Política

JxCat i la CUP podrien fer grup al Congrés sense buscar-ho

La iniciativa dels regionalistes d’escindir-se en un subgrup deixaria un grup mixt independentista amb Borràs, Vehí i el BNG

Els antisistema no hi volien cohabitar

Errejón queda en terra de ningú

“Entre la CUP i JxCat les diferències són immenses i és impensable que fem un grup conjunt”, va esgrimir Mireia Vehí en el seu debut al Congrés com a diputada de la CUP per rebutjar qualsevol entesa amb els de Laura Borràs per tenir més veu i visibilitat. Però la cohabitació de JxCat i la CUP en un mateix grup podria ser una realitat sense buscar-ho. El repte que té Meritxell Batet a l’hora d’ordenar el grup mixt més poblat de la història, amb 21 diputats d’onze partits, anima els regionalistes a escindir-se en un subgrup i això deixaria un grup mixt independentista amb els vuit de JxCat, Mireia Vehí i Albert Botran (CUP) i el gallec Néstor Rego (BNG).

Les normes del Congrés són rígides sobre el que cal per poder tenir un grup parlamentari propi: pot fer grup el partit que hagi obtingut 15 diputats, el que superi els cinc escons i el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es va presentar o bé el que hagi conquerit el 5% dels vots al conjunt de l’Estat. Això fa que en aquesta legislatura EH Bildu tingui grup propi per primera vegada amb només cinc escons, però que JxCat, amb vuit escons, vagi a engrossir el mixt.

El que les normes del Congrés no van preveure mai és que hi podia haver una superpoblació al mixt com la que hi ha ara, fruit de les eleccions del 10-N. A més de JxCat, amb vuit dels 21 escons, el mixt es completa amb Vehí i Botran, de la CUP (2); Íñigo Errejón i Inés Sabanés, de Més País (2); Coalició Canària (2); Navarra Suma (2); Joan Baldoví (Compromís); el BNG (1); Fòrum Astúries (1); el Partit Regionalista de Cantàbria (1), i Terol Existeix (1). “En la història del mixt, mai hi havia hagut tants partits; així es fa impossible l’actuació política”, lamenta la veterana canària Ana Oramas. La diputada de CC defensa una escissió “per raons pragmàtiques i no ideològiques”. Segons fonts parlamentàries, la idea de crear un subgrup regionalista –amb els canaris de CC, els navarresos d’UPN, el cantàbric del PRC José María Mazón i l’aragonès de Terol Existeix Tomás Guitarte– és la solució més factible ara per ara. Pel valencià Joan Baldoví, de Compromís, si no hi ha aquesta alternativa al “mastodòntic” grup mixt, els ciutadans s’arrisquen que les seves propostes no siguin escoltades.

“No a tripijocs estranys”

La mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Unides Podem, és l’òrgan que hauria d’autoritzar un trossejament del mixt i la data límit per registrar-hi una proposta venç aquest dimecres. Si Batet aprova una escissió, JxCat es trobarà de retruc cohabitant el mixt amb la CUP, precisament el que Vehí s’ha negat a buscar fins al punt de no voler parlar-ne amb Borràs. “No entrarem en tripijocs estranys per tenir un minut més de veu o poder presentar una proposició no de llei més. La CUP no ha vingut aquí a fer política parlamentària a l’ús ni a unificar la veu independentista”, manté Vehí. Qui es troba en terra de ningú és Errejón, que ha arribat a oferir la via del sorteig per no haver de passar a conviure entre independentistes mentre els regionalistes marxen.

Tenir un grup propi o un subgrup o bé residir al mixt afecta el poder de control al govern, el pressupost per contractar assessors i la visibilitat. La llei preveu una subvenció fixa per grup de 28.597 euros mensuals sense tenir en compte el nombre d’escons i una partida addicional de 1.645,49 euros mensuals per cada diputat electe. Batet resoldrà si, paradoxalment, són els regionalistes els que exerciran el dret a l’autodeterminació al mixt per separar-se dels independentistes.

LES FRASES

Entre la CUP i JxCat les diferències són immenses i és impensable que fem un grup conjunt
Mireia Vehí
diputada de la cup al congrés
Cal una alternativa al mastodòntic mixt i que el ciutadà tingui la seguretat que la seva veu serà escoltada
Joan Baldoví
diputat de compromís al Congrés
En la història del mixt mai hi havia hagut 11 partits i 21 diputats; així es fa impossible l’actuació política
Ana Oramas
diputada de coalició canària

Rufián-Iglesias: l’enemistat va a més i ara és per Vox

Fins i tot l’observador més distant del Congrés sap que Pablo Iglesias i Gabriel Rufián no se suporten, però el líder de Podem i el portaveu d’ERC al Congrés inicien la legislatura estatal airejant-ho tot i poder estar cridats a ser socis parlamentaris d’un govern de Pedro Sánchez.

L’última disputa neix per una escena distesa d’Iglesias amb el portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, en l’acte dels 41 anys de la Constitució i entre riures compartits amb Inés Arrimadas (Cs). “Aquest Nadal en moltes famílies hi haurà votants de Podem, de partits independentistes, de Vox, del PSOE... Com en els sopars d’empresa o a la classe de la facultat. Això no és una falta de coherència política, sinó condició humana”, es defensava Iglesias a Twitter recuperant una foto seva amb Oriol Junqueras i una de Rufián amb un apoderat de Vox el 10-N. “Que covard equiparar qui està en una cel·la per les seves idees amb el teu compadreo amb un del partit que li demanava 75 anys de presó. I més covard quan saps que no es pot defensar, vicepresident”, etziba Rufián amb una mofa pel càrrec que vol Iglesias. El de Podem va dir dijous que preferia “l’ERC de Joan Tardà”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.