalleta hi havia Macron, el gran defensor de la identitat defensiva pròpia europea, hi va afegir la cancellera que això volia dir, també, avançar cap a una responsabilitat pròpia a la UE.

En joc hi ha la “defensa de la democràcia” contra l’amenaça dels autoritarismes. I, en aquest capítol, el d’amenaces, hi entren els vells enemics –Rússia i la Xina–. Hi ha diferències de perspectiva. Amb la Xina, la rivalitat és clarament comercial –“cal preparar-nos per a una competència estratègica”–, va dir el president nord-americà. Moscou representa “els intents de (Vladímir) Putin per afeblir Europa i l’OTAN”. Quedava clar, doncs, que els Estats Units tornen a Europa i amb el seu retorn es recuperen, també, els esquemes o blocs clàssics.

La intervenció de Biden era esperada com el senyal per oficialitzar el retorn dels Estats Units al multilateralisme clàssic, malgrat les escletxes deixades pel pas de Trump per la Casa Blanca. Biden era, a més, un vell conegut de la Conferència de Munic –i de l’amfitrió Ischinger–, on havia intervingut en el passat i especialment mentre va ser vicepresident d’Obama.

Era un retorn “entre amics”, en temps de virtualitat i mentre no hi ha una data presencial clara perquè Biden pugui viatjar a Berlín. Merkel –qui va viatjar relativament sovint a Washington per visitar Trump però que mai no el va rebre a la seva seu de la cancelleria– va convida l’actual president a visitar la capital alemanya quan les restriccions per la pandèmia s’afluixin i tornin a ser possibles les reunions de debò. També en aquest punt s’han recuperat aquests dies les imatges antigues de Biden i Merkel, somrients i feliços, quan l’ara president era el segon d’Obama. En contrast, és clar, amb les cares de sorpresa, por, desconfiança o mal humor de la cancellera amb Trump, generosament viralitzades com a exponent dels abismes transatlàntics.

Que Biden anunciés la seva intervenció virtual, i discurs de retrobada, va salvar una Conferència de Seguretat que, en realitat, es donava per perduda. La cita de Munic ja havia caigut de les agendes internacionals quan la Casa Blanca va comunicar fa una setmana que el president faria allà el seu discurs sobre les relacions amb Europa. No es tracta només de tornar a ser cordial i somrient. Es tracta de marcar el retorn del lideratge dels EUA en allò que s’entén per Occident, després que Trump deixés clar que aquest esquema no l’interessava. La Xina està molt present –sobretot en l’agenda de Merkel quan es tracta de parlar de negocis i comerç–. La mala maror amb Rússia –un altre soci comercial al qual la cancellera no renuncia– va empènyer els interessos de Washington per accelerar la retrobada. Que hores abans pràcticament els mateixos líders havien coincidit al G7 també de “pantalleta” de Londres no preocupava gaire. Al contrari. Allà l’atenció va anar cap a la pandèmia. A Munic es va fer un gir més polític o de política de seguretat, arrodonits amb la presència del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg

LES FRASES

Estem en un punt d’inflexió entre democràcia i autocràcia”
Joe Biden
president dels estats units
Alemanya està a punt per obrir un nou capítol transatlàntic
Angela Merkel
cancellera alemanya

L’advertència de Guterres

El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, no era el convidat més esperat de Munic, però segurament va dir una de les frases més assenyades del dia. “El món no pot suportar una rivalitat creixent com la que hi ha entre els EUA i la Xina.” Són les dues economies més fortes del món i la tensió actual en tants terrenys –tecnològic i comercial– atempta contra el desenvolupament a bona part del món. El resultat de la competència sense mesures entre els dos gegants serà una “escletxa tecnològica i econòmica,que pot acabar en el terreny militar i geoestratègic”. De les paraules de Guterres es va passar a un Joe Biden en el paper de visionari, però disposat a tocar de peus a terra quan es parlava d’enemistats i perills. Com si volgués explicar els efectes pràctics del seu proclamat retorn dels Estats Units i de l’OTAN. “Qui ataqui un de nosaltres, ens ataca a tots”, va dir, en al·lusió a l’article 5 de la carta fundacional de l’Aliança Atlàntica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’aviació russa assegura haver matat uns 200 combatents en el bombardeig a una base terrorista a Síria

Moscou

Brussel·les veu la nova proposta de reforma del CGPJ “en línia” amb l’Estat de Dret

barcelona

La revista ‘Sàpiens’ guanya els VIII Premis Martí Gasull i Roig de la Plataforma per la Llengua

Barcelona

ERC i JxCat es comprometen a continuar treballant amb “total normalitat” per tancar un acord

Barcelona

Miguel Díaz-Canel, elegit primer secretari Partit Comunista de Cuba

L'Havana

Borrell diu que la situació de Navalni és “crítica” i avisa el Kremlin que és “responsable de la seva salut”

Brussel·les

El jutjat de vigilància penitenciària aprova un permís de tres dies per a Junqueras, Turull i Romeva

BarceloNa

PSC critica ERC i Junts pel ritme de la negociació

Barcelona

L’Audiència de Barcelona retorna la causa de l’1-O al jutjat d’instrucció 13 per interrogar els processats per nous fets

Barcelona