Política

Poble ric, poble pobre

El poble més ric de Catalunya sempre escull un alcalde de CiU i el PSC no ha aconseguit treure un sol regidor des del 1979

Els socialistes, en canvi, han guanyat totes les eleccions disputades a la localitat amb la renda per càpita més baixa i CiU només hi té una regidora

La realitat socioeconòmica local dicta el vot de la majoria

El context localfa que
les marques electorals nacionals del PSC i CiU
els acabin ‘perjudicant'

La comarca del Vallès Occidental reuneix la població més rica i la més pobra de Catalunya en poc menys de 15 quilòmetres. Són Matadepera i Badia del Vallès, amb unes rendes familiars per càpita de 30.800 i d'11.000 euros per habitant, respectivament. A una banda, ha governat sempre Convergència i Unió i a l'altra ho ha fet sempre el PSC. Però, a més, a Matadepera, els socialistes només han aconseguit treure regidoria un sol cop en tota la democràcia, mentre que a Badia en les últimes municipals del 2003 i del 2007, els convergents van aconseguir-ne un in extremis i per uns pocs vots. Són només quinze quilòmetres de distància per la C-58; però dues realitats oposades. Qui deia que ja no hi havia classes socials i que vivíem l'era de la fi de les ideologies?

Les poblacions més riques de Catalunya –segons la renda per càpita, Idescat– gairebé sempre voten CiU. A més de Matadepera, ho fan a Sant Cugat del Vallès (d'on prové el conseller Lluís Recoder), Teià (CiU, en pacte amb ERC) i Sant Andreu de Llavaneres (CiU, amb el PP de segona força). L'excepció és l'Ametlla del Vallès (PSC). A l'altra banda de la renda familiar, socialistes i postcomunistes dominen amb solvència a Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià, Vilanova del Camí i les poblacions del Baix Llobregat de Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Sant Boi i el Prat. Totes governades pel PSC, excepte el
Prat, per ICV-EUiA.

Actualment, Matadepera i Badia tenen majories absolutes oposades. Són dos ajuntaments monocolors: a Matadepera, CiU té el 46% i triplica el segon grup polític –ERC– amb només el 16%, i el tercer –el PP– amb el 15%; a Badia, la situació és semblant amb una recent majoria absoluta del PSC (54% del vot) seguit de lluny de l'Alternativa d'Esquerres per Badia (amb el 19%). Són dues cares de la mateixa moneda a Catalunya. Mansions, urbanisme residencial, Porsche Cayenne i l'entorn natural de Sant Llorenç del Munt seria la targeta postal tòpica d'una Matadepera burgesa i adinerada. Asfalt, urbanisme popular, estació de la Renfe i un entorn d'autopistes i autovies seria la targeta postal tòpica d'una Badia proletària i popular. Per entendre, però, la realitat política
i electoral de les dues localitats vallesanes, cal matisar tòpics.

La candidata socialista a l'alcaldia impossible de Matadepera, la diputada al Congrés Dolors Puig, reconeix que “hi viu gent molt rica, que puja
la mitjana”, però també “hi ha gent que pateix la crisi malgrat que no sol demanar ajudes socials”, sovint per vergonya o per tenir xarxa familiar. “Una cosa són les urbanitzacions, i una altra el poble. Al poble sí que hi
ha més vots en defensa de l'estat del benestar, però solen anar cap a ERC pel seu perfil independentista”, analitza la candidata Puig.

CiU ha guanyat totes les eleccions a Matadepera des del 1979. Actualment té majoria absoluta, però no sempre ho ha aconseguit. El rival de CiU, el segon partit a les eleccions, ha anat canviant. Ara, el cap de l'oposició, tot i que a molta distància, és d'ERC. El 2003, va ser un independent, Proposta Activa de Matadepera, i els anys 90 el PP quedava sempre en segona posició. Els socialistes van aconseguir el 2003 –eufòria maragalliana– el seu primer regidor en la història de Matadepera. Tot i això, el 2007, el va perdre i ara no hi té representació, ja que es va quedar amb un 4,2% del vot per sota del llindar mínim. El cas d'ICV-EUiA és encara pitjor: no n'ha obtingut mai cap tipus
de representació. El seu millor resultat a la ciutat són els exigus 88 vots aconseguits l'any 2007.

En tot cas, i un cop desmuntat el tòpic, la candidata per Matadepera Oberta-Progrés Municipal, llista propera al PSC, admet que “la majoria dels ciutadans són conservadors i acostumen a votar per visions nacionals i marques conegudes, i no en funció dels afers del poble”. Per exemple, Puig destaca el gran número de vots del PP per sobre de la mitjana catalana. Tanmateix, hi ha la paradoxa, o no, que el PP té un vot important i transversal tant a Matadepera com a Badia. Sobretot a la localitat més rica, on ha arribat a ser segona força (el 1995, amb el 25% del vot) i ara té al voltant del 15%. També a Badia va arribar a ser segona força l'any 2003 durant la majoria absoluta d'Aznar i es mou entre el 13% del 95 i el 9% actual.

Badia, feu socialista

El PSC ha guanyat totes les eleccions disputades fins ara a Badia, tot i que s'hi fan només des del 1995, ja que abans formava part de Cerdanyola i Barberà. En les últimes va sumar la majoria absoluta tot i que a les primeres havia empatat en regidors amb ICV-EUiA. La distància, però, entre PSC i CiU a Badia del Vallés és immensa: d'11 a 1, del 55% de vot socialista per un 5% de convergent. CiU té una regidora actualment a Badia, gràcies a haver sumat 240 vots en una població d'uns 13.700 habitants.

CiU és l'última força amb representació al consistori, però l'actual regidora i cap de cartell Marta Figueras i Badia, no es rendeix. “Hem fet un treball de camp, reunint-nos amb tothom i explicant el que hem fet. Hem picat pedra aquests quatre anys”, diu. Tot i això, la candidata convergent admet que “a Badia s'associa CiU amb la dreta i el nacionalisme per unes idees prefixades” i, segons Figueres, “com que tenim una població d'origen immigrant, no hi ha tradició de vot nacionalista” i “molta gent era reticent a votar CiU com a marca”. ERC, per exemple, no ha tingut mai representació i ha vorejat els 70 vots en les dues darreres eleccions municipals, és a dir, no ha arribat ni a l'1,5%. Tanmateix, en les primeres i segones eleccions municipals fetes a Badia, el 95 i el 99, en ple regnat pujolià a la Generalitat, la federació va aconseguir els millors resultats amb un miler de vots, un percentatge al
voltant del 14% i fins a 3 regidors.
El 2007, però, van entrar només per una desena de vots. “Ara som conscients de les dificultats, però l'objectiu és mantenir la regidoria
i millorar vots”, conclou.

Comparant:
—Matadepera té una densitat de 339 habitants per quilòmetre quadrat i el 68,6% dels habitatges són de més de 120 metres quadrats, mentre que Badia en té 13.700 veïns en el seu únic quilòmetre i el 90% dels pisos tenen uns 70 metres. —A Matadepera hi ha un 6,2% d'atur i a Badia, un 22%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès: “No podem caure en la trampa que solucionant qüestions del dia a dia autonòmic el conflicte està resolt”

Barcelona

Iglesias inicia el camí cap a una major vinculació a IU i els comuns 

Madrid

Es presenta la plataforma Independentistes d’Esquerra per promoure la unitat estratègica i una candidatura de país

Barcelona

Lleida inaugura la plaça de l’U d’Octubre davant el CAP de Cappont

Lleida

Aragonès, sobre la reunió amb l’Estat: “Hi anirem com una pinya”

Barcelona
el contrapunt

D’entrada, “diagnòstic”

madrid / barcelona

La jutgessa veu “legítim” el control policial a la CUP

barcelona

Arxiven la denúncia per la filtració del cas dels CDR

barcelona

Mas compleix la inhabilitació i presenta llibre sobre el 9-N

Barcelona