Societat

SONDAS SHABAYEK

GUIONISTA, ESCRIPTORA I DRAMATURGA EGÍPCIA

“En l’univers patriarcal la sexualitat de la dona incomoda”

Recull històries reals sobre violències contra la dona a Egipte i els dona visibilitat en format teatral. Pensa que les dones egípcies i de tot el món són més valentes per dir el que els passa

Sondos Shabayek (Alexandria, 1985) ha estat fent una residència artística de cinc setmanes a Jiwar Creació i Societat de Gràcia, a Barcelona, per contribuir a desmuntar estereotips sobre la dona àrab.

Expliqui’m la seva feina a Jiwar aquests dies a Barcelona?
Estic focalitzada en un parell de projectes, un dels quals és escriure. L’estada a Barcelona em dóna temps per continuar fent recerca i escriure.
Ser dona és difícil. Però és més difícil ser dona als països musulmans? Explica que l’assetjament sexual és una experiència habitual per a les dones egípcies.
Realment penso que ser dona és dur a tot arreu. Quan soc a Egipte penso que és més dur a Egipte, però quan viatjo i les dones d’aquí o d’altres parts del món m’expliquen les seves experiències, arribo a la certesa que és dur a tot arreu. El que passa a Egipte és que la situació és diferent i pot fer la impressió que és més dur, però al cap i a la fi les històries que m’expliquen les dones egípcies i les d’altres llocs del món són molt similars.
El Caire és la ciutat més perillosa per a les dones segons un informe del 2017. Què s’hauria de fer per conscienciar de la violència contra les dones?
S’escriuen articles sobre conscienciar d’aquesta violència i s’estan canviant lleis perquè l’assetjament sexual és molt elevat respecte a fa deu anys, però estan canviat moltes coses. Per exemple, les dones. Són més valentes a l’hora de fer sentir la seva denúncia, d’explicar la seva història. I això ja és una gran diferència. Penso que en general, tant a Egipte com a altres països, quan ens encarem amb el problema, parlant-lo en veu alta, ens forcem com a societat a buscar una solució. Això implica admetre que està passant i no ho amaguem més.
Va treballar com a periodista en un dels diaris més llegits d’Egipte. És difícil també exercir el periodisme, abans i ara.
Em vaig adonar que no era el que jo m’esperava. Vaig estudiar periodisme per escoltar la gent corrent i representar la societat amb la màxima honestedat i fidelitat. Volia que la gent em parlés de les seves històries amb més llibertat i això no era possible ni en un diari ni en general en el món de les notícies, on no hi ha llibertat d’expressió. Els meus textos eren manipulats i crec que ara és una pràctica freqüent, que els passa als periodistes d’arreu. No estava còmoda i per això vaig pensar que el teatre em permetia expressar les històries de la gent amb la llibertat que no podia tenir amb el periodisme.
Ara ho pot explicar a Bussy Theatre Project.
Bàsicament el que faig és treballar amb diferent gent documentant les seves històries. Són casos, testimonis no només d’assetjament sexual o de mutilació genital femenina; és de moltes més coses. Parlem de les seves experiències vitals, de casos de denúncia, però també del seu dia a dia, en el matrimoni, en la maternitat... és un projecte molt gran. Originalment estava focalitzat a Egipte però ara el vull estendre a altres parts del món. El podeu veure a internet www.bussy.co .
Què aprèn de les històries de vida que li expliquen?
Penso que m’he tornat més forta i els musulmans també s’han tornat més forts a la vegada que es fan més valents quan comparteixen la seva història, la fan pública, l’expliquen.
Escoltant els altres ha canviat la seva perspectiva de la vida?
Em fa entendre la gent molt més: pel que han passat i per què fan el que fan. Crec que em fa ser molt més solidària, compassiva amb els altres i alhora entusiasta de la feina que faig.
Era a la plaça Tahrir durant la revolució. Quins són els seus sentiments del que va passar?
Gairebé fa deu anys, i ho veig com quelcom molt llunyà. Penso que va ajudar a canviar a molta gent. Tot i la situació del país, el va fer canviar i la gent en va ser partícip. I les seves vides també van canviar al que pensaven que havien de ser.
Està decebuda?
Estic decebuda i no estic decebuda. No estic decebuda de la gent, sinó que estic decebuda pel país. Ha canviat en sentit negatiu? És més complicat que això. Quan el govern sent que la gent és més forta el govern esdevé més fort i injust; crec que és el que ha passat.
Com a occidentals tenim molts estereotips sobre les dones musulmanes.
Nosaltres també tenim estereotips sobre les dones occidentals, pensem que no tenen problemes, sinó una vida confortable i de llibertat. Hi ha estereotips arreu. I les dones arreu lluiten.
Es té la sensació que les dones lluiten pels seus drets i els homes s’ho miren?
Els homes no lluitaran pels nostres drets. No permetran perdre els seus privilegis i que tinguem la mateixa igualtat. No ho espero. Per què? La paraula vagina és tabú arreu, no només a Egipte, també als Estats Units. Se’ns diu que no la podem utilitzar en espectacles en anglès. Perquè estem en un univers patriarcal on la sexualitat de la dona és incòmoda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat destina 100 M€ a l’atenció primària

barcelona

Un tiroteig causa dos morts i onze ferits a Estrasburg

ESTRASBURG (FRANÇA)
societat

Eurecat tancarà l’any mantenint la seva expansió

Intervenció pionera contra el pitjor càncer de pàncrees

Barcelona

La gent jove ja tolera la corrupció en la vida quotidiana

Barcelona

La cavalcada de Girona tindrà per primer cop un rei de raça negra

girona

Un total de 85 menors viuen en 75 famílies d’acollida

girona

Mercabarna serà el primer majorista de producte fresc i ‘bio’

Barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Formació en rellotgeria, a la Cambra guixolenca