Societat

Mor la lingüista i filòloga Aina Moll, als 88 anys

Impulsora del diccionari Alcover-Moll, del seu pare, ha estat un referent en la normalització del català

Defensava la recuperació de la llengua en tots els àmbits, sobretot en l’esfera social

La filòloga menorquina Aina Moll i Marquès va morir ahir a Palma als 88 anys. L’acadèmica i activista lingüística va destacar per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística, a les quals va dedicar la seva vida professional. Ha estat un referent en la normalització de la llengua després de la persecució de què va ser objecte durant el franquisme, i sobretot per la seva doble visió d’experta en les paraules i alhora en l’ús que en poden fer els parlants i les regles que l’haurien de facilitar.

Aina Moll era la filla gran del també filòleg Francesc de Borja Moll. Va col·laborar en els dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear, que va liderar el seu pare i que va esdevenir una obra cabdal tant per a professionals de la llengua com per a no especialistes. Juntament amb altres lingüistes, va ser una de les responsables de la recuperació de força mots del valencià i del balear. Filòloga precoç, de ben jove ja es va empeltar dels debats que el seu pare feia “a casa, a Mallorca, amb altres filòlegs”, recordava ella mateixa. A més de col·laborar en el diccionari, va començar de jove a impartir classes de català a les Balears: primer, en la clandestinitat; després, a les acaballes del franquisme, als anys setanta, de manera reglada. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 s’hi llicenciava en l’especialitat de filologia romànica, i va ampliar els estudis a la Sorbona de París, a Estrasburg i a Zuric.

Va ser la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat (1980-1988), en els primers governs de Jordi Pujol. I més tard, assessora lingüística i responsable de llengua també del govern balear, amb el qual només va deixar de col·laborar quan va ser elegit president el popular José Ramón Bauzá. El conflicte pel trilingüisme que arraconava el català va ser la darrera croada en què es va implicar Moll, i fins i tot en moments complexos, com la vaga de mestres balears del 2016, Moll era optimista sobre el futur del català: “Tant que ens ha costat recuperar-lo, com voleu que ens dobleguem davant d’alguns ignorants?”, reflexionava aquells dies.

La seva feina al capdavant de la política lingüística catalana i balear es va caracteritzar per la recerca del consens, sense renunciar a la fermesa. En l’acte de reconeixement com a doctora honoris causa per la Universitat Oberta, la rectora, Imma Tubella, s’hi va referir com una “activista silenciosa i pacífica”. En la laudatio, el lingüista Isidor Marí la qualificava també de dona “tenaç i coratjosa” en la defensa de la llengua. Són alguns dels adjectius que la definien, perquè sempre havia apostat per la normalització “sense conflicte i de manera amable, encara que amb fermesa i en tots els àmbits de la societat”, recordava ahir Joaquim Arenas, un dels seus col·laboradors i impulsor de la immersió a l’escola.

Perquè un dels lemes de Moll era que “el català és cosa de tots i en tots els àmbits”. Tot i que la plasmació de la recuperació lingüística va ser més efectiva en el sector educatiu que en d’altres, Moll era partidària d’aplicar-la en altres sectors tan complexos com el judicial i el cultural, així com en els espectacles i els mitjans de comunicació. Com a recuperadora de mots i també gestora lingüística, reivindicava un “esforç unitari i inclusiu per poder salvar la llengua”, deia. En el seu discurs a la UOC del 2012, esperonava els catalanoparlants a “defensar amb coratge la llengua com a pròpia” i reclamava que s’apliqui “una política lingüística més exigent i difícilment atacable”, amb referència al fre judicial a què s’ha sotmès algunes escoles de Catalunya i a la permissivitat en les sancions lingüístiques.

LES FRASES

Quanta feina feta... El meu agraïment, un reconeixement profund i condol sincer
Quim Torra
president de la generalitat
Tres mots sobre el seu treball ingent per la llengua: disponibilitat, tenacitat i coratge
Isidor Marí
lingüista
Va estimar i viure el català des que va néixer. Un pilar per a la nostra llengua
Laura Borràs
Consellera de cultura
Eminent, rigorosa i disposada a treballar per la llengua. Va fer una feina imprescindible
Carles Puigdemont
expresident de la generalitat
Un referent en l’estudi i en la normalització de la llengua als Països Catalans
Pere Aragonès
VICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT
Una dona clau i un referent en la normalització de la llengua. Compromís i lideratge
Francina Armengol
PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Un referent en l’estudi del català i en la normalització lingüística als Països Catalans
Òmnium Cultural
Plorem la mort d’Aina Moll, fundadora i figura essencial de la normalització del català
Obra Cultural Balear
Gràcies per tota la feina feta a favor de la cultura i la normalització del català
Plataforma per la Llengua
Aina Moll, amiga, sempre en el record
Lluís Llach
CANTAUTOR I president del CONSELL assessor

Guardons i reconeixements arreu

La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 1988, i des del 1993 Aina Moll era membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La seva tasca en la defensa de la llengua li va valer el premi Marià Aguiló de l’IEC (1988), el Ramon Llull del govern balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011). Va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma i recentment va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Oberta. També va ser coordinadora d’àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear, que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Projecte pedagògic per al temps del migdia als col·legis, a Salt

Salt

Una parella de Galícia, morts en els atemptats de Sri Lanka

vigo

Altes ocupacions per Setmana Santa tot i el mal temps

barcelona

Cornellà del Terri extrema les mesures de seguretat per la tradicional plantada de l’arbre del Maig i el Ball del Cornut

cornellà del terri
Societat

Un llibre per a un sostre solidari

palamos
OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

President de la Plataforma per la Llengua
EDDA PANDO
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ “TODO CAMBIA” I ACTIVISTA POLÍTICA I SOCIAL EN MIGRACIONS

“O respectem els drets humans per a tothom o anem cap a la barbàrie”

Mollet del vallès

Marxa de la Pubilla, a Maçanet, per l’Idibgi

MAÇANET DE CABRENYS

Horrorland tornarà aquest octubre a Cercs

Cercs