Societat

MARIONA GRAU

PRIMERA DONA EN PRESENTAR LA SOL·LICITUD PER SER MANAIA DE LA CONFRARIA DE GIRONA

“La confraria ha de cohesionar la ciutat i no hi pots separar gèneres”

Mariona Grau té 28 anys i està vinculada a entitats de la cultura popular per tradició familiar; entre d’altres, als Marrecs. Amb tres anys, acompanyava, com a vesta, el pare, que sortia de manaia. Va ser la primera dona a fer la sol·licitud; ha demanat ser a la banda, de tambor. S’hi han apuntat dues noies més. Desfilaran aquesta Setmana Santa, en funció de la puntuació, l’antiguitat com a soci i les places disponibles.

Per què vol ser manaia?
El món està canviant i les dones comencem a tenir la nostra veu pròpia. Vaig pensar que fora bo demanar sortir de manaia. Ho vaig sol·licitar a finals de l’any passat, però em van dir que no, perquè segons els estatuts només hi podien sortir homes. Va ser quan hi va haver un moviment intern a l’entitat, promogut també per molts homes, per obrir-ho a les dones. La història és la història, però si hem arribat on som és perquè hem evolucionat. En la societat d’ara, separar homes i dones no és que no estigui ben vist, és que és antic. I ja no és una reivindicació feminista, sinó que es tracta de demostrar una igualtat en el paper de la dona en qualsevol àmbit. La confraria és una entitat que ha de cohesionar la ciutat i no hi pots separar gèneres.
Adaptar-s’hi per sobreviure, també.
Tot el que és cultura popular i tradicions està en perill d’extinció, perquè demana un compromís que potser el jovent no està disposat a assumir. El fet que els manaies es tanquessin a les dones donava una imatge, socialment, en contra de l’entitat: potser algú s’hi volia apuntar, però no ho feia perquè no combregava amb els valors de distinció de gènere que aplicava la confraria.
En el context actual de lluita per la igualtat, són aquests canvis en entitats tan conservadores els que ho normalitzen?
No ho visc com una lluita de gèneres. El meu raonament és: per què s’han de fer diferències si una persona ho vol fer i ho pot fer? El sexe de naixement no ha de ser cap raó. Passa en els castells, que s’han millorat, perquè les colles han crescut gràcies a la presència de la dona. Físicament, les dones som més lleugeres, en general, i també tenim més equilibri, i solen ocupar la part de dalt.
En el cas dels manaies, hi ha un pes en l’armadura i cal una condició física.
La condició física és relativa. Un home no necessàriament ha de ser més fort que una dona en termes físics. Hi ha gent gran que no fa esport, dones que en fan molt... Estem vivint en una societat molt igualitària. Potser, pel que fa a força, hi ha homes que en tenen més, però en aquest cas no és un factor que pugui ser excloent. Per què s’ha de posar en dubte la força que té una dona? Quan una cosa et ve de gust, l’acabes aconseguint.
El seu germà podia fer de manaia, però vostè havia de participar-hi de vesta.
Hi he sortit molts anys. A partir d’una edat, t’has de tapar. Va ser quan vaig decidir no desfilar; no m’agradava.
Apodera més una dona fer de manaia que de vesta.
És com que t’amagues. Un manaia és una figura més de força. I la vesta tapada la veig més vinculada al fet religiós, a diferència del manaia o l’armat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
RELIGIONS

Vides de jesuïtes

Barcelona
SOCIETAT

La Ruta del Bacallà de Damm, a una trentena de restaurants de Barcelona

El Clínic potencia la recerca de noves immunoteràpies

Barcelona

30 anys de centres cívics de Girona

girona

El turisme de països llunyans genera un 50% d’ingressos

Barcelona

Segon sopar en benefici de l’Idibgi

vilablareix
societat

Poma de Girona per a Brugada

Pancartes reivindicatives per reclamar la millora del vial Sant Jordi d’Olot

Olot
societat

Barcelona pagarà tres milions a l’UTE que perforava les Glòries