Societat

QUIM FÀBREGAS

FOTÒGRAF I FUNDADOR D’UN PROJECTE PERSONAL DE VIATGES SOSTENIBLES I RESPONSABLES

“Els viatges que fem a l’Àfrica no són convencionals, són autèntics”

Fins a finals de mes exposa a la Fundació Tharrats de Pineda ‘Sentir-les. Àfrica, sentir les emocions’, una mostra de retrats fruit de l’experiència com a guia en el continent

Com es defineix, com a fotògraf que organitza viatges responsables a l’Àfrica o a la inversa?
Avui en dia com un viatger que fa fotografies, que plasma en imatges allò que es troba en el món.
Fa viatges arreu del món, però el seu lligam amb l’Àfrica és evident.
Cert, tot i que el meu primer viatge va ser a l’Índia, a la Fundació Vicente Ferrer, que va significar un canvi espectacular a la meva vida. Pocs mesos després trepitjava el Senegal i Gàmbia i me n’enamorava sense condicions.
Per què?
Per tot. Per la terra, per la gent, per l’ambient, per l’energia, per la calma. En cap indret del món he trobat aquest cúmul de sensacions i avui, després de tants d’anys, continua robant-me el cor. Quan aterro a l’Àfrica és molt especial. M’ha ensenyat a viure d’una altra manera, més senzilla i em segueix emocionant, perquè estic convençut que he escollit el camí adequat.
Aquesta vinculació l’ha traslladat als projectes solidaris.
A través de l’entitat Ètnik Solidària desenvolupem propostes de diferents àmbits com poden ser l’esportiu, l’educatiu, el cultural o l’agrícola. Hem treballat a les aldees de Caparan (Senegal) i Amdalai (Gàmbia), entre d’altres, amb molts bons resultats.
I com funciona?
Viatges en Ruta i Etnik Solidaria funcionen plegats. Amb l’agència convidem els viatgers –no pas turistes– a descobrir un continent amb uns altres ulls, lluny de les rutes tradicionals i acostant-los a la realitat del país i de la seva gent. Anem a aprendre dels africans, amb humilitat i amb ganes d’ajudar, en cap cas d’imposar.
Com una ONG?
Crec que la filosofia és diferent, perquè els diners ens arriben dels mateixos viatgers i d’activitats que duem a terme, no pas de les grans administracions, i no tenim socis. Desenvolupem projectes del tot sostenibles, que un cop engegats puguin continuar per mitjà de la gent que els necessita. Són els mateixos beneficiaris els qui decideixen com i de quina manera s’ha de portar el projecte.
Posi-me’n algun exemple...
A Caparan hem engegat una escola de futbol, un projecte d’horts per a dones, s’ha reconstruït el dispensari i s’ha format el personal i darrerament hem començat l’Escola d’Arts i Oficis d’Amdalai. El 22 d’abril organitzem la segona festa a Calella per recollir fons per a aquest centre.
La seva proposta de viatge no sempre és amable.
Amable sí, idealitzada no. No som convencionals, però som autèntics, sense artificis ni maquillatges. Convivim amb els africans, a casa seva perquè el viatger visqui aquella terra, la toqui i la senti com la toca i la sent la gent que n’és filla.
Una experiència oberta a tothom?
Després de deu anys ens ha acompanyat gent molt diferent i de totes les edats. És cert que els que venen, que en molts casos repeteixen i es converteixen en amics, ho fan conscienciats que es tracta d’un viatge atípic i d’esperit jove. La gent que ens acompanya, però, està molt ben informada abans de marxar de com treballem.
Què aconsella als futurs viatgers?
Que es deixin la por a casa i prenguin distància amb una imatge de l’Àfrica plena de malalties, guerres i pobresa. El continent és molt més que això, perquè t’obre la ment i et fa créixer com a persona.
Què es pot veure a l’exposició de Pineda?
Crec que és la mostra que he buscat tota la meva vida com a fotògraf. És el resultat de dos anys de feina al poble d’Amdalai i de conèixer les seves famílies perquè em deixessin entrar amb la càmera dins de casa seva i captar la seva quotidianitat. Sempre m’ha agradat captar rostres, mirades, expressions que arribin a l’ànima. Cada imatge ha significat entre 30 i 40 minuts de preparació, de contacte previ amb la persona. Volia fotografiar l’ànima, sense retocs de cap mena. Els textos de la periodista Àngela Paloma i la preparació de la Fàtima Martín han completat l’exposició.
Què el va sorprendre més?
El detall que a la majoria de cases no hi havia llit. Partint d’aquesta situació, hem aconseguit els diners i el material necessari perquè una de les primeres pràctiques que facin els alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis sigui precisament la construcció de llits.
L’exposició tindrà més recorregut?
M’acaben de confirmar que també es podrà a veure al Perú i l’Argentina al maig, i estem buscant calendari per portar-la a altres ciutats d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Salut

Resurrecció de l’Audrey

Barcelona

La vulneració de drets als CIE es manté, alerten les entitats

barcelona

Un pont carregat de fires artesanes i nadalenques

ribes de freser

Vic, immersa en el passat

VIC

Santa Eugènia tindrà més agents de proximitat

girona

Girona elabora un nou protocol d’actuació davant d’agressions sexistes

Girona

El màster de secundària serà imprescindible

barcelona

El govern ha destinat 89,2 milions a serveis socials

girona

El Parlament vota a favor del Trueta a Domeny amb divisió

girona