Societat

MARTA HERNÀNDEZ

PERIODISTA I MEMBRE DE PREMSA A LES ESCOLES

“Estan convençuts que a ells no els enganyaran amb una notícia falsa”

L’objectiu del programa que impulsen La Caixa i el Col·legi de Periodistes és explicar als instituts la funció social dels mitjans i reflexionar sobre els nous canals on s’informen els joves.

Els joves estan al dia del que passa o viuen en el seu món?
Viuen en el seu món particular però et sorprèn veure que hi ha joves que estan al corrent i molt ben informats. No són la majoria, però és una gran satisfacció quan te’ls trobes.
Molts es comuniquen per Instagram. També és el canal d’informació?
A les xerrades volem fer entendre que les xarxes són un canal per comunicar-se, però no un mitjà de comunicació. Ells no tenen problema per dir que si que ho són i que les utilitzen per informar-se. Un em deia que s’informa sovint pels comentaris que li apareixen dels amics quan juga a videojocs.
I són conscients dels ‘fake news’ que circulen?
Sí, però és el que tenen a l’abast i amb el que viuen cada dia li treuen importància. Ells consideren que si hi ha una notícia falsa i te la creus és el teu problema. Moltes vegades tu no ets conscient que aquella notícia és falsa i te la pots creure i compartir-la, que encara és pitjor. Quan els ho fas veure estan convençuts que a ells no els enganyaran i que sabran identificar-la.
A la seva manera no deixen d’estar alerta i ser crítics?
Sí, d’alguna manera et trobes en molts casos que et diuen que no es creuen tot el que els arriba. Com que malauradament el periodisme d’avui dia no està ajudant gaire amb tanta informació manipulada, ells també ho veuen. Llavors és difícil dir-los que vigilen amb les xarxes socials i els fake news quan et responen que els periodistes no sempre diuen la veritat.
I com defensa la professió en moments com aquests?
És complicat. La recomanació des del col·legi, i així ho fem quan anem a les escoles, és deixar els temes polítics de costat i ser neutres. La realitat, però, és la que és i no són aliens al que s’està movent i que hi ha informacions molt contradictòries. Ara és molt més evident que, segons el lloc on mires o t’informes, les coses són d’una manera o d’una altra. Abans potser es limitava a la premsa esportiva a parlar només del Madrid o del Barça i ara és molt més greu el tema.
Acaben la sessió amb una altra percepció del periodisme?
En els tres anys que fa que faig xerrades no em trobo gaires estudiants que s’estiguin plantejant el periodisme com una sortida professional. Les sessions es fan entre els últims cursos de l’ESO i batxillerat i no hi ha gaire interès en la professió, hi veig més aviat crítica.
Què vol dir?
En una xerrada recordo un noi que em va dir que qualsevol podria fer de periodista perquè només era qüestió d’escriure. Em va sobtar i em va fer reflexionar de fins on està anant la professió si la percepció d’un jove és aquesta. Potser s’ha de fer més autocrítica de la que estem fent.
Però si no obren diaris ni escolten telenotícies...
N’hi ha que no l’han tocat mai, un diari. Arribem a les xerrades amb la premsa del dia i molts és el primer cop que fullegen un diari i tampoc escolten les notícies. Tot és a través de les xarxes socials.
Amb els exemples pràctics que els poseu aniran perduts, no?
Sí, en molts casos, però sempre hi ha algú que et sorprèn molt i ho aprofites. Tenim la imatge d’un jovent descafeïnat, però tenim una part de la joventut molt implicada i amb inquietud, i això ens permet equilibrar. En la pràctica final, quan fem una mena de roda de premsa perquè tothom tingui l’oportunitat de fer de periodista, la gent queda engrescada. Potser al final els agafa la guspira...
Si s’hi van sumant escoles és bon senyal.
La primera vegada que em vaig posar davant d’un grup d’adolescents no sabia què em trobaria. La imatge és que passen de tot i que són crítics i apàtics al mateix temps. La sorpresa és que sempre hi ha qui té un lideratge molt potent.
Encara té xerrades pendents?
Sí, les dues a la comarca les faré a Pineda però a Premià de Mar hi anirà un altre company. Anys enrere també s’havia fet a Mataró, Arenys de Munt, Calella i Vilassar de Mar. Els instituts acostumen a sol·licitar-la molt, però s’han d’adaptar al pressupost de l’Obra Social de La Caixa i s’encarrega al Col·legi del Periodistes. A tot Catalunya s’hi han adherit 70 escoles, i s’ha arribat a uns 3.700 alumnes.
Com veu el futur de la professió?
Veig que s’està obrint tot un camp de comunicació de premsa per a empreses. Crec que és l’únic espai que es reserva als periodistes davant la usurpació de ràdio o televisió que arriba d’altres professions. La meva experiència personal és que els gabinets de premsa i comunicació estan reservats als periodistes per informar de veritat perquè els mitjans la comprin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Nadal de manualitats, pessebres i tions

Girona

Desplegament de 48 accions del pla educatiu de Salt

salt

L’Escola Oficial d’Idiomes de Sant Feliu creix en matriculació

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Patrimoni

La vida secreta dels noms

OLOT
BLANCA GIMENO
PSICOLOGA I EDUCADORA

“L’art és un recurs més per canalitzar els seus alts i baixos”

mataró
societat

Dues de la desena de víctimes del professor de gralla tocaven amb els Minyons

Troben ofegat dins del cotxe el noi desaparegut a Sils

Barcelona

El pressupost de Breda inclou la creació del cos de policia local

breda
Horrorland tanca temporada i aquest any no obrirà per Nadal
Societat

Horrorland tanca temporada i aquest any no obrirà per Nadal