Política

Declaracions d'independència

Veïns i mal avinguts

La mort del rei portuguès sense hereu va obrir una disputa que va dur Felip al tron

L'inici del procés independentista va coincidir amb la guerra dels Segadors i va acabar amb la Pau de Lisboa

Portugal ja era un país abans de les ingerències de la corona castellana. La mort del rei Sebastià I de Portugal sense hereus va donar origen a una guerra successòria en què diversos descendents de la dinastia d'Aviz van lluitar per arribar al tron. Entre ells hi havia Felip II d'Espanya i Antoni, prior de Crato, el qual, confiant en el rebuig popular a un rei castellà, va rebre el suport del poble i del clero, mentre que Felip II es va dedicar a subornar les classes altes amb or. Per ells, la unió de les dues corones era beneficiosa per als seus interessos. El 24 de juliol del 1580, Antoni es va autocoronar rei, però les tropes de Felip II el van derrotar i el rei castellà va passar a ser-ho també de Portugal el 15 d'abril del 1581.

El canvi no va suposar gaires variacions més enllà de compartir monarca. Els dos països mantenien els seus ordenaments jurídics i les seves institucions per separat. El regnat de Felip II –I de Portugal– i del seu fill Felip III –II de Portugal– van ser més o menys tranquils perquè els castellans hi van interferir poc. Va ser a partir del 1630, amb Felip III de Portugal, que les ingerències van començar. La corona castellana tenia molts fronts oberts. Amb Anglaterra i la guerra als Països Baixos per independitzar-se i eren molts els portuguesos que s'hi havien enviat i havien mort. A més, hi havia guerra amb França, conspiracions a Nàpols i Sicília i un alçament important a Catalunya: la guerra dels Segadors. El comte duc d'Olivares, el 1640, va voler usar tropes portugueses contra els catalans que s'havien declarat súbdits de França, però les tropes no van voler. Amb enfrontaments in crescendo i els espanyols més debilitats, el cardenal Richelieu va convèncer Joan II, duc de Braganza, per aspirar al tron de Portugal. Els líders separatistes van dirigir una conspiració nacionalista l'1 de desembre del 1640, que va reeixir. Catorze dies després, Joan II va ser aclamat com a rei, però es va negar a ser coronat i va consagrar la corona portuguesa a la Verge Maria.

Portugal va anar fent la seva fins al 1659, quan la corona espanyola ja havia acabat la guerra amb França i va decidir atacar Portugal per retornar el tron als Àustries. Va iniciar així la guerra de Restauració. El 1665, amb la mort de Felip IV d'Espanya, darrer monarca de la Casa d'Àustria que havia posseït el títol de rei de Portugal, i amb unes forces militars a les acaballes, es va signar la Pau de Lisboa el 1668, per la qual es va reconèixer la independència de Portugal, que, a canvi, va fer una gran cessió i va donar la sobirania de Ceuta a la banda espanyola.

PORTUGAL Independència 1640-1668 Sistema de govern República parlamentària

Els portuguesos, independents a canvi de cedir Ceuta a la corona espanyola

Alguns dels principals acords inclosos en la Pau de Lisboa, signada el 1668:

Títol 1. Els senyors reis catòlics i el de Portugal, per aquest tractat, estableixen una pau perpètua, bona, ferma i inviolable [...] i cessen tots els actes d'hostilitat, de qualsevol mena, entre les seves corones per terra i per mar, en tots els seus regnes, sense excepció de llocs ni de persones.

Títol 2. Com que aquest tractat de pau perpètua es fa de bona fe, no es permet que es pensi en guerra en el futur i s'ha acordat que es restitueixin al rei catòlic les places que durant la guerra li van ocupar les armes de Portugal, i a Portugal les que durant la guerra li van ocupar les armes del rei catòlic [...], amb tots els límits i fronteres que tenien abans de la guerra. Tots els béns es restituiran als seus antics propietaris o hereus. En aquesta restitució no entra la ciutat de Ceuta, que ha de quedar en poder del rei catòlic [...].

Títol 6. Tots els presoners de guerra, de qualsevol nació, seran posats en llibertat sense dilació, sense excepció de persona, ni de raó ni de cap pretext que es vulgui al·legar.

Títol 7. Perquè aquesta pau sigui més ben observada, els reis catòlics i el de Portugal prometen donar pas lliure i segur per mar o per rius navegables contra la invasió de qualsevol pirata o altres enemics, que es procurarà capturar i castigar amb rigor donant tota llibertat al comerç.

Títol 9. Si algun habitant fa algun dany sense ordre ni mandat del seu rei, es repararà, es castigarà el dany que hagi fet i els delinqüents seran capturats. Però no serà lícit prendre les armes ni trencar la pau per aquesta causa. En cas de no fer-se justícia, es podrà represaliar els delinqüents de la manera que s'acostuma a fer.

Títol 10. La corona de Portugal, pels interessos que recíprocament i inseparablement té amb Anglaterra, podrà entrar en qualsevol lliga ofensiva i defensiva que les corones d'Anglaterra i catòlica fessin entre si, juntament amb qualsevol dels confederats seus i les condicions i obligacions recíproques [...].



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras demana aprofitar el 28-A perquè l’independentisme guanyi per primer cop en unes espanyoles

Barcelona

Nuet veu un “abús” no poder fer un referèndum on es pregunti per la independència

Barcelona

Puigdemont demana el vot per JxCat el 28-A perquè l’Estat és “capaç” d’apartar-lo de la llista de les europees

Barcelona

Iglesias insisteix que Sánchez pactarà amb Cs si suma

Valladolid

El jutjat investiga 23 policies nacionals per les càrregues de l’1-O a diferents col·legis de Girona

Girona

L’ebrenc Rai López arriba a Waterloo després de recórre de 1.300 quilòmetres per recollir firmes per l’autodeterminació

Waterloo

Casado obre la porta a governar amb Vox: “Tindran la influència que ells vulguin”

Madrid

Les Joventuts d’ERC denuncien una agressió amb pistola de balins a Mataró al crit de ’Visca Vox’

Barcelona

La meitat dels processats per haver organitzat l’1-O s’han de presentar avui al jutjat número 13