Societat

Carlins i trabucaires

La vila, que encara no era ciutat, va haver de patir els estralls de les guerres carlines, fos per culpa dels militars o els trabucaires, fos per la violència que va assolar la capital selvatana en el segle XIX

El 1840, en acabar-se la primera carlinada, algunes partides tradicionalistes van decidir que no deixarien les armes i, en l’intent de mantenir la lluita, es van convertir en guerrillers, bandolers. A les nostres contrades, un dels més famosos va ser Ramon Vicens Prada, nascut a Sant Llorenç de la Muga, antic oficial del pretendent que, després d’exiliar-se a França, el 1841, intentant reiniciar les hostilitats, va tornar encapçalant una quadrilla d’un centenar d’homes entre què es podien comptar Plademunt, el seu segon, Joan Simó, Josep Mateu, Antoni Forcadell, Joan Vicent i Josep Fabras. Amb el crit “Visca Carles V”, va assaltar masies i diligències, va segrestar rendistes i funcionaris i va protagonitzar uns dels episodis més sagnants a la Santa Coloma d’entreguerres. Segons va recollir Xavier Pérez Gómez en un article publicat als Annals d’Estudis Selvatans, tot es va iniciar el 6 d’abril del 1842, quan el trabucaire i els seus homes van segrestar el sastre de Vilobí, iniciant un viatge frenètic i salvatge que encara avui és recordat. En assabentar-se del fet, les autoritats de Vilobí van avisar els milicians armats de Santa Coloma, que, intentant agafar els malfactors, van iniciar la persecució cap a Vallcanera. En arribar a Riudarenes, els van avisar que en Felip havia segrestat un regidor i se l’emportava a l’Esparra. La persecució va continuar fins a can Cairís, on hi va haver contacte visual i els colomencs van donar l’alto als trabucaires. Aquells van contestar “Som voluntaris de Carles V” alhora que engegaven un gran tiroteig. Els perseguidors, sorpresos, es van dispersar. Van fugir cap a Sant Pere Cercada i es van refugiar al mas Ragostell, però van deixar cinc homes enrere –el metge Salvador Viader, sots-comandant de la milícia, Rafael Vila, Jeroni Tolosa, Francesc Tapis i Zenon Bosch¨–, tots veïns de Farners, que van ser executats i mutilats, cosa que va provocar una gran consternació. El 2 de juliol, en Felip va ser ferit a Sant Pere de Torelló i després, executat a Vic.

Trenta anys més tard, esclatava la tercera carlinada. El conflicte va omplir de ràbia i dolor una vila en què –i segons publica Xavier Pérez–, d’un total de 287 contribuents, 147 eren considerats carlins, 74 van prendre part activa a la guerra i personatges com ara Josep Iglesias Sobreriba, de can Iglesias, que va ser diputat provincial i senador a Madrid, van destinar una part de la seva fortuna a comprar a l’armeria de Domingo Costar de Barcelona 100 fusells Remington i 20.000 cartutxos, segurament lliurats a les tropes del pretendent. Les mateixes tropes que des de l’inici de la guerra, l’abril del 1872, van convertir Santa Coloma en centre d’operacions. Les hostilitats es van iniciar 6 d’octubre amb un avís a l’alcalde de Sant Miquel de Cladells, es van implementar el 13 de maig, quan les partides de Sabater i Salvador Costa van atacar els voluntaris liberals refugiats a la torre de l’església i es van consolidar tant per l’acció continuada dels caps tradicionalistes Savalls i Auguet, com per l’entrada de columnes liberals comandades pel brigadier Josep Cabrinetty.

A la vila es vivia un autèntic ambient de pànic. No deixa de ser significatiu que, el 29 d’agost del 1873, l’Ajuntament rebés una carta dels carlins exigint el pagament de les contribucions a l’estanc de la Cellera d’Anglès, i a l’octubre s’iniciés un bloqueig que condemnava a pena de mort tot aquell que portés queviures a la població.

El 23 i 24 de gener del 1874, les tropes de Savalls, Auguet, Vila del Prat i Soliva –un miler i mig d’homes– van atacar la vila, van cremar les fortificacions, van saquejar les cases i van deixar un rastre de destrucció que va continuar el primer de juny, quan van incendiar la casa Farners, que, situada al costat de l’església, era utilitzada com a fortí governamental. Alhora que creixien les accions de guerra, un segon foc va comportar la desaparició de l’edifici feudal. El 12 de gener del 1875, van morir en combat 27 soldats liberals i el 25 d’abril, el destacament de Savalls va atacar una força liberal. Els primers van deixar 18 morts, 170 ferits i 11 presoners; els segons, 13 morts i 56 ferits. A l’octubre, es van començar a presentar soldats carlins, quasi tots colomencs que havien lluitat en el segon batalló de Girona, demanant l ’indult.

El 27 de febrer del 1876, el pretendent Carles VII va travessar la frontera francesa. La guerra civil es va acabar, van reaparèixer els trabucaires i van tornar als camins.

El bloqueig

El 22 d’octubre del 1873, pregoners carlins desplaçats a Anglès, Sant Hilari Sacalm i Osor van amenaçar els habitants d’aquells pobles perquè ningú portes aliments a Santa Coloma de Farners. La pena de mort era el càstig. Un dia més tard, a l’interior de la vila, es van distribuir fusells arribats de Cassà de la Selva entre els joves de 18 a 21 anys. Qui no volia l’arma havia de pagar 15 pessetes a l’Ajuntament. Mentrestant, el cap carlí el Noi de la Maria Martina feia rondes i havia barrat camins i carreteres intentant tancar els accessos a la capital.

El final de la casa Farners

El 14 d’octubre del 1874 i segons recullen les actes de l’Ajuntament, “la tarda del darrer diumenge, les forces carlistes de la vida que estaven sota el comandament de Savalls van envair la casa del M.I.S. marquès de Torrente, coneguda com la casa Farners. [...] En presència dels seus caps, han entrat a l’edifici i, després de ruixar-la amb petroli, han encès la part de l’edifici que es va poder salvar i per ordre del mateix Savalls s’havia lliurat al representant dels amos, senyor Josep Oller Vidal. També han cremat les bigues del sostre, han trencat les teules i s’han derruït les parets i les columnes que l’aguantaven. La situació s’ha allargat fins altes hores de la nit, ja que les forces carlistes es van afanyar a fer caure parets i envans, van destrossar els balcons, les portes i les finestres”. El mateix dia, el comandant carlí va ordenar a l’alcalde que reclutés tots els paletes de Santa Coloma per acabar de derruir la resta de la casa Farners.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Finançament per a la inserció sociolaboral

GIRONA

La Catalunya Nord es prepara per al toc de queda que entra en vigor aquest dissabte

Perpinyà

El Centre Europeu pel Control de Malalties alerta de la “gran amenaça” per a la salut que suposa l’augment de contagis

Brussel·les

El Procicat aprova tancar els aparcaments de cinc parcs naturals quan estiguin al 75% per evitar aglomeracions

Figueres

Brussel·les proposa als estats de la UE fer una compra centralitzada de tests ràpids de covid-19

Brussel·les

Madrid limita les reunions socials entre la mitjanit i les sis del matí

Madrid

L’ús del català en l’ensenyament de Dret se situa per sota del 50%, segons Plataforma per la Llengua

Barcelona

Veïns de la Floresta ocupen un consultori per exigir la reobertura total del centre sanitari

Sant Cugat del Vallès

El risc de rebrot ja supera els 600 punts

Barcelona