Ciència

GERARD TALAVERA

INVESTIGADOR DE L’INSTITUT DE BIOLOGIA EVOLUTIVA I EXPLORADOR DE NATIONAL GEOGRAPHIC

“La migració de les papallones és un fenomen de primer ordre”

L’expert en l’evolució de la papallona migradora dels cards ha desenvolupat un model que pot arribar a predir els moviments migratoris que aquest insecte fa entre Europa i Àfrica

M’equivoco si dic que els insectes són els germans pobres de la biologia?
No, tradicionalment s’ha parat molta més atenció a mamífers, peixos i aus, tot i que els insectes són els animals més diversos i abundants del planeta. Dels gairebé dos milions d’espècies animals descrites, un milió són insectes, i es calcula que encara hi ha cinc milions d’espècies més per descobrir. Si s’han estudiat poc, en part és perquè fer-ho és més difícil. Hi ha moltes limitacions en l’aspecte taxonòmic. Són tan diversos i tan petits! La diferència entre un gos i un gat és òbvia, però entre insectes, no tant.
I en canvi, estudiar-los és important...
Sí, perquè a banda de la quantitat de biomassa i de nutrients que representen, són un component crucial per als ecosistemes. Molts són pol·linitzadors i mantenen la diversitat vegetal, d’altres són controladors de plagues... Hi ha molts fenòmens associats als insectes que són molt importants i que sovint deixem de banda. Ens hi hauríem de dedicar més. Les papallones en concret, les utilitzo com a model per estudiar la diversitat, l’evolució i també el seu paper en els ecosistemes. Tenen sistemes i patrons molt interessants. Hi ha espècies que s’han generat molt ràpidament per evolució cromosòmica; també m’interessa molt que algunes han evolucionat o s’han diversificat gràcies a tenir interacció amb altres animals.
Per exemple?
Hi ha grups de papallones que han evolucionat en paral·lel amb les formigues i interactuen de manera mutualista i fins i tot paràsita. Les erugues han desenvolupat uns òrgans especials que produeixen un sucre que serveix d’aliment per a les formigues, i així elles no n’ataquen les larves i arriben a ser papallones adultes. Les erugues arriben a conviure amb elles dins dels formiguers i només surten per menjar a les plantes. A banda, també hem vist unes papallones paràsites, que imiten aquestes però no generen sucre i s’aprofiten de les formigues.
I per què es va centrar en la papallona migradora dels cards?
La Vanessa cardui és la papallona més cosmopolita del planeta, es pot trobar a pràcticament tots els continents, i això passa amb molt poques espècies. A més, no atura l’activitat durant l’any. Sempre està en moviment, no com la monarca, que fa diapausa als llocs on cria, a Mèxic. Fins fa poc no en sabíem res, de les seves migracions. La trobàvem a Europa a la primavera i l’estiu, però a la tardor començava a desaparèixer i no sabíem on anava. Era clar que no hivernava i es creia que es distribuïa aleatòriament pel nord d’Àfrica, però vam comprovar que, com fan els ocells migradors, creuava el Sàhara. La migració de les papallones és un fenomen ecològic de primer ordre.
Com ho van descobrir?
Amb diferents mètodes. Vam trobar llocs de cria a desenes de països i, a poc a poc, hem reconstruït el cicle complet de la migració, que pot anar des de la zona afrotropical, com Camerun o Kenya, fins al nord d’Escandinàvia, uns 15.000 quilòmetres. A banda, també hem usat isòtops estables, que ens permeten saber d’on procedeixen les papallones, hem mirat el pol·len que porten adherit al cos per saber si és de plantes impròpies de la regió on s’ha trobat i amb models de nínxol climàtic també hem après sobre els punts de cria de cada generació.
I com s’ho fan, per migrar?
La papallona dels cards està sempre activa i fa entre vuit i deu generacions a l’any. Cadascuna és variable en funció de les condicions del lloc on es troba, però l’adult pot viure entre tres o quatre setmanes i el procés de desenvolupament des d’un ou fins a un adult té una durada similar. Cada generació fa una part del viatge. N’hi ha unes, les de primavera i tardor, que són les que han de fer la migració més llarga, més de 4.000 quilòmetres per creuar el Sàhara.
I com saben cap on anar i com girar cua?
Tot el que sabem de les migracions d’insectes és que s’ha vist amb la papallona monarca i no té perquè ser igual amb la cardui. Estem fent experiments per entendre quins són els estímuls ambientals que les mouen a migrar. No tenim dades sòlides, però sí hipòtesis. Suggerim que és un component complex de temperatura i de manca de menjar. Pel que fa al canvi entre anar cap al sud o cap al nord, és una de les grans preguntes del sector, encara per respondre. Tot indica que han de ser mecanismes epigenètics, és a dir no heretables, que s’activen amb elements externs com un canvi brusc de temperatura o la dessecació de les plantes. Sobre com s’orienten, en la monarca és una combinació de magnetisme, la posició del sol i la llum polaritzada. En alguns casos, també pot ser que agents geogràfics com muntanyes o la línia de costa pugui ajudar a redirigir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat destina a habitatge social 32 immobles d’herències intestades

barcelona

Descobreixen una relació genètica entre els canvis en la funció cardiovascular i l’Alzheimer

LLeida
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda serena amb intervals de núvols

Barcelona

Els Mossos desallotgen dotze famílies que ocupaven un edifici al barri de Balàfia de Lleida des de feia vuit mesos

LLeida

La mortalitat per càncer es redueix un 7% en set anys

barcelona

L’Associació Aremi i Enric Molist, premis solidaris de l’ONCE

barcelona
Llengua

30 anys estimant el català

Barcelona

Un total de 3.749 persones aprenen català al Consorci

girona

Girona deixa en ‘stand by’ la taula del mercat de marxants

girona