Salut

MONTSERRAT RUE

EXPERTA EN ESTADÍSTICA APLICADA A LA RECERCA MÈDICA I LA SALUT PÚBLICA

“Per què fer-ho si la resta no ho fa? Pensant així, ens n’anem pel forat”

Amb dades a la mà, critica que emmalaltim perquè vivim amb el gas a fons i matem el planeta: “Ni el confinament ha pogut reduir la concentració de gasos de manera significativa”

La Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Pompeu Fabra impulsen conjuntament les jornades ‘Visions d’un món desigual’, dedicades al canvi climàtic i als seus efectes, com per exemple l’impacte que té en la salut de les persones. No el fem servir una mica com a excusa per a tot, el canvi climàtic?
Excusa? És el repte més important que té la humanitat. Jo no parlaria de canvi climàtic sinó de crisi climàtica o emergència climàtica. Les persones sovint optem per no voler veure aquells problemes que són de difícil solució, però el canvi climàtic és com una malaltia crònica que va matant, perquè té efectes manifestos sobre la salut de la gent. Els científics fa anys que ens diuen quines mesures s’havien de prendre, i no s’han pres. Arribarà un moment en què l’impacte serà tan gran que ja no hi serem a temps.
Frenar el canvi climàtic implica renúncies; estem disposats a fer-ne?
Ho veig difícil perquè ens hem acostumat a aquelles coses que, en teoria, ens han de fer la vida més fàcil, però no tinc clar que renunciar-hi impliqués que viuríem pitjor. El confinament potser ha servit per trobar sentit a algunes coses, per adonar-nos que ens passem la vida corrent i que no ens aturem a gaudir dels detalls senzills de la vida, a gaudir del nostre temps.
Hem fet renúncies perquè estàvem confinats, però mantenir-les quan es recuperi la normalitat... Vol dir que ens en recordarem?
Ja he dit que potser és difícil adaptar-nos als canvis, però no ho veig impossible, sobretot tenint en compte que, si no ho fem, el preu que ens tocarà pagar és molt gran. Si pensem en els nostres fills, nets o nebots, i en la vida que els espera, això sol ja hauria de ser un motiu per fer un canvi radical en les nostres vides. Les perspectives són pessimistes perquè el ritme de consum és il·limitat. Com més aviat posem el fre de mà, millor. Soc professora a la Universitat i sento que tinc un deure moral de fer arribar a la gent la informació relativa al canvi climàtic. I cadascú en el seu àmbit també l’hauria de transmetre.
A hores d’ara encara ens falta conscienciació?
Noam Chomsky, filòsof i activista, ho planteja en termes generals. Diu que en totes les societats hi ha persones conscienciades, però que també hi ha una gran massa de gent a qui no la preocupa què s’està fent malament. I aquesta gran massa de gent és qui acaba fent difícils els canvis. Si tots fóssim conscients de l’impacte que té cada acció que fem, des d’agafar el cotxe fins a canviar els mobles, potser no en faríem tantes, perquè ens adonaríem de la repercussió en el medi ambient. Molta gent viu com si els recursos fossin il·limitats.
Hi havia un personatge de televisió, el Capità Enciam li deien, que pregonava que els petits canvis són poderosos. Però d’allò ja fa temps i potser dubtem de si cal reciclar la brossa i d’anar a comprar a peu, mentre hi hagi petroquímiques o creuers que contaminen centenars de vegades més?
Per què ho he de fer si la resta no ho fa? Pensant així, ens n’anem pel forat. L’impacte de les accions que pugui fer una persona és petit al costat dels creuers de Barcelona, cert. Però fixem-nos en el ressò i el suport que ha aconseguit Greta Thunberg amb la seva vaga dels divendres. Si sumes les accions de milions de persones, sí que hi acaba havent impacte positiu. Els científics fa anys que avisen que si no es redueixen les emissions, la temperatura cada cop serà més elevada. L’última onada de calor de l’any passat va ser a l’octubre i la primera d’enguany, al març. L’estiu és cada vegada més llarg, insostenible.
Estem enmig d’una crisi sanitària horrible i d’una crisi econòmica igualment terrible. Potser ara estem més preocupats en el fet que no tanquin les indústries, més que no pas en si les indústries contaminen poc o molt?
És una reacció totalment humana. Cadascú se sap les seves circumstàncies. Però el que està passant posa en evidència la precarietat del nostre sistema, tant del sistema sanitari com de moltes feines essencials, com poden ser les persones cuidadores o les persones netejadores. Aquesta situació ens hauria de fer reflexionar que no anem bé. Els canvis estructurals només es poden fer amb un canvi de sistema econòmic.
Empobriment de l’atmosfera o empobriment de les persones. Hem de triar?
No veig per quin motiu una reducció del creixement econòmic i del PIB hauria d’empobrir la raça humana. De reconversions industrials se n’han hagut de fer moltes al llarg de la història. Pensar que per cuidar el planeta hem d’empobrir la nostra vida és una fal·làcia. El que és una realitat és que empobrint el planeta sí que ens estem empobrint nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més marge de maniobra

girona

Amb la mirada al setembre

girona

El 88% dels catalans volen mantenir el teletreball

Barcelona
La de Bàscara, una de les escoles que no obriran dilluns

La de Bàscara, una de les escoles que no obriran dilluns

GIRONA

Obren algunes piscines, amb molts controls

GIRONA

Les misses dominicals tornen al bisbat de Girona

GIRONA

Salut prepara els CAP per a la segona onada de Covid-19

barcelona

Fletxes, gels i molts cartells

salt
GLORIA PADURA
DIRECTORA DE L’HOSPITAL JOSEP TRUETA

“Si hi ha un rebrot ho podrem assumir”

girona