Societat

salut

El 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a medicaments no ho són

Els experts alerten que només un 10% de les reaccions adverses a fàrmacs que són motiu de demanda assistencial són de tipus al·lèrgic i que cal formació per diagnosticar millor

Un 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a determinats medicaments, especialment els més prescrits, en realitat no ho són. Així ho revela un estudi pilot realitzat per l'Hospital Universitari de Bellvitge. Un dels seus responsables, el doctor Ramon Lleonart, de la Unitat d'Al·lergologia, explica que només un 10% de les reaccions adverses a fàrmacs que són motiu de demanda assistencial són de tipus al·lèrgic i que la gran majoria de pacients que diuen ser al·lèrgics a un medicament s'han diagnosticat ells mateixos confonent els efectes secundaris a un fàrmac amb un procés al·lèrgic.

Això fa, alerta Lleonart, que molts pacients “no tinguin accés a medicaments potencialment útils i els ocasiona una angoixa que pot condicionar els seus tractaments futurs”. Ionut Chiriac, metge de capçalera, reconeix que als professionals de l'Atenció Primària, els primers que atenen els pacients amb reaccions a medicaments, els falta formació per qüestionar-se el que els diuen els pacients i distingir els casos que s'han de derivar als al·lergòlegs o els que poden tractar ells mateixos.

Les reaccions adverses als medicaments i les dificultats per identificar-les, avaluar-les i tractar-les han centrat aquest dimecres la jornada 'I Matí Al·lèrgia Bellvitge. Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs' on s'ha presentat el díptic 'Estudi de reacció al·lèrgica a fàrmacs' elaborat pel comitè d'al·lèrgia a fàrmacs de la Societat Catalana d'al·lèrgia (SCAIC) d'acord amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) on es detallen els criteris de derivació a l'al·lergòleg i la informació rellevant per poder fer un estudi diagnòstic.

Durant la jornada també s'ha presentat l'estudi pilot elaborat per la Unitat d'Al·lergologia de l'Hospital de Bellvitge que apunta que el 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a algun medicament en realitat no ho són. Un dels seus responsables, el doctor Ramon Lleonart, assegura que el resultat de l'informe certifica el que altres més específics havien apuntat. En aquest sentit, ha recordat que en estudis centrats en la penicil·lina, per exemple, els diagnòstics erronis s'acostaven al 90%.

Teresa Dordal, presidenta de l'SCAIC, assegura que el tema de les al·lèrgies és molt complex i que encara hi ha molt desconeixement i que millorar en el diagnòstic esdevé imprescindible per assegurar que no es prohibirà al pacient un medicament important per a la seva salut.

Actualment no existeix cap bateria de proves que permeti saber d'entrada si un pacient té al·lèrgia a un o diversos medicaments. L'al·lergòleg realitza en primer lloc una anamnesi (història clínica dels antecedents) dirigida que pot donar molta informació sobre la probabilitat que un pacient tingui una al·lèrgia a un medicament. Les proves cutànies o de laboratori també ajuden en el diagnòstic, però la prova d'exposició controlada amb el medicament és l'única que permet el diagnòstic definitiu. Aquestes proves no estan lliures de risc i cal fer-les en un medi hospitalari que permeti tractar una possible reacció.

A vegades, si un cop fet el diagnòstic d'al·lèrgia a un medicament no hi ha bones alternatives de tractament, es pot realitzar una dessensibilització. Aquesta tècnica es realitza a les unitats d'al·lergologia dels hospitals i permet generar una “tolerància” temporal al medicament al qual el pacient és al·lèrgic.

Ionut Chiriac, del grup d'Al·lèrgia de la CAMFiC, explica que en un escenari ideal els metges de capçalera s'haurien de qüestionar quan un pacient els assegura que és al·lèrgic a un medicament, però que els falta temps i formació per distingir quan un cas pot ser tractat al CAP o cal que sigui derivat a un al·lergòleg. “Falta una mica de formació i encara etiquetem malament els pacients”, assenyala.

Sobre els medicaments que més al·lèrgies provoquen, Teresa Dordal explica que no hi ha un fàrmac concret i que tot està relacionat amb el consum que en fan els pacients, és a dir, els fàrmacs més prescrits, com ara els que contenen penicil·lina, són els que provoquen més reaccions adverses, entre elles al·lèrgies. Amb tot, ha afegit que és cert que hi ha particularitats d'alguns fàrmacs que fan més fàcil que puguin provocar una reacció al·lèrgica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Simón: “Els motius de les manifestacions no són importants per vetar-les, però algunes són més coherents que altres”

Madrid

Comencen els actes reivindicatius del 8-M

barcelona

Espanya registra 11.958 nous positius de coronavirus i 298 defuncions més des de divendres

Madrid

Justícia troba familiars de 25 víctimes del desembarcament de Mallorca del 1936

Mallorca

Baixen a 843 els grups escolars confinats (-131) i a 20.585 les persones en quarantena (-3.265)

barcelona

Els carrers de Vic s’omplen de clams feministes per denunciar que la pandèmia ha agreujat les desigualtats

Vic

Suspès un acte del 8-M a Tarragona perquè els Mossos identifiquen una quinzena de persones per pintades a la seu de Vox

Tarragona

Desenes de persones es concentren a la Puerta del Sol pel 8-M tot i la prohibició i es produeix algun moment de tensió

Madrid

El jutjat de primera instància número 2 de Sabadell deixa sense efecte la reobertura del cas Jubany

Sabadell