Política

Declaracions d'independència

L'efecte contagi

En triomfar els independentistes a Chiapas, la capitania general de Guatemala decreta també la seva alliberació

Els religiosos, fonamentals en la gesta alliberadora

Guatemala viu una nit de revoltes i disturbis. És la matinada del 14 de setembre del 1821 i la gent crida “Independència o mort!” Aquests van ser els instants decisius abans que la capitania general de Guatemala junt amb les seves cinc províncies i intendències es declarés independent del virregnat de la Nova Espanya per iniciar el seu camí de construcció nacional. Això passava avançat el segle XIX, però tot havia començat uns quinze anys abans.

Per tal de finançar les guerres de la Corona a Europa, l'imperi espanyol va decidir escanyar econòmicament les elits criolles a Llatinoamèrica, que d'aquesta manera també perdien poder d'influència. El que no van preveure els borbònics és que això significaria l'espurna quasi definitiva del desig d'emancipació dels criolls.

La independència dels països centreamericans va resultar ser un dels episodis més indicatius de la pèrdua de control administratiu i militar dels virregnats espanyols. El debilitament de les tropes espanyoles després de l'ocupació francesa a la península i la influència liberal de la il·lustració a certes capes de la població es van convertir a poc a poc en l'impuls de canvi a l'Amèrica Central. Tanmateix, el fet que desencadenaria l'alliberament de la capitania general de Guatemala va ser conèixer el triomf alliberador al país veí agermanat: Mèxic (1821).

Tot i aconseguir alliberar-se sense excessives batalles –a diferència del Perú–, el procés d'independència centreamericana va ser un procés força dilatat a causa de la certa estabilitat de què gaudien aquestes regions més septentrionals (Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua). Aquesta relativa calma va ser interrompuda en tres ocasions destacades: les revoltes a Nicaragua i a San Salvador, i la conspiració al convent de Belén de l'any 1813.

Quan les idees de la il·lustració van començar a germinar entre les capes socials, van néixer els primers moviments independentistes. A San Salvador, els criolls van començar a potenciar l'educació dels seus fills, que serien els protagonistes de la revolució del 1811, liderada per les minories cultes del país i amb un important suport dels sacerdots. Aquest suport eclesiàstic al moviment d'alliberació va commocionar els sectors més conservadors, ja que l'Església es considerava un aliat ferm de l'imperi espanyol. Els sacerdots José Matías Delgado i els germans Vicente, Manuel i Nicolás Aguilar van ser els protagonistes i líders de l'anomenat Primer Crit d'Independència del 1811. Tot i que no va prosperar, aquest va ser el primer avís als interessos borbònics.

Quan els germans de Chiapas triomfen el 1821, Guatemala diu prou i es deixa acollir per l'Imperi Mexicà. La inestabilitat i el caos regnen a l'Amèrica Central durant dos anys però aviat es formen les Províncies Unides d'Amèrica Central, i Guatemala ho aprofita per declarar de nou la independència, aquest cop definitiva.

COSTA RICA Independència 1808-1821 Sistema de govern República presidencialista
EL SALVADOR Independència 1808-1821 Sistema de govern República presidencialista
GUATEMALA Independència 1808-1821 Sistema de govern República presidencialista
HONDURES Independència 1808-1821 Sistema de governRepública presidencialista
NICARAGUA Independència 1808-1821 Sistema de govern República presidencialista

Acta d'independència de l'Amèrica Central o capitania general de Guatemala

ARTICLES

Primer: Que essent la independència del govern espanyol la voluntat general del poble de Guatemala, sense perjudici del que determini sobre ella, el Congrés que ha de formar-se, el senyor cap polític li mani publicar per prevenir les conseqüències, que serien temibles en el cas que la proclamés de fet el mateix poble.

Tercer: Que per facilitar el nomenament de diputats, ho facin les mateixes juntes electorals de província que van fer-ho o haurien d'haver-ho fet en les eleccions dels últims diputats a Corts.

Congrés de 1823 de les cinc províncies

Deixar a les províncies la llibertat d'organitzar el seu propi govern i administració interna com a cadascuna li convingui, però queden les cinc províncies unides entre si amb el nom de Provincias Unidas del Centro de América.

Aquesta Unió queda independent d'Espanya, de Mèxic i de qualsevol altra potència, però les províncies queden unides entre si.

Continuar observant la Constitució i lleis de l'antiga Espanya, mentre el Congrés no disposi altra cosa.

Declarar abolida l'esclavitud; designar l'escut d'armes i el pavelló nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat i la CUP podrien fer grup al Congrés sense buscar-ho

madrid
JORDI TURULL
EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Benvinguda la proposta de fer un altre referèndum”

barcelona

L’eina que controla els CDR a la presó, la més polèmica

Barcelona

Les promeses impossibles dels dos candidats

Londres
opinió

Més cultura per a les persones i per al país

Diputat i Portaveu Junts x Catalunya de la Comissió de Cultura

Corbyn, el líder esquerrà que divideix els laboristes i uneix els conservadors

londres

El PSC exigeix a Madrenas més mà ferma amb Endesa

Girona
EL RADAR

Malta, un altre test de credibilitat per a la UE

ERC de Llançà vol que dimarts no hi hagi ple

llançà