Societat

Rememorant el Foc

Acte central de l’homenatge als morts republicans federalistes del 6 d’octubre del 1869 al cementiri de la Bisbal d’Empordà

S’ha recuperat coincidint amb el 150è aniversari dels fets

La marxa que el 1881 va compondre el bisbalenc Manel Llenas Estragués –la lletra és de Grau Maruny Boi i s’ha recuperat amb l’assessorament de Jaume Murell Juncosa– pels republicans federalistes morts en la insurrecció popular del 6 d’octubre del 1869 va tornar a presidir ahir al matí la comitiva que va anar des de la plaça de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà fins al cementiri municipal per homenatjar els morts en els intensos combats contra l’exèrcit del govern espanyol provisional, fruit de la destitució d’Isabell II. L’homenatge es va fer després que el dia anterior a tots els campanars de la Bisbal i dels municipis veïns es toqués a sometent I a sometent es va tocar el 6 d’octubre de fa 150 anys enrere, per cridar 2.000 homes, majoritàriament treballadors del sector del suro, que van protagonitzar la insurrecció popular del Foc contra les tropes del governador militar de Girona i que es van fer forts a la Bisbal d’Empordà.

Ahir, 150 anys després, es va recuperar aquest homenatge, que, amb alts i baixos, es va anar fent fins al 1990, clandestinament o camuflat durant les dictadures de Primo de Rivera i del general Franco. Alcaldes i regidors dels municipis del Baix Empordà amb veïns morts al Foc de la Bisbal van fer una ofrena al monument funerari que hi ha al cementiri bisbalenc, que es va restaurar per a l’ocasió. Durant els parlaments, es va fer una crida a la unitat dels actors de l’actual procés sobiranista.

Els participants en la marxa van tornar cap al centre, a la plaça de la Llibertat, on es va fer una audició de sardanes bèl·liques recuperades amb la Cobla Conrad Saló. La mateixa cobla, que ja havia protagonitzat l’encapçalament de la comitiva fins al cementiri, va oferir, dissabte al Teatre Mundial de la Bisbal, un concert amb obres commemoratives del Foc. Hi va participar també el cor Carreras Dagas. Van interpretar peces com ara Els fills més braus, El Foc de la Bisbal o la Cançó 6 d’octubre, per citar-ne algunes.

Ahir també hi va haver la rebuda de participants en la caminada Memorial Isabel Vilà, però es va suspendre el dinar popular al passeig Marimon Asprer. Les activitats es van acabar amb l’espectacle teatral Isabel Vilà al Foc de la Bisbal, a càrrec de Carme Sansa i Toni Strubell, sobre la història d’aquesta dona nascuda a Calonge el 1843 i morta a Sabadell el 1896, que va ser la primera sindicalista catalana i activista en un context dominat pels homes. Vilà va ser un testimoni excepcional del Foc de la Bisbal, va exercir un insubornable lideratge social, republicà i educatiu a la Catalunya del seu temps.

Tancats, doncs, els actes de recuperació de la memòria, d’homenatge, l’esperit dels quals queden resumits en la corona dipositada al cementiri: de llorer, símbol d’eternitat en el record, d’olivera, símbol de pau i de roure, símbol de fortalesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
EL Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Pas d’una pertorbació activa

Barcelona

Només la meitat de les persones ateses pel Clínic per agressió sexual vol denunciar

Barcelona

El Gran Recapte dona el tret de sortida a l’onzena edició

Barcelona

Detingut a Barcelona un home buscat per Alemanya acusat de matar un home a cops de destral

Barcelona

La Lliga de debat a centres penitenciaris es reinventa en clau feminista

Sant esteve sesrovires

Mor un veí dels Omellons en un accident a l’A-2, a Fraga

Lleida

Un terratrèmol de magnitud 3,3 amb epicentre a Osca es percep sense danys a l’Alta Ribagorça

Barcelona
societat

A Catalunya 33 vianants han mort atropellats des de principi d’any

Uns 80 joves, atesos cada cap de setmana per excés d’alcohol

Barcelona