Política

Pactes a l'horitzó

figueres · Els caps de llista a la capital de l'Alt Empordà ja parlen de pactes futurs en vistes que CiU podria perdre la majoria absoluta. Hi ha dues candidatures més que en les eleccions de 2011. CiU, ERC i la CUP canvien els números u

El futur de la presó vella,el POUM, el barri gitano, els equipaments esportius i els efectes de la crisi, els reptes

Figueres acaba un mandat amb dues etapes diferenciades, pel relleu entre Santi Vila i Marta Felip a l'alcaldia, i amb un ajuntament governat per una àmplia majoria absoluta de CiU i una oposició totalment fragmentada, amb el PP com a segona força, amb tres regidors, davant els dotze de CiU, i la resta de formacions amb un o dos regidors. Quatre anys que han estat marcats inevitablement per la crisi econòmica –i els seus efectes no només a l'ajuntament sinó sobretot sobre moltes famílies figuerenques– i per episodis polèmics com la imputació del primer tinent d'alcalde i número tres de CiU, Manuel Toro, en el cas Manga, de presumpta corrupció; les denúncies per irregularitats (molt centrades a l'empresa municipal de serveis Fisersa) o la situació econòmica crítica del consistori, que va arribar a acumular 9 milions d'euros de dèficit, ara ja eixugats. Però també uns anys en què s'ha hagut de gestionar l'arribada del tren d'alta velocitat,, l'obertura de la nova presó del Puig de les Basses o els conflictes al barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana. I quatre anys en què s'han tirat endavant projectes com el nou pàrquing i la posterior urbanització del passeig Nou, la posada en marxa de l'auditori a l'antic convent dels Caputxins, l'actuació d'urgència al plaça del Gra, que amenaçava de caure, o les obres de reforma l'antic escorxador per convertir-se en un nou equipament a la ciutat.

Vuit opcions per 21 llocs

La capital de l'Alt Empordà encara a partir d'avui una campanya electoral en què hi ha vuit candidatures (davant les sis del 2011), amb Ciutadans i Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA) que irrompen per primer cop a la capital de l'Alt Empordà. Els figuerencs i figuerenques podran escollir entre els cinc homes i les tres dones que encapçalen les llistes. I veuran diversos candidats a l'alcaldia renovats. Com és el cas de CiU, ERC i la CUP En canvi, el PSC, el PP i Compromís tornen a apostar pels seus números u del 2011.

La campanya acaba de començar però les formacions polítiques fa dies que han començat a parlar de pactes futurs. I és que algunes enquestes apunten que l'actual alcaldessa Marta Felip (CiU) que s'estrena com a candidata en substitució de l'exalcalde i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, podria no aconseguir la majoria absoluta actual.

La majoria còmode, amb dotze regidors de vint-i-un, assolida per Santi Vila el 2011 ha estat inèdita a la ciutat. A Figueres històricament les majories absolutes no han triumfat. Tot i la dificultat de mantenir-la, Marta Felip creu que és important per al pròxim mandat un govern estable per afrontar temes que centraran el pròxim mandat, com ara la redacció del nou pla urbanístic. Felip no descarta cap acord de govern amb ningú excepte amb Maria Àngels Olmedo (PP), amb qui aquest mandat ha tingut enfrontaments personals molt sonats. A la vegada, Albert Testart (ERC) descarta un pacte amb els convergents, tot i les directrius dels partits a Barcelona. Mentrestant, hi ha qui apunta a una sociovergència i qui apostaria per un gran acord de les formacions d'esquerres i contra CiU. Marta Felip ha fet el seu propi equip renovant sobretot els primers llocs de la candidatura i donant un paper important als regidors Manuel Toro i Jordi Masquef.

Pel que fa a ERC, ha apostat per un candidat independent, Albert Testart, que va ser acomiadat com a gerent de l'empresa municipal de serveis Fisersa. La seva número dos és Agnès Lladó, presidenta local d'Esquerra. En la candidatura no ha inclòs l'actual portaveu d'ERC a l'ajuntament , Mireia Mata. ERC vol recuperar-se de la patacada de fa quatre anys quan el llavors candidat i exdiputat Francesc Canet va aconseguir només dos candidats, després d'haver estat al govern amb Santi Vila una part del mandat anterior. Esquerra compta amb l'embranzida que el procés sobiranista li està donant a la formació política a nivell català. Segons algunes enquestes podria fins i tot situar-se com a segona força al consistori ocupada fins ara pel PP. Els populars tornen a posar davant M. Àngels Olmedo i Diego Borrego, però el tercer lloc aquest cop no l'ocuparà la regidora Margarita Cotxo. El PP vol mantenir els tres regidors o fins i tot aspirar a un quart. Mentrestant un PSC hores baixes a nivell català treballa per recuperar-se de la caiguda que arrossega de fa quatre anys i de fa vuit . La CUP posa al capdavant una cara nova i aspira a millorar resultats, mentre Xavi Monfort repeteix com a cap de llista però davant d'una coalició entre ICV-Euia i Podem sota el paraigua de Compromís d'Esquerres per Figueres.

Reptes importants al davant

Entre 2011 i 2015 les inversions han vingut molt marcades per la difícil situació econòmica de l'ajuntament. I tot i que s'han tirat endavant diverses obres, també han tingut un pes important els projectes plantejats per l'exalcalde Santi Vila que se n'han anat a l'aigua. És el cas de l'escola de dansa del ballarí Àngel Corella, la reconversió de l'antiga plaça de braus en un complex esportiu, el parc de les confessions o el teatre de l'aigua. En vistes al nou mandat, la situació econòmica al consistori ha millorat , segons les dades del govern de CiU, i això hauria de permetre afrontar projectes nous. Cada formació política està fent ara les seves propostes. Però en tot cas, hi haurà una sèrie de temes que el futur govern de Figueres no podrà eludir. Un d'ells és l'elaboració del nou pla urbanístic municipal, que s'ha de renovar i que en vistes que s'acostaven les eleccions del 24 de maig es va decidir deixar per després de la comtessa electoral. El document preveurà la Figueres dels pròxims anys i caldrà veure quin model defensa cada formació.

El futur d'un barri que es degrada

Tampoc es pot deixar de fer front a la necessària intervenció al barri de Sant Joan, a l'oest de la ciutat, i on viu la comunitat gitana. L'enfrontament entre famílies l'1 de novembre de 2013 que va acabar amb una persona assassinada al cementiri, va tornar a posar sobre la taula un projecte del que fa anys que se'n parla però que encara no ha tingut una solució definitiva. La seva proximitat a l'estació del TAV i la futura urbanització que hi projecte la població veïna de Vilafant fan més urgent encara una intervenció. De moment, el govern actual de la mà de la Generalitat han plantejat el desallotjament i enderroc de part de les cases, com a part d'un projecte més ampli. Però acaba de començar, amb la qual cosa quedarà ja pel govern futur què es fa a partir d'ara en un barri cada cop més degradat i amb moltes problemàtiques associades. El nou ajuntament també haurà de posar solució a un dèficit d'equipaments esportius de què fa anys que es parla i haurà de definir en què es convertirà la presó vella, situada al centre de la ciutat, i que s'ha tancat en obrir el nou centre penitenciari del Puig de les Basses. En el pròxim mandat també acaba el contracte de serveis amb l'empresa Ecoserveis, que s'encarrega de la gestió de les escombraries, per exemple, i el futur ajuntament haurà de gestionar el nou contracte i el nou servei.

Entre els reptes futurs, també n'hi ha que ja s'han donat aquest mandat. És el cas de l'atenció a les famílies que han patit de ple la crisi econòmica. Actualment a Figueres hi ha un miler de llars que pateixen pobresa energètica i el centre de distribució d'aliments cada cop atén més famílies que no poden comprar menjar. També la relació de la ciutat amb el castell de Sant Ferran , que gestiona un consorci on hi ha la Generalitat, l'Ajuntament i el ministeri de Defensa, i que aquests quatre anys ha sigut en diversos moment s conflictiva. S'haurà d'acabar d'encarrilar el nomenament del nou síndic de greuges de la ciutat, que s'ha iniciat al tram final de l'actual amb l'encàrrec d'un projecte a l'exregidor d'ERC Francesc Canet. I sobretot s'haurà de continuar treballant perquè la ciutat aprofiti l'arribada de visitants que atrau el llegat de Salvador Dalí.

11 dels 21 regidors pleguen o tanquen llistes
Sigui quin sigui el resultat, el que està clar és que la renovació de regidors a l'ajuntament de Figueres serà important ja que 11 dels 21 regidors pleguen o van als últims llocs de les llistes. És el cas de Joan Font (CUP) , Mireia Mata (ERC), Esteve Gratacós (AMC), Margarita Cotxo (PP) i Mireia Guerrero (PSC). En el cas de CiU, serà el cas de Pere Giró i José Luis Yécora (que marxen) i de Josep Maria Godoy, Quim Ferrer, Sònia Trilla i Sergi Garcia, que aniran als últims llocs.
LES CLAUS
1
Participació
Caldrà veure quin nivell de participació en les eleccions hi ha. Fa quatre anys no va arribar al 50%, es va quedar amb 49,74%
2
La qüestió sobiranista
Veurem si aquest tema atrau el vot cap a les formacions a favor de la independència
3
Les noves formacions
Quin vot estira Ciutadans i quina incidència pot tenir un vot antiimigració a Intra
LES XIFRES
49,74%
Participació
El 2011 a Figueres van votar 12.924 persones, poc menys de la meitat del cens. El nivell de participació serà important a l'hora del resultat.
8
Candidatures
En aquesta comtessa electoral, els figuerencs i figuerenques hauran de decidir entre vuit llistes, davant les sis de les eleccions de 2011. Als sis partits que ja tenen representació s'hi sumen ara C's i Intra.
45.000
habitants
té Figueres actualment, població que després de viure un gran creixement abans de la crisi, en els últims anys s'ha estancat. Correspon a 21 regidors a l'ajuntament
Marta Felip
CiU.
Actual alcaldessa de Figueres. És candidata per primer cop. A les últimes eleccions es va presentar de número dos amb Santi Vila de cap de llista, a qui va substituir a mig mandat quan Vila va ser nomenat conseller de Mas.
Ma Àngels Olmedo
PP.
És la cap de llista dels populars a Figueres per segon cop. En les eleccions de 2011 va aconseguir tres representants a l'ajuntament i ha exercit de cap de l'oposició aquests quatre anys de mandat.
Pere Casellas
PSC.
Casellas repeteix com a candidat socialista, després que el 2011 va aconseguir (molt ajustat amb ERC) dos regidors al consistori. Al mandat passat va ser tinent d'alcalde amb Santi Vila d'alcalde.
Albert Testart
ERC-MES.
S'estrena com a cap de llista d'Esquerra, en substitució de Francesc Canet, que va plegar a mig mandat. Va ser gerent de l'empresa municipal Fisersa.
Natàlia Sànchez
CUP.
La candidata de la CUP substitueix Joan Font, que es va presentar fa quatre anys i que després d'un mandat de regidor, plega. Sánchez va ser escollida per votació popular.
Xavi Monfort
Compromís d'Esquerres per Figueres.
Monfort ha estat regidor d'ICV-EuiA quatre anys i ara encapçala una candidatura en què els ecosocialistes es presenten conjuntament amb membres de Podemos.
Héctor Amello
Ciutadans.
El partit es presenta per primer cop a la ciutat de Figueres, amb Amello de candidat. Fa mesos que Ciutadans assisteix com a públic al ple de Figueres en previsió que es presentarien.
Joan Farrerons
INTRA.
Farrerons és el fundador del partit Izquierda Nacional de los Trabajadores, que es defineix d'esquerres i antiimigració. Es presenta a la ciutat de Figueres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El teletreball i els afectats per un ERTO queden fora del permís retribuït pel confinament

Madrid

Vergés nega que hi hagi col·lapse a les UCI

Barcelona

Torra celebra que Sánchez hagi escoltat el govern

Barcelona

La fiscalia suïssa examina els viatges de Joan Carles de Borbó al golf Pèrsic

madrid

Torra exigeix a Sánchez mesures socials i econòmiques “a l’alçada de la crisi”

Barcelona

El Iemen entra en el sisè any de guerra més debilitat que mai

sanà

El govern suspèn les obres en curs contractades per la Generalitat

Barcelona
anàlisi

Gantz canvia de bàndol

Test al projecte europeu

Brussel·les