Educació

La universitat no reflecteix encara la composició social

Una enquesta a més de 40.000 estudiants conclou que un 55% d’alumnes de graus i un 58% de màsters són de classe alta

Tot i avançar en inclusió social, s’haurien de millorar beques i taxes

Les classes socials no es distribueixen a la universitat d’igual manera que en el conjunt de la societat, i ho prova el fet que un 55% d’alumnes de graus i un 58% dels matriculats als màsters pertanyen a la classe alta. Així ho conclou l’estudi Via universitària (2017-2019). Ser estudiant universitari avui, el segon que elabora la Xarxa Vives d’Universitats –agrupa 25 universitats del territori de parla catalana– a partir d’una enquesta feta a 41.232 estudiants que analitza com viuen i estudien i quines perspectives tenen. “La universitat està lluny de l’equitat, ja que hauria de tenir la mateixa proporció de classes socials que la societat”, va assegurar ahir Ernest Pons, coautor de l’estudi, que valora que l’establiment de les diferents classes socials respon a una combinació del nivell formatiu i ocupacional. La bona notícia és que la universitat és, segons defensen els autors de l’estudi, menys elitista que fa 20 anys i que estem en procés de millora –l’educació superior a França i Alemanya és, diuen, molt més elitista–. I molt més massificada, si es compara amb el volum d’estudiants dels anys 60. Però falta molt per fer per corregir el fet que un 40% de la població adulta tingui un nivell formatiu baix i que a la universitat els fills d’aquesta població només representin un 22% de l’alumnat, que tria preferentment branques de ciències socials i humanitats. Via universitària proposa, per pal·liar-ho, una intervenció política en el sistema de beques i taxes per millorar l’accés dels grups socials més desafavorits –defensen sobretot les beques salari–. També caldria flexibilitzar el règim de permanència i el ritme per afavorir la conciliació als estudiants amb responsabilitats familiars –el pla Bolonya, que havia d’afavorir una trajectòria lenta als universitaris que ho necessitessin, no ho ha fet.

No són aquests els únics punts febles de la universitat avui. Els estudiants encara depenen de les seves famílies per poder pagar els seus estudis. Els progenitors són els principals finançadors en un 58% dels graus i un 43% dels màsters, una dada que va lligada al fet que un 62% dels estudiants de grau i un 39% dels de màster encara viuen al domicili familiar –a Finlàndia aquest percentatge és d’un 4%–. Més de la meitat dels primers compaginen feina i estudis, si bé només un 5,5% treballen a temps complet, mentre que el 2016 aquest percentatge era d’un 15%. Sis de cada deu estudiants no reben cap beca.

Feminització d’estudis

Un altre element que destaca l’estudi és el fet que les dones són majoria a la universitat, un 62% de l’alumnat, “però les asimetries són molt grans”, segons assenyala Pons. Les dones tendeixen més a les ciències de la salut i de cures, mentre que els homes trien més els estudis “que exerciten un cert espai de poder”, com ara les enginyeries, on la presència de les dones és d’un 32%, i els estudis d’economia. L’anàlisi recull que els estudis “reprodueixen en certa manera l’àmbit domèstic,” i hi ha diferències en el transcurs de la setmana lectiva: elles dediquen més temps que ells a estudiar, a les feines de casa i a les cures i menys al treball remunerat i a les aficions. A més, les estudiants pateixen la “síndrome de la impostora”, segons Pons: “Dones que estudien titulacions masculinitzades tenen pitjor percepció de les seves capacitats personals i anticipen menys reconeixement extern dels seus estudis.”

LA XIFRA

41.232
estudiants
van participar a l’enquesta el 2018. És la segona que fa ‘Via universitària’. L’anterior estudi és del 2015.

LA FRASE

La universitat és inclusiva, però no suficientment, i les beques salari són fonamentals
Antonio Ariño
Coautor de l’estudi

Problemes econòmics per anar a l’estranger

Rosa M. Bravo

L’Estat espanyol és un dels que tenen més estudiants Erasmus, però només un 8% han fet mobilitat internacional. Per a 9 de cada 10 les dificultats econòmiques són una barrera a l’hora de fer-ho.

La revolució digital no ha arribat a les aules

Rosa M. Bravo

Les metodologies tradicionals, amb les classes magistrals, l’avaluació final i els exàmens escrits dominen el 60% d’assignatures. Un 35% són metodologies actives i un 5%, innovadores.

Milloren les expectatives de futur de l’alumnat

Rosa M. Bravo

Un 54% d’estudiants creuen que els estudis els seran útils per assegurar-se bons ingressos –el 2016 ho pensaven un 40%– i un 80% trien estudis relacionats amb la professió que els agrada i volen exercir.

La participació institucional és molt reduïda

Rosa M. Bravo

Un 58% dels alumnes se senten satisfets amb l’experiència universitària, però un 80% no han participat mai en cap òrgan de gestió ni assemblea. La cultura i l’esport al campus tampoc atreuen gaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Suspesa indefinidament la recerca del pescador desaparegut a Tossa de Mar

Barcelona

Dos morts en accidents de trànsit

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

La setmana comença amb més sol

Barcelona

La manifestació contra el feixisme travessa Verges

Verges
Trobada
Entitats socials

Solidaris per a una infància millor

barcelona

Comiat del Temps de Flors entre xàfecs i paraigües

Girona
Llibres

Històries d’advocats

GIRONA

Pel dret a votar dels estrangers

Veus femenines al Planestiueja de les Planes d’Hostoles

Les Planes d’Hostoles