Política

GERMÀ BEL

CAP DE LLISTA DE JUNTS PEL SÍ PER TARRAGONA

“Cal passar de la condició de víctimes a la de creadors”

“Hem intentat transformar l'Estat espanyol, però s'ha revelat inviable. I hem arribat a la conclusió que si l'Estat no pot o no vol canviar, la solució és canviar d'Estat

“Si guanya el no serà administrat des de Madrid i sense complexos”

L'economista i exdiputat socialista Germà Bel, autor del llibre Anatomia d'un desengany, en què analitza l'auge de l'independentisme, va dubtar quan li van proposar encapçalar la llista de Junts pel Sí a Tarragona. Però en cap cas van ser dubtes de tipus polític. Aquests els té clars.

Què hi fa un economista de passat socialista encapçalant una llista de Junts pel Sí?
Reincidir. Junts pel Sí és una candidatura com Catalunya: no importa d'on vens sinó cap a on vas. Efectivament, en el passat vaig estar molt de temps militant al Partit dels Socialistes i vaig ser diputat al Congrés. Hi ha molta gent a Catalunya que hem dedicat una part de la nostra vida intentant transformar l'Estat espanyol, que pogués eixamplar les llibertats individuals i que permetés prioritzar polítiques de generació de riquesa i de cohesió social. Però s'ha revelat inviable. I hem arribat a la conclusió que si l'Estat no pot o no vol canviar, la solució és canviar d'Estat. Tenir un estat independent és l'eina que necessitem i Junts pel Sí és l'instrument més adequat per aconseguir-ho. Per això m'he compromès.
Qui li va proposar formar part de la llista? Va dubtar gaire?
És irrellevant qui m'ho va proposar. El que és rellevant és que va ser una proposta feta per tots els partits i entitats que han donat peu a aquesta llista. I sí, vaig tenir dubtes, però no de caràcter polític. No era el moment per dir que no.
On va ser el punt d'inflexió, allò que li fa canviar la manera de veure les coses?
Té una data concreta: el març del 2006. Jo mateix em vaig posar un test, perquè sóc empíric i necessito corroboració pràctica: em vaig preguntar com quedaria l'assumpte dels aeroports a l'Estatut. En el procés de discussió al Congrés, el meu plantejament era que si els aeroports, que era un tema tan fàcil de resoldre i que fins i tot el tenen resolt a França, no es podia resoldre, com s'havien de solucionar les altres coses! Els aeroports no van passar el test. Si un Estat com l'espanyol no pot superar el vertigen de cedir el control dels aeroports, per què els té com un instrument de poder i ordenació territorial, com podem pensar que puguin resoldre coses més importants? Sóc de zona de riu, i quan el riu es desborda, l'aigua vessa, però sempre acaba tornant al llit. Vaig tenir la impressió que estàvem en una tornada de l'aigua al llit després de la Transició. Me'n vaig anar a l'estranger per intentar entendre-ho. Vaig entendre que no era viable el canvi d'Estat, sobretot perquè una gran majoria de la gent d'Espanya no s'imagina un Estat d'una altra manera que no sigui un estat-nació al model francès. I aquest model implica que un mana i uns altres obeeixen. Tenim dues dinàmiques socials diferents a Catalunya i a Espanya i el més pràctic és fer un estat independent. I ho pots discutir sense ira, sense necessitat d'atribuir a ningú cap culpa.
Sense ira si l'altre costat vol escoltar.
Quan respectes la legitimitat dels desitjos dels altres, guanyes la capacitat d'analitzar-ho més fredament. El suport a un Estat independent s'ha convertit en un projecte políticament viable. Perquè hi ha una massa crítica suficient de gent com per plantejar-ho. I et comences a preocupar més, no de què et fan, que és molt tòxic, sinó de què faries si tinguessis eines. Aquest és un xip molt positiu. Que ens deixem de preocupar de què ens fan o ens volen fer, i ens preocupem més de què farem si tenim els instruments; quines responsabilitats adoptarem, com n'assumirem les conseqüències... Això és crear. És passar de la condició de víctima a la condició d'actor, de creador. Crear un estat és un gran canvi d'incentius que ajuda a fer les coses millor.
Què passarà si guanya Junts per Sí?
Tinc l'expectativa que, a part de tenir un molt bon resultat electoral de Junts pel Sí, hi haurà una majoria de parlamentaris que estaran a favor de la creació d'un Estat independent. Si això és el que volen els catalans, es declararà oficialment la intenció de crear un Estat i s'instarà a les autoritats espanyoles i europees a emprendre les negociacions per portar-ho a la pràctica. Certament, això va a parar a les autoritats espanyoles en un moment que hi ha eleccions convocades. Suposo que al 2016 començarà, per dir-ho així, el joc, la interacció.
I si no guanya?
Si guanya el no, m'és difícil de dir. Perquè el no no té qui l'administri a Catalunya: serà administrat des de Madrid i sense complexos. La decisió dels catalans no té un punt estàtic: cap endavant o cap enrere.
Mariano Rajoy ha dit que té mecanismes per evitar el trencament d'Espanya, tot i que no els diu...
En política allò que es vol fer però no es diu que com es farà no existeix. Quan no tens un com, no tens un què. I mentre el govern espanyol no expliqui com ho aturarà, vol dir que no ho pot aturar.
Hi falta algú, a la llista de Junts pel Sí?
La candidatura va com ha d'anar, i personalment sempre he pensat que no hi falta ningú. Mai havia cregut en candidatures úniques, en candidatures àmplies i transversals, sí.
La CUP ha dit que no vol investir Artur Mas president. Serà motiu de conflicte?
La CUP ha dit que no investiran el nostre president, que volen sortir de l'euro, que volen sortir de la Unió Europea, i òbviament això serà motiu de conflicte perquè nosaltres ens pensem quedar dins de l'euro, dins de la UE i Junts pel Sí té la idea que, si tenim la majoria parlamentària, fer Mas president. Segurament seran aspectes en els quals no estarem d'acord. Necessitarem un suport parlamentari robust per gestionar un procés políticament complex. Amb les candidatures d'unitat popular som semblants en relació amb el que volem institucionalment, però diferents en molts aspectes (com s'ha de formar el govern, la posició davant de l'euro...). A Junts pel Sí no hi és tothom que està a favor de crear un Estat independent. Haurem de gestionar el dia a dia i un procés molt complex.
Com a economista, només amb els números a la mà, ja es justifica la necessitat de la independència?
Per mi, no. Sabem segur quin és el desequilibri fiscal entre Catalunya i l'Estat; sabem que el sistema de cotitzacions aquí serà millor garantit perquè tenim una millor estructura econòmica; tenim menys gent a l'atur, tenim productivitat més alta... No sabem les polítiques que aplicaran els futurs governs a través dels parlaments que escolliran els ciutadans de Catalunya. Però tenim la possibilitat de dissenyar unes institucions que després se segueixin les orientacions polítiques que se segueixin, siguin capaces de generar més benestar. El govern governa, no mana. Per mi, primer és la idea de ser ciutadans d'un país lliure. El país el fa la gent. I hem de tenir un país modern, il·lustrat, ric i cohesionat socialment.
Quin paper tindrà a partir del 27-S?
Si ho sabés no els ho diria. És moment de no preguntar i d'estar a disposició i allí on se sigui més útil. Allò més atractiu en política és la gestió del conflicte. I el conflicte serà gran si guanya el Sí, però encara ho serà més si guanya el No.

Empíric i amb les idees clares

Reconeix que parla massa ràpid però té tantes coses a dir que ha de prémer l'accelerador per abocar-ho tot. I quan les diu és perquè en té la certesa que li dóna el seu caràcter empíric. “Necessito corroboració pràctica de les coses”, afirma aquest catedràtic en economia aplicada per la Universitat de Barcelona, especialitzat en infraestructures, i que va ser diputat al Congrés pel PSC del 2000 al 2004. Nascut el 1963 a les Cases d'Alcanar (Montsià), diu que és un dels catalans que, després de molts anys intentant canviar l'Estat espanyol, ha arribat a la conclusió que “si l'Estat no vol o no pot canviar, la solució és canviar d'Estat”. Bel, que és un analista de referència de les inversions en infraestructures, ha criticat en diversos llibres la política centralista de l'Estat en aquest àmbit, com en el volum ‘Espanya, capital París'. Ha analitzat les raons de l'auge de l'independentisme a ‘Anatomia d'un desengany'. El 2013 va ser nomenat membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i ara encapçala la candidatura de Junts pel Sí a Tarragona. No li fa por haver de gestionar un moment polític que veu complex. “Allò més atractiu en política és la gestió del conflicte”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sànchez surt de la presó per reprendre la tasca de voluntariat

Barcelona

Budó minimitza les diferències entre JxCat i ERC per l’estat d’alarma

Barcelona

Sánchez lamenta el no de Torra tot i cedir-li la fase 3

madrid

Foc encreuat en el govern per la mala digestió de l’acord

barcelona

La Unió Europea busca una relació d’iguals amb la Xina

Brussel·les

L’advocat de Floyd denuncia un crim “premeditat”

minneapolis (minnesota)

El virus força Trump a ajornar la cimera del G7 fins al setembre

WASHINGTON
MEMÒRIA HISTÒRICA

Desenterren un soldat de la Lleva del Biberó

La nau de SpaceX arriba a l’Estació Espacial Internacional

miami