Societat

salut

El 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a medicaments no ho són

Els experts alerten que només un 10% de les reaccions adverses a fàrmacs que són motiu de demanda assistencial són de tipus al·lèrgic i que cal formació per diagnosticar millor

Un 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a determinats medicaments, especialment els més prescrits, en realitat no ho són. Així ho revela un estudi pilot realitzat per l'Hospital Universitari de Bellvitge. Un dels seus responsables, el doctor Ramon Lleonart, de la Unitat d'Al·lergologia, explica que només un 10% de les reaccions adverses a fàrmacs que són motiu de demanda assistencial són de tipus al·lèrgic i que la gran majoria de pacients que diuen ser al·lèrgics a un medicament s'han diagnosticat ells mateixos confonent els efectes secundaris a un fàrmac amb un procés al·lèrgic.

Això fa, alerta Lleonart, que molts pacients “no tinguin accés a medicaments potencialment útils i els ocasiona una angoixa que pot condicionar els seus tractaments futurs”. Ionut Chiriac, metge de capçalera, reconeix que als professionals de l'Atenció Primària, els primers que atenen els pacients amb reaccions a medicaments, els falta formació per qüestionar-se el que els diuen els pacients i distingir els casos que s'han de derivar als al·lergòlegs o els que poden tractar ells mateixos.

Les reaccions adverses als medicaments i les dificultats per identificar-les, avaluar-les i tractar-les han centrat aquest dimecres la jornada 'I Matí Al·lèrgia Bellvitge. Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs' on s'ha presentat el díptic 'Estudi de reacció al·lèrgica a fàrmacs' elaborat pel comitè d'al·lèrgia a fàrmacs de la Societat Catalana d'al·lèrgia (SCAIC) d'acord amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) on es detallen els criteris de derivació a l'al·lergòleg i la informació rellevant per poder fer un estudi diagnòstic.

Durant la jornada també s'ha presentat l'estudi pilot elaborat per la Unitat d'Al·lergologia de l'Hospital de Bellvitge que apunta que el 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a algun medicament en realitat no ho són. Un dels seus responsables, el doctor Ramon Lleonart, assegura que el resultat de l'informe certifica el que altres més específics havien apuntat. En aquest sentit, ha recordat que en estudis centrats en la penicil·lina, per exemple, els diagnòstics erronis s'acostaven al 90%.

Teresa Dordal, presidenta de l'SCAIC, assegura que el tema de les al·lèrgies és molt complex i que encara hi ha molt desconeixement i que millorar en el diagnòstic esdevé imprescindible per assegurar que no es prohibirà al pacient un medicament important per a la seva salut.

Actualment no existeix cap bateria de proves que permeti saber d'entrada si un pacient té al·lèrgia a un o diversos medicaments. L'al·lergòleg realitza en primer lloc una anamnesi (història clínica dels antecedents) dirigida que pot donar molta informació sobre la probabilitat que un pacient tingui una al·lèrgia a un medicament. Les proves cutànies o de laboratori també ajuden en el diagnòstic, però la prova d'exposició controlada amb el medicament és l'única que permet el diagnòstic definitiu. Aquestes proves no estan lliures de risc i cal fer-les en un medi hospitalari que permeti tractar una possible reacció.

A vegades, si un cop fet el diagnòstic d'al·lèrgia a un medicament no hi ha bones alternatives de tractament, es pot realitzar una dessensibilització. Aquesta tècnica es realitza a les unitats d'al·lergologia dels hospitals i permet generar una “tolerància” temporal al medicament al qual el pacient és al·lèrgic.

Ionut Chiriac, del grup d'Al·lèrgia de la CAMFiC, explica que en un escenari ideal els metges de capçalera s'haurien de qüestionar quan un pacient els assegura que és al·lèrgic a un medicament, però que els falta temps i formació per distingir quan un cas pot ser tractat al CAP o cal que sigui derivat a un al·lergòleg. “Falta una mica de formació i encara etiquetem malament els pacients”, assenyala.

Sobre els medicaments que més al·lèrgies provoquen, Teresa Dordal explica que no hi ha un fàrmac concret i que tot està relacionat amb el consum que en fan els pacients, és a dir, els fàrmacs més prescrits, com ara els que contenen penicil·lina, són els que provoquen més reaccions adverses, entre elles al·lèrgies. Amb tot, ha afegit que és cert que hi ha particularitats d'alguns fàrmacs que fan més fàcil que puguin provocar una reacció al·lèrgica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Argimon recorda que només es permet la vacunació en el “voluntariat continuat”

Barcelona

El sector turístic reclama al Govern ajudes directes, un IVA turístic reduït i flexibilitat per acomiadar treballadors

Barcelona

La Generalitat llançarà el 20 de març el primer nanosatèl·lit a l’espai

barcelona

AstraZeneca nega haver desviat les vacunes pactades amb la UE a altres països

brussel·les

Més del 80% dels sensellar de Barcelona no s’han allotjat en equipaments d’emergència habilitats per la covid-19

Barcelona

Salut afirma que Catalunya s’apropa als 180 casos detectats de la variant britànica

barcelona

L’alcaldessa de Tossa de Mar es vacuna durant la campanya que es va fer al geriàtric del municipi

tossa de mar

Catalunya supera els 700 malalts de Covid a les UCI

barcelona

Pugen els grups escolars confinats i els centres tancats

barcelona